Les romeries d'Avià a Queralt es concentren en un llibre d'alt valor fotogràfic

Per als religiosos, la Mare de Déu de Queralt és símbol de Berga, però també patrona de la comarca, i això, durant el segle XX, bona part de la població del Berguedà ho va viure intensament. Aquest és el cas d'Avià, on tradicionalment es realitzaven romeries fins al santuari per adorar la Verge. En motiu del Centenari de la Coronació de la Mare de Déu, Gemma Malé ha volgut recopilar tots aquests records passats i, amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Avià i el Centre d'Estudis d'Avià, ha editat un llibre històric d'un alt valor fotogràfic. 

“Avià i el santuari de Queralt” és un volum que recull les memòries de la gent del poble sobre la tradició de fer romeria fins al santuari, ha explicat la seva autora a NacióBerguedà. Un testimoni fotogràfic que plasma el record de la gent més gran, i en què hi han participat diverses famílies del poble que han cedit material i han explicat vivències. En aquest punt, ha relatat Malé, es tracta d'un llibre essencialment visual, que s'acompanya d'escrits, amb imatges de diversos moments del segle XX, les més antigues del qual arriben a 1920. 

Segons ha relatat, a Avià es feien les típiques romeries personals, locals o territorials, en què es pujava a Queralt el dia de la Mare de Déu o per Sant Marc, o simplement per prometença. No obstant això, també se'n feia una altra de més especial, coneguda popularment com la “processó de les cuques”, i que era per donar les gràcies per una plaga que hi havia hagut de llagostes. Aquesta romeria s'allargava tres dies, i incloïa la visita dels tres espais sagrats per Avià que són el Remei, Sant Serni i Queralt. 

“Aquesta romeria trencava el concepte de classe, trencava la jerarquia, si més no, durant el viatge”, ha explicat Malé. De fet, alguns testimonis relaten que, en certs moments de la processó, tothom caminava sense ordre, i ja es podia trobar el mossèn “posant-se de peus a un bassal o l'escolanet caient marge avall amb la creu”, ha explicat l'autora com a curiositat.

En qualsevol cas, ha remarcat, es tracta d'un llibre “important” perquè forma part del passat, de la història, i també de la cultura cristiana que va predominar durant el segle passat a Avià. Una tradició en què va participar la major part del poble, ha dit, que actualment s'ha perdut, però que és digne de recordar.