«L'Erol» extraordinari sobre Queralt repassa història i paisatge d'un patrimoni «maltractat»

Ja és a les mans dels lectors l'esperat número 129 i 130 de la revista l'Erol. Una edició especial pensada des de fa dos anys, i elaborada amb cura per fer-la coincidir amb el Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt. En aquesta nova edició, la història, l'art, l'espai, els records i l'espiritualitat es barregen entre les seves 200 pàgines, posant molta atenció en el paisatge patrimonial d'una muntanya que, segons Rosa Serra, la seva directora, massa vegades ha estat "maltractat" pels berguedans. 

"Com que el lloc és tan especial, els humans el castiguem sempre", ha explicat la directora de la revista. I en aquest punt, ha dit, és on es poden trobar anàlisis i estudis tan significatius com, per exemple, com estava la Mare de Déu de Queralt o el Santuari fa 100 anys, l'incendi de 1978, o la quantitat d'obres perdudes. 

Entre els temes que s'hi poden llegir hi consta la història passada i present de Queralt i el santuari, la seva vessant més patrimonial, arquitectònica i artística, aspectes diversos com el clima, el funicular i els usos turístics, els records del lloc arran de diverses entrevistes, i l'espiritualitat que envolta el santuari, la verge i la muntanya. A més, també incorpora una salutació per part del bisbe de Solsona, Xavier Novell, i unes paraules de l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós; del rector de la ciutat, Marc Majà, i del capellà custodi de Queralt, Ramon Barniol.
 
Per altra banda, ha destacat Serra, compta amb una contraportada i portada que conjumina a la perfecció amb el títol "Queralt, un paisatge patrimonial", i que és una aportació de Manel Escobet amb una vista espectacular de la muntanya. A part de la col·laboració d'una quarantena de persones, que han estat les fonamentals per repassar alguns aspectes de la llarga llista de temes que es van proposar. Una revista, però, ha especificat la seva directora, que no és "exhaustiva", ja que es deixa qüestions com, per exemple, la música. Una excusa més per continuar parlant de Queralt i, d'aquí 25 anys, poder referenciar un estudi musical complet. 

34 anys de l'Erol

Davant de la seixantena de persones que han omplert la sala de Plens de l'Ajuntament de Berga, el també membre del consell de redacció Ramón Viladés ha destacat els 34 anys d'història de l'Erol a la comarca. Durant aquests, ha especificat, s'han fet diverses edicions especials, com ara el monogràfic del Túnel del Cadí, l'especial sobre Queralt de 1991, l'especial dels 700 anys de la carta de poblament de Castellar de n'Hug o el número 100, dedicat al Castell de Berga. 
 
Havent escrit tant, i amb una publicació similar fa 25 anys, el repte de l'Erol era magne per tal de no repetir els temes. Una fita que s'ha aconseguit, en què hi han participat persones de diferents disciplines i edats i que, com és habitual, tornarà a descobrir i posar llum sobre un patrimoni proper i extens. 

De la mateixa manera, l'alcaldessa de Berga ha volgut fer una referència a l'Àmbit de Recerques, tot felicitant-los per la tasca de divulgació cultural, així com pel rigor: "Treballen moltes vegades des de l'anonimat per la cultura i la història de la comarca".

Memòria a la solidaritat

Viladés no ha volgut finalitzar les seves paraules sense demanar als berguedans que, després dels actes de la Coronació, no s'oblidin de les persones més necessitades. "Hem de tenir un record a la gent desafavorida".

Una vegada finalitzat l'acte, els subscriptors han pogut recollir els seus Erols, i també se n'han venut els primers exemplars.
 

Sumari de la propera edició de l'Erol sobre Queralt