Joan Torra (PSC): «No contemplo tornar-me a presentar de cap de llista»

Falta poc més de mig any per a les eleccions municipals però, sorprenentment, les diverses formacions polítiques de la comarca tendeixen més a estar immerses en un debat intern que no pas a tenir una llista definida i tota la carn a la graella del projecte. El PSC de Gironella no n'és una excepció, per dos motius. El primer, perquè Joan Torra l'ha liderat durant les darreres cinc convocatòries i, ara, creu que el millor seria que algú altre prengués el relleu. El segon, la situació per la qual passa el partit a nivell nacional. El 9 de novembre serà un abans i un després pel país, però també pels socialistes de Gironella. És a partir de llavors quan hauran de prendre decisions de cara al maig vinent.

-Quin balanç feu de l'obra de govern?

 

Hi ha hagut parts positives i parts negatives en el sentit que han actuat amb una certa passivitat. Potser perquè l'equip de govern ha voltat molt entorn de l'alcalde, i no han acabat d'assumir responsabilitats al cent per cent la majoria de regidories. Això dóna una certa lentitud a un equip. Es desprèn això, que s'actua amb una certa lentitud perquè David Font és una persona que dóna el vistiplau a tot, el que ho fiscalitza tot, el que aporta les idees i el que actua per aconseguir les subvencions. Crec que es podien haver fet més coses perquè Gironella, gràcies a la feina feta des de la legislatura en què vam governar amb ERC, va començar a reconduir la part dels números, que estava fatal. I en aquests moments, tot i que hi ha un deute important, aquest és molt assumible. Aquests últims anys, el romanent ha estat positiu. A Gironella, teníem 200.000 euros destinats a la biblioteca que provenien de la Generalitat. Els han anul·lat i no vindran. Molts municipis es quedaran fotuts perquè no tindran prou finançament per acabar obres. No serà el nostre cas  perquè tenim un romanent positiu, i gràcies a això es podrà acabar la biblioteca amb diners de l'Ajuntament. Pocs consistoris poden dir que tenen aquests recursos. 

 

 

Quan governàvem, tots els projectes que fèiem els havíem presentat al poble i havíem deixat que la gent digués i que l'oposició opinés. Ara, en el cas de la biblioteca, s'ha presentat tot fet. Es podien fer al·legacions però crec que no és el mateix. Jo sóc més partidari d'asseure't en una taula i dir: mira, el nostre projecte és aquest, què hi podeu aportar? En aquest moment, potser hi ha alguna part que sembla massa sumptuosa, massa gran. Desconec si per normativa ho ha de ser. Però és més el fet. Quan governàvem, vam tirar endavant la reforma del local del Blat. Ho vam posar sobre la taula i tots els grups hi van poder dir la seva. Fins i tot crec que es va recollir algun suggeriment en el sentit que el local quedés més ampli del que quedava inicialment. En definitiva, l'actual és un equip de govern que és una mica personalista. Si els seus regidors opinen poc, evidentment menys opinen els altres grups. 

 

 

Des del moment que es va crear, sempre vam dir que no sortia a compte. L'any 87, i durant els anys noranta, aquesta escola representava un dèficit d'entre 25 i 30 milions de pessetes que no era assumible per l'Ajuntament de Gironella. I precisament el dèficit que es va arribar a acumular, de mil milions, va provenir, pràcticament el 90%, dels dèficits que creava l'escola. Fins i tot, des de l'oposició, vaig suggerir a l'alcalde, que en aquell moment era Lluís Bertran, d'oblidar-se de l'escola d'art i disseny i de crear unes beques a les quals es destinessin determinats milions de pessetes. Hauria sortit més econòmic i haurien anat destinades a la gent de Gironella que és la que estava pagant aquest cost. Hi va haver moments en què era escandalós. Hi havia dos alumnes de Gironella, els altres eren de la comarca, i pagava el dèficit l'Ajuntament. Durant els últims anys, s'havia anat reduint i els dèficits oscil·laven entre els 30.000 i els 50.000 euros que sí que eren assumibles. Però, en aquell moment, ja havíem fet el plantejament de fer un local nou que ubiqués l'escola d'art i disseny i la nova biblioteca. Creiem que si s'haguessin pogut renovar les instal·lacions, s'hauria pogut augmentar la matrícula i, si la bonança s'hagués mantingut, es podria haver arribat cobrir el cost. En aquell moment no ens plantejàvem tancar-ho però, fins al moment actual, la cosa s'ha agreujat i entenc que l'Ajuntament hagi optat pel tancament. I aquí el que també puc denunciar és que no se'ns va consultar ni plantejar de posar els números sobre la taula.

