08
d'octubre
del
2016
Actualitzat
a les
19:21h
Un camp de farratges de bestiar Foto: ACN
La sequera patida durant els últims mesos i que s'ha intensificat aquest estiu portarà conseqüències al camp. Els pagesos que es dediquen a la producció de farratges pel bestiar, bàsicament concentrats a Osona, Berguedà i Solsonès, estan notant com les seves collites s'han vist afectades per la manca d'aigua.
La imatge dels camps parla per sí sola i es distingeix perfectament com les plantes no han crescut en les dimensions que s'esperaria. Si bé la mida normal de les plantes de blat de moro, cereals o sorgo a finals del mes de setembre hauria de ser de dos metres d'alçada, amb prou feines ha arribat al mig metre en molts casos. El coordinador d'Unió de Pagesos a la Catalunya Central, Carles Mencos, ha explicat que la producció de farratge caurà en un 70% respecte de les produccions habituals i l'aliment pels animals s'haurà d'acabar important, majoritàriament des de França.
"Aquest any és un any força estrany", ha explicat Mencos. "L'hivern va ser molt sec, finalment va ploure a la primera, encara que una mica tard, i llavors la planta ja havia espigat i no va acabar de créixer bé", ha resumit. Després, "la primavera ha estat molt dolenta i la sequera de l'estiu ha malmès molt els camps, amb un agost i un setembre molt calorosos, amb pluges molt concentrades en l'últim tram".
Això comportarà un cost que representarà un 70 o 80% i el producte que se n'obtindrà només serà el 25% del total previst, la qual cosa vol dir que el producte final costarà, com a mínim, més del doble del que es consideraria normal.
Segons el cap d'UP a la Catalunya Central, la conseqüència inevitable serà que caldrà sortir a un mercat extern per abastir-se, "potser en algunes zones de Lleida o altres parts de l'estat espanyol", però això "no serà suficient i s'haurà d'acabar anant a comprar menjar sec a França o augmentar les dosis de pinso pel bestiar".
Si els cicles pluviomètrics canviants es consoliden, Mencos opina que hauran d'acabar sortint al mercat nous tipus de llavors que es puguin adaptar a la nova situació. De fet, Carles Mencos ha recordat que a la Catalunya Central el juliol solia ser un mes calorós, però quan s'entrava a l'agost "t'havies de posar un jersei a la nit i sovint feia algun ruixat a les tardes". "Ara això ja ha desaparegut completament", ha lamentat.
Les collites per a farratges es donen dos cops l'any, una a la primavera i l'altra a la tardor. Mencos ha explicat que quan se sembra el sorgo, per exemple, al mes de juny o juliol i no plou perquè pugui néixer, "queda crucificat". Aquest any, les pluges que han caigut finalment a finals de setembre han arribat tard, "i ara la planta ja no es recuperarà". Tot i aquesta mala anyada, Mencos ha recordat que, en canvi, fa dos any hi va haver més pluges del que és habitual en aquesta època i la collida de tardor pels farratges va ser "extraordinària".