Zach Williams & The Reformation: So americà del vell sud

El sud dels Estats Units és un lloc peculiar. No per raons geogràfiques, sinó pel segell indiscutible d'etiqueta “Southern” (Sureny) que imprimeix a les persones que hi viuen i una cultura que els hi és pròpia. “Sureny” és la imatge dels cowboys muntant un toro enorme, “Sureny” és la visió de les plantacions de cotó i la història d'esclavitud al voltant d'elles, “Sureny” és un vaixell de vapor creuant el Mississippí i una petita església enmig del camí en la que se sent cantar un cor de gospel. Pols, botes, barrets, homes de mirada desafiant i dones de pantalons i samarretes ajustades lligant a les barres de bar dels motels de carretera. El cinema ens ha mostrat multitud de vegades aquestes imatges i el rock (Southern Rock en aquest cas) hi ha posat la seva banda sonora.

Zach Williams & The Reformation és una banda d'Arkansas que ens porta a la ment els pioners del rock sureny en els seus inicis a començament dels 70’s. A principi dels 70’s el món de la música era literalment sacsejat per un grapat de grans bandes innovadores del sud d’Estats Units com Allman Brothers, Lynyrd Skynyrd (els dos sants grial del gènere), Molly Hatchet o ZZ Top. Aquestes bandes van generar una combinació del so d'arrels del sud i del rock potent com Led Zèppelin i The Rolling Stones.

Guitarres que t’esclafen per moments, veus que canten amb passió i energia i el genuí sabor del rock del sud, el vell sud nord americà, el cant al sentiment, amb la seva part espiritual, és el que el rock sureny representa. Ara, gairebé quaranta anys més tard, ha estat com baixar d'un autobús que ha viatjat en el temps des de 1975, i com les altres bandes de rock sureny, només amb la seva descàrrega elèctrica de guitarres combinant blues, R&B, soul i molt rock de la vella escola n’hi ha prou per dir, som aquí i som del sud. Absorbits per aquesta mística del rock sureny, i procedents dels turons del nord oest d'Arkansas, Zach Williams & The Reformation ja formen part de ple dret de la tradició dels Allman Brothers i Lynyrd Skynyrd. Segueixen un camí que en els últims 20 anys ja han transitat amb encert i estil, Gov't Mule, Black Crowes o Blackberry Smoke entre d’altres. Amb l’aspecte habitual de les bandes de rock sureny, melenes molt llargues i botes de cowboy de dissenys espectaculars, remeten a les seves arrels però res sona forçadament vell. Música que fa viatjar a llocs i escenaris concrets, de nits caloroses als porxos amb el seu balanci i de camps de cotó a força d'uns riffs que es claven al cervell. 

Electric Revival (2009)
 
El seu debut discogràfic va ser amb Electric Revival (2009). Zach Williams és la veu i el principal compositor, és un homenatge particular als seus ídols del sud en forma de disc, robust i contundent, i va voler plasmar les vivències i tribulacions quotidianes en el procés d’escriure les cançons. Al cap i la fi, Zach també va créixer veient al seu pare tocant en bandes de rock clàssic, i quan el seu pare li va regalar una guitarra Gibson va sentir  que d’alguna manera li passava el relleu. Zach Williams va formar la seva banda al 2008 amb companys seus però també amb veterans de l'escena musical local, i el resultat va ser gairebé màgic. ZWR van començar gravant algunes cançons a Memphis, Tennessee, al mateix temps que els seus concerts en directe es tornaven més i més multitudinaris. El seu impressionant àlbum de debut els va portar a una gira a nivell nacional on es van donar a conèixer ja de manera important, mostrant  les seves credencials de rock sureny clàssic al públic. 

Zach Williams & The Reformation  - Fool's Gold

Zack Williams & The Reformation - Can U Feel Me

Zack Williams & The Reformation - Empty Dreams

Zach Williams & The Reformation - Angel With A Broken Wing (Feat. Luther Dickinson Of The Black Crowes).

A Southern Offering (2011)
 
El segon i últim àlbum de la banda d'Arkansas, A Southern Offering (2011) és un pas endavant, una declaració d'intencions i una realitat per instal·lar-se amb tots els honors entre els millors del rock sureny. Aquest disc és estratosfèric, va catapultar encara més la seva fama als Estats Units i va fer que tornessin a girar per Europa desprès que ho fessin com uns semi desconeguts al 2010, aquesta vegada però amb tots els honors d’una banda de les grans. 