 

 

Crec que no. Jo em considero una persona no nacionalista però sí catalanista. Per tant, si sóc catalanista i d'esquerres, difícilment hi pot haver un xoc per la identitat nacional. Però amb el que no estic d'acord és amb els fanatismes. I, a vegades, hi ha moments en què la cosa rasca el fanatisme. Hi ha coses que potser no toca fer-les des de l'ajuntament; toca fer-les des d'una entitat. Dies enrere, es va plantejar de penjar la bandera negra i ho vam aprovar. De la mateixa manera que la bandera blanca significa la rendició, la negra significa lluitar fins al final. Ja m'està bé. Però vaig remarcar que la nostra bandera, fins que no es demostri el contrari, és la senyera. I la senyera no té ni l'estrella ni és negra. No tapem el símbol identitari que primerament ha de ser la senyera amb l'estelada o amb una bandera negra. Precisament, si amb algú he tingut algun problema identitari ha estat amb el partit. Considero que el partit ha deixat una mica de banda el catalanisme aquests últims temps i se n'ha anat una mica més no sé si cap a Espanya o no, però d'alguna manera se n'ha apartat. Jo sóc més de la línia de Pasqual Maragall, i penso que era una mica diferent de la que ha vingut al darrere. Si m'identifico amb aquesta línia, difícilment toparé amb una línia que sigui la de defensar els símbols de Catalunya. 

 

 

Estava més a gust amb l'anterior. Assumeixo l'actual, si com se suposa ha estat democràticament escollit el líder que hi ha. S'ha de veure com va. En aquest moment, està liderant el partit Miquel Iceta. En tot cas, parlant del PSC, crec que hi ha hagut certes incoherències però també s'ha fotut des de fora més palla al ruc de la que corresponia perquè, al final, hi pot haver coses en què es demostri que el que es deia era la veritat. Ara bé, Pere Navarro volia fer una cosa que pel que sigui no la va poder fer i llavors es va decantar cap a una altra banda. Quan va veure que no se'n sortia, es va postular Iceta, més que res per l'experiència que té. Iceta té molta mà esquerra, però no oblidem que ha estat governant amb Felipe González. Aquí, ha tocat tantes tecles que és un home que abarca molt. No és la línia maragallista. Potser com a transició dins del partit és una bona opció. No es pot dir que em senti incòmode. 

 

 

Jo ja vaig dir que m'he presentat cinc vegades i amb quatre n'hi havia prou. La cinquena va ser una mica la torna. Ja els vaig plantejar de fer-ho d'una altra manera. Semblava que hi havia gent que hauria plegat i vam decidir de reconduir-ho. Ara, a les altures que estem, no ens hem assegut encara per parlar-ne seriosament. Quan en parlem, no sé fins a quin punt hi pot haver algú que sigui contrari amb com es dirigeix el PSC. Jo, francament, tal com estem, penso que és millor que passi el 9-N, que es consolidi una mica la direcció del PSC i, tot i que serà justet, penso que al novembre en podem parlar tranquil·lament per veure de quina manera s'enfoca i per veure realment si s'ha de triar una altra opció. Segur que hi ha coses en què no estic d'acord amb el PSC, però ara mateix no sabria cap a on anar. Me'n vaig amb Ernest Maragall? Al principi, no em semblaven malament els seus plantejaments, però després m'ha semblat que entrava en algunes incoherències. M'agrada menys ara que en els seus inicis. La línia de Joan Ignasi Elena? Cada cop em dóna més la sensació que és una mica trepa i que busca, també, tenir un posicionament, un càrrec. Tenim la línia que no s'acaba de definir de Marina Geli, Montserrat Tura i altres. Tenen algun alcalde de per aquí, Llorenç Ferrer de Navarcles. Van parlant, diuen que s'han de recuperar els socialistes. No se sap massa si volen recuperar els socialistes des de dins o des de fora. I entremig, es va escampant la gent. M'agradaria veure com es consolida tot això abans de decidir. També m'hi ajuda el fet que jo no penso en una sisena legislatura. Una cosa és donar algun cop de mà, intervenir en la llista... però penso que números per encapçalar una llista en tinc molt pocs. Fins i tot, penso que el propi partit hauria de pensar que s'acaba gastant la imatge de la gent. 

 

 

No hi tinc inconvenient però ha de passar tot això. En aquest moment, no em defineixo al cent per cent ni dient que no encapçalo la llista, ni dient que no seré a la llista, ni dient que no hi haurà llista perquè vull esperar, almenys, el setembre, l'octubre i quinze dies de novembre. Dos mesos. 

