02
de setembre
del
2016
Actualitzat
a les
20:41h
Sense por. Preparat, però amb respecte. Eloi Martínez, de 31 anys, agafa el timó de la Guita Xica i ho fa amb una motxilla d'experiència considerable. Malgrat que no se'n va fer soroll, ell va ser la persona que la comparsa va triar perquè substituís l'antic cap de colla. Martínez, doncs, espera estrenar-se amb una Patum de luxe, de mai oblidar i d'estar a l'alçada. De fet, afirma, la comparsa de la Guita Xica és molt poc personalista, i la força la fa el grup. Així doncs, entoma el paper de la representació, de la burocràcia, però des de la visió més planera i horitzontal.
-Després d'anys perseguint la Guita Xica, la comparsa ha decidit que vostè estigui al capdavant. Quina és la seva trajectòria?
Porto de plantilla 15 anys o 16, i gairebé tota la vida darrere de la Guita. De ben petit, hi anàvem sempre amb el meu pare, seguíem la Guita i, des que vaig començar a córrer sol, hi vaig continuar anant.
-Una passió per la Guita que va portar al seu germà gran, Roger Martínez, a ser cap de colla. Ara agafa vostè el timó. Com va ser aquesta decisió?
Jo tenia ganes de ser-ho, i es va decidir entre tots perquè a tothom li va semblar bé. Nosaltres ho decidim tot sempre amb votació. De fet, jo no m'ho havia plantejat com a objectiu, era una opció que em feia gràcia algun dia i si es donava el cas, però a tothom li va semblar bé.
-Li va sobtar?
No, perquè el conjunt veia bé que ho fes jo.
-Creu que el fet que el seu germà hagi estat també cap de colla li ha donat certa seguretat?
Home, ho he viscut durant molts anys a casa..., però la comparsa som com una família, i també vas veient què comporta i què vol dir aquesta responsabilitat.
-Comenta que aquesta decisió es va prendre amb els vots de tots els de plantilla. Per tant, una decisió transparent i horitzontal, tot i que no a totes les comparses això és així...
Sí..., però la Guita Xica ja fa bastants anys que funciona així i creiem que dóna molts bons resultats. Som persones d'edats i estils diferents, però així és com es crea una família i és totalment positiu.
-En aquesta reunió també es va decidir qui eren els nous guitaires de plantilla.
Sí, es van entregar les dues bates al Joan Salas i al Jordi Pujals. Tot això també es va fer per votació entre tots. Tenim controlada la gent que va venint sempre i que vol entrar, i entre tots es decideix qui s'ho pot merèixer més.
-El seu germà, Roger Martínez, i també Joan Guitart van donar un pas enrere després d'aquesta última Patum i van retornar la bata. Li va sobtar?
No, l'última generació també va plegar amb una edat com la del Roger i el Joan, tot i que veient com havia funcionat sempre, que la gent es retirava molt més tard, pot sorprendre. Però ja hi va haver una altra generació que ho va fer, i hi ha hagut un rejoveniment important de la Guita. Jo crec que arriba un moment en què portes molts anys, i que suposo que has de saber fer aquest pas. Però és positiu deixar entrar els joves.
-La Guita Xica és una comparsa de nervi. Així ho definien, si més no, Roger Martínez i Joan Guitart. Aquest nervi, vostè, com el definiria?
Suposo que és com es veu des de fora. És la Guita boja, aquesta embalació que té, i és això el que necessites per portar-la. Si ho perds, ja no hi tens res a fer, allà. Jo mentre hi sigui, he de tenir aquest esperit i s'ha de notar. És el donar-ho tot.
-Com vostè mateix deia, aquesta primera Patum serà especial pel simple fet de ser extraordinària.
Sí, em fa molta il·lusió perquè és un fet molt extraordinari, i tinc una mica de nervis perquè tot surti bé i com es mereix el fet històric. Però serà molt divertit i interessant. Com sempre, amb nosaltres segur que serà divertit.
-I pocs mesos després ja vindrà la Patum pròpiament dita. Com està vivint el fet de ser cap de colla?
Bé, no implica tampoc massa coses perquè tot ho decidim entre tots, només cal sumar-hi les reunions i coses així.
-Què li han semblat les reunions del Patronat? Perquè les darreres han estat força polèmiques...
És normal, en una cosa bonica com la Patum, que hi hagi polèmica i debat és bo.
-I què en pensa el cap de colla de la Guita Xica de la polèmica entorn de la música que es pretenia que ballessin els Gegants?
(riure) Déu ni do. És un fet extraordinari i és normal, bàsic i bo que hi hagi crítiques. Però des de fa molts anys s'estan intentant fer les coses bé i no fer-les a la torera, i el Patronat crec que fa això, vetllar pel bé de la festa. És bo que al Patronat hi arribin crítiques, comentaris i qualsevol opinió per poder-ho fer bé i rectificar, està clar. I si una cosa no ha funcionat, posar-ho sobre la taula i tornar-ho a treballar.
-Com definiria el seu sentiment cap a la comparsa?
No sabria dir-ho... És un sentiment brutal. És allò que te l'estimes, que posa la pell de gallina només de pensar-hi o que surti en qualsevol conversa. I dius, òstia, com te la pots arribar a estimar tant!
-Un sentiment personal o de comparsa?
De comparsa, perquè a vegades et trobes molta gent que també ho sent. Aquesta és una mica la Guita del poble perquè tothom, si vol, l'agafa i la porta. És molt participativa, i mentre jo sigui el cap de colla, que no es perdi l'esperit que hem tingut fins ara. Hi ha l'espai que hi ha en els salts, però sempre estem pendents de tothom qui vagi venint i intentem buscar salts per a tothom.
