07
d'agost
del
2019
Actualitzat
a les
18:12h
El departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya compta amb 250 arbres monumentals, 9 dels quals es troben al Berguedà. Si ets dels que es queda a prop de vacances i tens curiositat pel patrimoni natural de la comarca, t'expliquem quins són aquests arbres. Cadascun és diferent de la resta i té una història pròpia.
Els més simbòlics són el Pi de les Tres Branques i el Pi Jove de les Tres Branques, a Castellar del Riu, que gaudeixen d'aquesta protecció des de 1987. Però també hi ha l'Alzina dels Colls de Casserres que va protegir-se l'any 1991 - l'incendi del 94 en va socarrimar part de la capçada, però posteriorment va rebrotar normalment -, i sis arbres (o arbreres) monumentals més que es troben a Saldes. Tots sis posen visitar-se en una ruta per la Vall del Gresolet: l'Avet de les Molleres de Gresolet; el Faig gros de les Molleres de Gresolet; els Faigs del Clot de l'Om; els Pins Vells de la Pleta dels Baganesos; el Pi del Roc dels Castellots, i el Faig Setrill de la Baga de Gresolet. Van quedar protegits l'any 2016.
A Catalunya, d'arbres monumentals n'hi ha que són força coneguts i estan carregats d'història i simbolisme com el Pi de les Tres Branques, l'arbre que va lloar Verdaguer. Però d'altres també formen o van formar part del paisatge i la vida quotidiana d'alguns pobles com el Plàtan de la Plaça de Colera (Alt Empordà) o l'Om del Banc de la Paciència de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental). D’altres són més solitaris i silvestres com el Pi deth Pla de Naut (Vall d'Aran) o el Pi d’Amitges d'Espot (Pallars Sobirà).
Des de 1987, que es van fer les primeres passes per a la protecció dels arbres monumentals, s'ha fet força camí procurant la conservació. Malgrat tot, arreu del país una trentena han patit malures o inclemències del temps que no han pogut superar.
Alguns d'ells s'han mantingut drets, com per exemple el famós Pi de les Tres Branques del Pla de Campllong, que porta mort gairebé un segle, i on s'hi celebra una diada al juliol, pels volts de Sant Jaume, ja que és un símbol dels Països Catalans. En altres casos, aquests arbres s'han hagut d'aterrar perquè constituïen un perill per a la seguretat.
Els més simbòlics són el Pi de les Tres Branques i el Pi Jove de les Tres Branques, a Castellar del Riu, que gaudeixen d'aquesta protecció des de 1987. Però també hi ha l'Alzina dels Colls de Casserres que va protegir-se l'any 1991 - l'incendi del 94 en va socarrimar part de la capçada, però posteriorment va rebrotar normalment -, i sis arbres (o arbreres) monumentals més que es troben a Saldes. Tots sis posen visitar-se en una ruta per la Vall del Gresolet: l'Avet de les Molleres de Gresolet; el Faig gros de les Molleres de Gresolet; els Faigs del Clot de l'Om; els Pins Vells de la Pleta dels Baganesos; el Pi del Roc dels Castellots, i el Faig Setrill de la Baga de Gresolet. Van quedar protegits l'any 2016.
A Catalunya, d'arbres monumentals n'hi ha que són força coneguts i estan carregats d'història i simbolisme com el Pi de les Tres Branques, l'arbre que va lloar Verdaguer. Però d'altres també formen o van formar part del paisatge i la vida quotidiana d'alguns pobles com el Plàtan de la Plaça de Colera (Alt Empordà) o l'Om del Banc de la Paciència de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental). D’altres són més solitaris i silvestres com el Pi deth Pla de Naut (Vall d'Aran) o el Pi d’Amitges d'Espot (Pallars Sobirà).
Alzina dels Colls de Casserres. Foto: Territori
Des de 1987, que es van fer les primeres passes per a la protecció dels arbres monumentals, s'ha fet força camí procurant la conservació. Malgrat tot, arreu del país una trentena han patit malures o inclemències del temps que no han pogut superar.
Alguns d'ells s'han mantingut drets, com per exemple el famós Pi de les Tres Branques del Pla de Campllong, que porta mort gairebé un segle, i on s'hi celebra una diada al juliol, pels volts de Sant Jaume, ja que és un símbol dels Països Catalans. En altres casos, aquests arbres s'han hagut d'aterrar perquè constituïen un perill per a la seguretat.
Faig Gros de les Molleres de Gresolet. Foto: Territori