Zach Williams & The Reformation - Gravy Train

Zach Williams & The Reformation - Fool's Moon

Zach Williams & The Reformation - Motels & Highways

Zach Williams & The Reformation - P.O. Box And A Postcard

Zach Williams & The Reformation - Wishing Well

Zach Williams & The Reformation - Mason Jar / Moving On

Zack Williams & The Reformation - Waiting For The Bus/Jesus Left Chicago (ZZ Top covers)

Zach Williams & The Reformation - Remedy (The Black Crowes cover)

Però la història de Zach Williams & The Reformation va fer un gir de 180º, ja que nomes tornar a terres americanes després de la seva triomfal gira europea, decideixen desmembrar la banda per sorpresa de tothom, sobretot quan una vegada instal·lats a l’èxit s’esperava una nova gira i un nou disc. Tot s’havia acabat, encara que els fans  esperessin una reconsideració d’intencions, en el fons sabien que no hi havia marxa enrere. Zach Williams i Robby Rigsbee (guitarra) van decidir seguir els camins del Senyor, deixar-ho tot i dedicar-se plenament a la seva església evangelista, predicant i portant el missatge de Déu a qualsevol racó de mon. Aquell impressionant cantant i músic, va deixar el món endiablat del rock’n’roll per endinsar-se en el cristianisme, fins al punt que fins i tot exerceix com predicador d'una església evangèlica. 

"Les drogues i l'alcohol s’havien convertit en una forma de vida per mi, i era un estil de vida que se’m donava bé. Vaig ser imprudent, més que imprudent. El despertar a una realitat que tenir d’afrontar cada matí, només m’ha portat que mal viure". 

Amb aquest comunicat a la seva pagina web, Zach Williams anunciava el sorprenent final de la banda: 

"No us oblideu de venir dissabte a la nit al Skinny J’s a l'últim show de ZWR. Després de 3 anys, 2 àlbums, milers de discos venuts, 3 continents, 6 països i centenars de ciutats, Zach Williams & The Reformation fa un parèntesi indefinit. Alguns membres de la banda han decidit agafar un descans per passar més temps a casa amb les seves famílies. Vull agrair a cada persona, fan, membre de la família, amics i  gent del negoci tot el suport al llarg d'aquesta meravellosa aventura que anomenem ZWR. Els últims tres anys han estat alguns dels millors moments de la meva vida, frenètics i d’èxits, i la veritat és que puc dir que ens hem convertit en una família tant en els bons com en els mals moments, no canviaria les coses que hem fet o vist per res del mon. Personalment he arribat a un punt en la meva vida que he de fer un pas enrere. Vull desitjar a la resta dels nois la millor de les sorts en les seves noves aventures, siguin les que siguin”.

No obstant però, Zach Williams a pesar del canvi de vida i d’imatge (amb tall de la seva llarga melena inclòs), participar activament a l'església evangèlica i seguir els camins marcats pel Senyor, no l’han apartat al 100% del món de la música. En les seves tasques evangèliques sol cantar, amb la guitarra acústica penjada al coll, cançons de lloança a Crist i d'agraïment per abandonar una vida de vicis i haver trobat el veritable camí. 

El nou projecte és una banda anomenada Zach Williams & The Brothers Of Grace, i en aquest nou camí també l’acompanya Robby Rigsbee a la guitarra, es defineixen com una banda de Southern Roots Worship i Christian Rock, queda clar doncs que han deixat enrere el camí del pecat. Val a dir que d’uns anys cap aquí, als Estats Units (tot i que el més significatiu és al sud, és bastant en general), hi ha una escena musical molt important i a l’alça, molt lligada al tema religiós i bastant recolzada per les discogràfiques perquè les vendes son importants, d’un corrent musical que anomenen Rock Cristià, amb les seves derivacions d’estils com el Southern, Country, R&B i fins i tot el rock més clàssic. De totes maneres, igual que en el cas de Mike Farris amb el seu gospel, rock, soul i R&B espectaculars del que ja vaig parlar en un article, si fa falta escoltar salms evangèlics a ritme de Southern Rock del bo, doncs l’escoltarem.