Rose Tattoo: Una banda de culte

A la categoria de bandes de culte, Rose Tattoo ocupa un lloc privilegiat a la memòria dels fans de la musica rock tot i el pas dels anys. L’estil de blues rock cru que facturen els australians, el creen a partir d'una barreja de guitarres slide, un ritme contundent i amb la inconfusible veu del seu frontman Angry Anderson, en una manifestació de rock'n’roll exposat de la manera més contundent, poderosa, implacable i sense concessions.
Als anys 70 van sorgir multitud de bandes que amb el pas del temps algunes han desaparegut però d’altres afortunadament encara podem disfrutar, moltes d’aquestes han viscut a l’ombra dels grans noms però amb multitud de seguidors fidels que avui en dia encara conserven. Rose Tattoo és una d’aquestes bandes, amb una pila de grans temes i una trajectòria poc reconeguda.

Rose Tattoo és una banda que es podria considerar conceptual en referència a la imatge, degut a que Peter Wells quan va decidir formar-la, va posar com a condició per pertànyer a la banda que tots els integrants havien de tenir tatuatges, cabell curt i vestir samarretes negres. 
La carrera de Rose Tattoo comença al 1976, a Austràlia, quan Angry Anderson s'uneix a la banda, amb una veu que a Wells li resultava molt semblant a la de Rod Stewart, la química entre tots dos va ser instantània. Després se'ls unirien Mick Cocks a la guitarra rítmica, Geordie Leach al baix i Dallas "Digger" Royall a la bateria, Wells es faria càrrec de la guitarra solista.

Amb un so d’estil blues rock influenciats per Rolling Stones i Small Faces, la banda va oferir el seu primer concert a la nit de cap d’any de 1976 i poc després van signar el seu primer contracte amb Albert Productions, la mateixa discogràfica dels AC/DC, aquesta discogràfica era coneguda com la productora australiana de hard rock, on bandes com AC/DC i The Angels també havien trobat el recolzament necessari per les seves carreres.
Al 1977 van gravar el primer single, Bad Boy For Love produït per Vanda & Young, que també treballaven amb AC/DC i sent aquest Young germà de Malcolm i Angus Young (de Vanda & Young ja en vaig parlar a l’article d’AC/DC). Ràpidament el primer single de Rose Tattoo, Bad Boy For Love es va convertir en èxit a la ràdio.

Rose Tattoo - Bad Boy For Love

Rose Tattoo / Rock N'Roll Outlaw (1978)
  
Al 1978 van gravar el seu àlbum de debut, de nom homònim, que després va ser rebatejat com Rock’n'Roll Outlaw, títol agafat d'una de les cançons del disc. D’aquest àlbum, al 1990 es faria una reedició europea amb 8 bonus tracks de temes en directe.

El debut discogràfic de Rose Tattoo no podia començar de millor manera que amb aquesta obra demolidora. Els germans petits d'AC/DC mai van tenir el reconeixement massiu com els Angus Young i cia, però aquest àlbum de dinamita pura mereix estar entre el més gran creat al món del hard rock.

Tot l'àlbum és una passada, i és molt difícil resistir-se als riffs contundents de Peter Wells i Mick Cocks colpejant-te directament al cervell. El senyor Angry Anderson no es queda pas enrere, amb el seu posat macarra i la seva veu estripada. Pocs discos d'aquest gènere poden competir amb clàssics com Rock’n’Roll Outlaw, Nice Boys (Don’t Play Rock’n’Roll) o Remedy. Els temes es succeeixen per crear un artefacte explosiu, incendiari, ple d'adrenalina i que és com una vitamina que t'omple d'energia. Destacar també dos temes colossals com la blusera The Butcher And Fast Eddy, la metal boogie One Of The Boys o la fúria que és Astra Wally. Escoltar aquest disc és una experiència única, i es sense cap mena de  dubte, un disc dels grans clàssics de hard rock.

Rose Tattoo - Nice Boys

Rose Tattoo - Rock N Roll Outlaw

Rose Tattoo - The Butcher And Fast Eddie

Rose Tattoo - One Of The Boys

Rose Tattoo – Remedy

Assault And Battery (1981)
 
Els primers anys de la seva carrera, la banda es va passar tot el temps a la carretera fent gires, fins a l'any 1981 quan tornen a Sydney per gravar el seu segon àlbum Assault And Battery, amb el que es produeix el seu llançament internacional. És senzillament rock and roll en pilota picada i que dona a  aquesta banda un so únic, amb Angry Anderson, un frontman que tot i petit d’alçada es converteix en gegant amb la seva gran presència visual. 

Movent-se en el territori del hard blues, Rose Tattoo compleix amb les expectatives del disc, tornant a oferir unes descarregues de rock que no deixen indiferent, no hi ha ni una sola balada, no és cap sorpresa, ja ho van advertir al seu primer disc, Nice Boys (Don’t Play Rock’n’Roll) (els nens macos no toquen rock’n’roll). Aquí en tenim la prova.

