Pedrals: «Els responsables de la fama botiflera de Berga van ser els seus governants»

Berga va ser botiflera, però principalment per interès i per por. A més, hi va haver berguedans que es van mantenir sempre fidels al bàndol austriacista per tal de defensar les Constitucions, la legalitat amb què s'ordenava Catalunya. Aquestes són les dues principals conclusions que es desprenen de la conferència 'Botiflers... o no?' que l'historiador i responsable de l'Arxiu Comarcal del Berguedà, Xavier Pedrals, ha fet aquest divendres al Casal d'Europa. "Els primers responsables de la fama botiflera de Berga van ser els berguedans que van governar la vila a partir de l'abril del 1713", ha sentenciat Pedrals en una exposició que ha emmarcat el context en què la llavors vila de Berga es va situar al bàndol felipista durant la Guerra de Successió. 

 

Que Berga havia acabat sent botiflera, no n'hi ha cap dubte si es té en compte la salutació que, a finals del segle XVIII, se sentia a les tavernes catalanes: ""Bon dia a tot lo món, menys als de Cervera, Manlleu, Berga i Tagamanent". La parròquia, segons ha explicat Pedrals, responia amb un "amén". D'aquest fet, segons l'historiador, en tenien essencialment la culpa els governants que, veient la victòria "inevitable" dels borbònics, van "forçar" el pas de Berga al domini de Felip V. Alhora, van "engegar un aparell de propaganda per remarcar al màxim possible els suposats mèrits com a felipistes". 

 

El pas de Berga al bàndol guanyador té dues grans explicacions. La primera és el de l'interès de les persones que governaven o que tenien cert poder a la vila. De fet, aquest grup de persones, durant els anys de la guerra, van anar passant d'un cantó a l'altre. Que es fessin austriacistes en determinat moment hi va tenir molt a veure el fet que el castell era un element estratègic controlat per tropes fides a l'arxiduc. L'altre element que explica l'adscripció felipista de Berga és la "política de terror" que va aplicar el Duc de Populi a mida que anava conquerint municipis catalans. Cap a una trentena de poblacions van ser cremades i a llocs com Tarragona i Torredembarra es va fer el delme de sang. En altres paraules, es va matar una de cada deu persones de forma aleatòria. Veient el que estava passant, alguns berguedans van posar-se "molt nerviosos". 

 

El fet que l'aristocràcia i els cercles de poder berguedans anessin canviant de bàndol segons els convenia explica les "mancances documentals" que hi ha a l'hora d'estudiar aquell període, segons Xavier Pedrals. "Alguns governants hi són a totes les èpoques", assenyala l'historiador tot afegint que "aquestes persones van fer desaparèixer papers on hi constaven" per tal de no ser perseguits pel bàndol dominant. L'altre factor que condiciona l'estudi d'aquells anys és que els felipistes es van endur els papers per "castigar" l'altre bàndol tal com va passar, posteriorment, amb els coneguts Papers de Salamanca. 

 

 

Tot i la fama botiflera de Berga, algunes persones van mantenir-se fidels al bàndol austriacista. Dit d'altra manera, van defensar fins a la mort les Constitucions catalanes. Un bon exemple és el de Francesc Catllar i Tord. Nascut a Berga el 1679, i fill d'una notable família, va ser militar de professió i va participar en diverses batalles de la guerra dins de les Reials Guàrdies Catalanes. Va ser oficial del regiment del Roser durant el setge de Barcelona i va ser ferit en la batalla del baluard de Santa Clara, la més dura de la resistència. Després de la capitulació, va organitzar la segona fugida de la ciutat per part del General Moragues. Traïts, tot el seu grup va ser empresonat i, després de ser torturat, va morir sense revelar els noms de la resta d'implicats. 

 

Catllar, curiosament, era parent d'un dels principals personatges berguedans del bàndol felipista. Es tracta de Josep Viladomar, un berguedà que vivia exiliat i que va conspirar per tal que Berga passés al bàndol bornònic. Un episodi destacat d'aquest procés, tal com assenyala Xavier Pedrals, és la Conspiració de Berga del 1707. Va ser un intent de revolta per part d'un grup de berguedans contra els militars austriacistes que no va fructificar però que va servir d'element per tal de defensar el suposat caràcter felipista de la vila. Un altre militar, com Viladomar, que va tenir protagonisme en el tomb de la ciutat va ser Antoni Gandolfo. Des de Bellver de Cerdanya, va desplaçar-se fins a Berga per fer-la caure. 

 

Sigui com sigui, l'aposta pel bàndol felipista per part de la ciutat de Berga va donar als berguedans certs privilegis, com ara el d'ús d'armes, atorgat pel Duc de Berwick. A partir del 1714, els catalans no podien disposar d'armes i fins i tot havien de tenir lligats a la taula els gavinets de menjar. En canvi, els berguedans podien disposar-ne per tal de protegir-se dels ressentits. A la llarga, fins i tot van poder pagar una taxa inferior del cadastre que Felip V va imposar. Un factor important tenint en compte que la vila va fer suspensió de pagaments durant la Guerra de Successió. La suspensió va repercutir, tal com assenyala Pedrals, en el monestir de Pedralbes, principal avalador de la vila.