 

 

Si es fa això (marxar del PSC), ja seria perquè sortiria un grup nou que pujaria amb noves idees. Si el grup es basa en la majoria de gent que hem tingut a les llistes fins ara, no veig que hi hagi d'haver aquesta ruptura. Més aviat crec que es quedarien a casa abans de trencar. Hi ha joves, però no sé fins a quin punt estan implicats. El grup que tenim està fet més a l'entorn meu que del partit. Perquè he estat d'aquella gent que la llista me l'he volguda fer jo, no m'he deixat imposar res. Tinc persones que són amics meus i que venen perquè l'encapçalo. Altres que són molt socialistes però que si haguessin de donar la cara pel partit, s'ho pensarien. Alguns, fins i tot, han repetit aquesta última legislatura amb la condició que no els deixés tirats. Però si parlem de foc nou o de diversos moviments, s'ha d'estructurar d'una altra manera. 

 

 

És que veig molta passivitat per part de la ciutadania, tant per part del jovent com de la gent gran. Fa pocs dies, em va sorprendre una noia jove que em va dir: Si fas llista, vinc. Però, en general, no veus gent que es mogui de cara a les municipals. Si no surt així, veig una mica difícil donar aquest tomb que crec que seria bo. I jo també tinc altres projectes. Sempre m'ha agradat molt la part cultural i tinc idees. En aquests moments, sóc vicepresident del Casal d'Europa. Són coses que m'agraden. I m'agrada fer les coses ben fetes i no ser-hi perquè sí. M'agradaria poder descarregar una mica aquesta part. Qui fa política, l'acaba fent sempre. Però no és el mateix implicar-te al cent per cent que dir que t'ocupes d'una parcel·la. 

 

 

A Gironella, ERC, en tota la seva trajectòria, només hi ha hagut dues legislatures en què ha pujat una mica, fins arribar a tenir quatre regidors. La resta, ha estat amb un regidor i poc més. Amb un projecte mínimament ben fet d'esquerres, nosaltres sempre hem de treure més gent tot i l'eufòria que hi ha. En tot cas, ERC hauria de tibar gent de CiU. I tot i el que hi ha, no sé fins a quin punt. 

 

 

És que no sé massa com ho tenen. D'ERC, a Gironella, l'únic contacte que tinc és el regidor, que té vuitanta anys pràcticament. Va entrar amb calçador perquè no tenien candidat. Sempre s'ha definit com una persona que no és d'ERC. No ha seguit mai cap ordre. Ha criticat el que deia l'equip de govern i després ha votat sempre a favor. ERC, per a mi, és com si no hagués existit aquesta legislatura. I al darrere, com a molt, hi tenen el moviment que s'està fent de cara al 9-N. Però, per a les municipals, no sé fins a quin punt. Quan em filtren els resultats de les reunions que tenen, em diuen que la veu cantant l'han portada elements d'aquests que valdria més que no s'hi fiquessin. La gent que realment seria vàlida continua allà en un to molt passiu. 

 

 

Exacte. Jo no contemplo en aquests moments, per sisena vegada, de tornar-me a presentar de cap de llista. 

 

 

Hi ha molta gent vàlida a la llista. Sobretot, les cinc o sis persones del capdavant. Podria fer-ho qualsevol d'aquests. 

 

- Algú ha mostrat interès per ser l'alcaldable?

 

No, però intueixo que potser pel fet que sempre m'han respectat molt, tothom espera que els reuneixi i els digui que penso de no presentar-me; però crec que hauria de sortir algú. Si ho dic d'una altra manera, penso que diran que, per una més o menys, passi endavant jo. Ho he d'enfocar d'una altra manera i veure com és més convenient de fer-ho. També per no ferir sensibilitats. Crec que al novembre els he de reunir i veure com ha anat tot plegat. També pot ser que hi hagi gent de l'entorn que digui alguna cosa o es doni a conèixer. Pot ser un bon moment per parlar-ne, ja que faltarà mig any escàs per les municipals. I també haurem pogut veure tots aquests partits d'esquerra i com acaben. Jo també sóc partidari de la unió de les esquerres però amb una mica de sentit. Jo vaig viure l'època que inicialment va ser molt bona. La coalició del PSC amb Ciutadans pel Canvi va ser boníssima. Però vaig veure que persones del PSC s'enfadaven perquè creien que s'havia situat gent de CpC en llocs massa bons. I va acabar una mica com el rosari de l'aurora.