Rose Tatto - Out Of This Place

Rose Tattoo - Assault And Battery

Rose Tattoo - Rock N Roll Is King

Scarred For Life (1982)
 
Scarred For Life va ser el tercer àlbum de Rose Tattoo, formant la tercera part de la trilogia clàssica d'àlbums que van llançar entre 1978 i 1982, tots produïts per Vanda & Young, l'equip de producció darrere de l'ascens d'AC/DC a l’estrellat. Probablement és l'obra més innovadora de la banda, però alhora, també es la que es va quedar més a prop de les arrels dels primers Stones, Kinks i Chuck Berry.

Aquest va ser l'últim àlbum abans que la formació clàssica de Rose Tattoo es separessin (Mick Cocks ja havia deixat la banda en aquesta època) i va representar l'últim del so clàssic de Rose Tattoo, els àlbums que vindrien desprès serien més per complir el contracte amb la discogràfica que volia aprofitar la seva popularitat i fer “cash”, tot i que també hi ha bones cançons. Scarred For Life va comportar una nova gira, aquesta vegada al costat d’Aerosmith i ZZ Top, no obstant això, i a pesar que tot semblava anar-los bé, al 1983 la banda es separa. Però al 1984 Angry aconsegueix reunir nous membres i graven el quart àlbum Southern Stars, també produït per Vanda & Young i el cinquè, Beats From A Single Drum  al 1986. Temps després ell també decideix deixar la banda per ocupar-se d’assumptes personals.

Rose Tattoo hauria d'haver estat tan gran com AC/DC, però la mala sort i els problemes interns perseguien a la banda, just en el moment quan aconseguien l’èxit al Regne Unit al 1981. Irònicament, la seva falta d'èxit fa que els seus primers discos siguin tant apreciats.

Rose Tattoo - We Can't Be Beaten

Rose Tattoo – Branded

Rose Tattoo - Scarred For Life

Al 1991 es produeix el primer dels tràgics episodis que han acompanyat la història d'aquesta llegendària banda, mor un dels seus fundadors, el bateria Dallas "Digger" Royall. 

La formació original de Rose Tattoo va tornar a reunir-se al 1993, quan Guns N'Roses, que eren molt fans de la banda australiana i havien gravat pel seu EP de debut Live ?!*@ like a Suicide, el cover Nice Boys (Don't Play Rock'n'Roll), la nit abans de la seva actuació a Melbourne es van trobar a l'escenari amb Anderson i els nois, i els hi van demanar que es tornessin reunir per obrir els shows de la primera part de la seva gira per Austràlia.

25 To Life (2000)
 
Van ser convidats a formar part del cartell del festival Wacken Open Air al 2000, en van sortir victoriosos, demostrant als metaleros més joves que el rock’n’roll és real i no és fals. La seva demostració de força amb un set list basat principalment en els quatre primers discos i l'excel·lent ambient del festival de Wacken amb més de 25.000 persones va ser ideal per gravar les cançons pel seu doble àlbum en directe 25 To Life. D'aquest moment Angry Anderson recorda "Estàvem una mica nerviosos, però al mateix temps totalment motivats per donar el millor. Sortim a l'escenari, no importa el que passi, avui anem a donar-ho tot, l'ambient era realment aclaparador". Per Rose Tattoo el públic alemany no li era del tot desconegut ja havien tocat en escenaris alemanys durant l'estiu anterior. 

De tornada a Austràlia es van posar a treballar per presentar material nou i el 2002 editaven Pain, un àlbum molt elogiat tant per la critica com els fans. A causa de la greu malaltia de Peter Wells que va ser diagnosticat aquell mateix any de càncer de pròstata, els plans i l’activitat de la banda es van congelar. Durant el 2005, Rose Tattoo, amb altres bandes i amics van realitzar diversos concerts benèfics per Wells. 

El 27 de març del 2006, Peter Wells, guitarra solista i fundador de la banda mor als 59 anys víctima del càncer que se li havia estès per tot el cos, però per si això no fos prou, a l'octubre de 2006, sis mesos després l'ex baixista Ian Rilen moria d’un càncer de bufeta i un any més tard, l’altre ex baixista Lobby Loyde moria de càncer de pulmó. 

Aquest mateix any Rose Tattoo va editar el que fins a dia d’avui és el seu últim àlbum anomenat Blood Brothers, però l’espiral de desgràcies contínua fent estralls dins de la formació, el 22 de desembre del 2009 mor a Sydney, Mick Cocks, guitarrista i membre fundador, a conseqüència d'un càncer de fetge. A pesar de tots els problemes, la banda contínua en actiu a l'actualitat.
 
Rose Tattoo - Man About Town

Rose Tattoo - Black Eyed Bruiser

Mundialment, Rose Tattoo és reconeguda juntament amb AC/DC i The Angels, com les bandes que en els setanta van ajudar a establir aquest so de rock australià que va ser imitat per molts altres grups de l'època i actuals.