-Aquest any establiran uns punts fixes durant les Passades per guardar les comparses si plou. Què li sembla?
Molt bé. Nosaltres, per exemple, dissabte ens vam haver d'anar a refugiar a l'Escola de Música com vam poder i, si saps que hi ha punts fixes, millor perquè la comparsa no es mulla i es fa malbé. És una millora.
-I pel que fa als temes de seguretat de la plaça?
La plaça té l'espai que té i és difícil gestionar-ho. També cal dir que aquest any hi havia molta gent diumenge, però que feia anys que es buidava molt. No sé si serà la tònica aquest augment, però s'haurà d'estudiar i veure com es pot resoldre perquè no pots dir “tu si i tu no”. Potser donant més informació, molta gent no voldria estar allà al mig. I llavors hi ha el tema de les ampolles, que ja es controla bastant, i els accessos. Cal dir que des de fa uns anys, però, s'ha millorat.
-Quin és el seu futur ideal com a cap de colla? El màxim temps possible o té algun límit en ment?
No m'he posat cap data, però també penso que serà molt llarg. Tinc ganes de treballar-hi, ser-hi, i amb poc temps espero conèixer, per exemple, el Patronat, però no penso que hagi de ser un temps llarg perquè el canvi segur que sempre és bo. I mentre la comparsa vulgui que hi sigui, hi seré, però arribarà un moment en què es veurà que hi ha d'haver algú més jove que passarà al davant.
-Encara el repte amb algun objectiu?
El meu objectiu és que no es perdi el nervi que dèiem abans, l'alegria que té la Guita Xica. Això, i que la família que som, amb gent diferent i de diferents edats, segueixi amb el bon rotllo que hi ha. Que gaudeixin i que la gent gaudeixi igual com ho fem nosaltres.
-Després d'anys perseguint la Guita Xica, la comparsa ha decidit que vostè estigui al capdavant. Quina és la seva trajectòria?
Porto de plantilla 15 anys o 16, i gairebé tota la vida darrere de la Guita. De ben petit, hi anàvem sempre amb el meu pare, seguíem la Guita i, des que vaig començar a córrer sol, hi vaig continuar anant.
-Una passió per la Guita que va portar al seu germà gran, Roger Martínez, a ser cap de colla. Ara agafa vostè el timó. Com va ser aquesta decisió?
Jo tenia ganes de ser-ho, i es va decidir entre tots perquè a tothom li va semblar bé. Nosaltres ho decidim tot sempre amb votació. De fet, jo no m'ho havia plantejat com a objectiu, era una opció que em feia gràcia algun dia i si es donava el cas, però a tothom li va semblar bé.
-Li va sobtar?
No, perquè el conjunt veia bé que ho fes jo.
-Creu que el fet que el seu germà hagi estat també cap de colla li ha donat certa seguretat?
Home, ho he viscut durant molts anys a casa..., però la comparsa som com una família, i també vas veient què comporta i què vol dir aquesta responsabilitat.
-Comenta que aquesta decisió es va prendre amb els vots de tots els de plantilla. Per tant, una decisió transparent i horitzontal, tot i que no a totes les comparses això és així...
Sí..., però la Guita Xica ja fa bastants anys que funciona així i creiem que dóna molts bons resultats. Som persones d'edats i estils diferents, però així és com es crea una família i és totalment positiu.
-En aquesta reunió també es va decidir qui eren els nous guitaires de plantilla.
Sí, es van entregar les dues bates al Joan Salas i al Jordi Pujals. Tot això també es va fer per votació entre tots. Tenim controlada la gent que va venint sempre i que vol entrar, i entre tots es decideix qui s'ho pot merèixer més.
-El seu germà, Roger Martínez, i també Joan Guitart van donar un pas enrere després d'aquesta última Patum i van retornar la bata. Li va sobtar?
No, l'última generació també va plegar amb una edat com la del Roger i el Joan, tot i que veient com havia funcionat sempre, que la gent es retirava molt més tard, pot sorprendre. Però ja hi va haver una altra generació que ho va fer, i hi ha hagut un rejoveniment important de la Guita. Jo crec que arriba un moment en què portes molts anys, i que suposo que has de saber fer aquest pas. Però és positiu deixar entrar els joves.
Eloi Martínez, el nou cap de colla de la Guita Xica Foto: Aida Morales.
-La Guita Xica és una comparsa de nervi. Així ho definien, si més no, Roger Martínez i Joan Guitart. Aquest nervi, vostè, com el definiria?
Suposo que és com es veu des de fora. És la Guita boja, aquesta embalació que té, i és això el que necessites per portar-la. Si ho perds, ja no hi tens res a fer, allà. Jo mentre hi sigui, he de tenir aquest esperit i s'ha de notar. És el donar-ho tot.
-Com vostè mateix deia, aquesta primera Patum serà especial pel simple fet de ser extraordinària.
Sí, em fa molta il·lusió perquè és un fet molt extraordinari, i tinc una mica de nervis perquè tot surti bé i com es mereix el fet històric. Però serà molt divertit i interessant. Com sempre, amb nosaltres segur que serà divertit.
-I pocs mesos després ja vindrà la Patum pròpiament dita. Com està vivint el fet de ser cap de colla?
Bé, no implica tampoc massa coses perquè tot ho decidim entre tots, només cal sumar-hi les reunions i coses així.
-Què li han semblat les reunions del Patronat? Perquè les darreres han estat força polèmiques...
És normal, en una cosa bonica com la Patum, que hi hagi polèmica i debat és bo.
-I què en pensa el cap de colla de la Guita Xica de la polèmica entorn de la música que es pretenia que ballessin els Gegants?
(riure) Déu ni do. És un fet extraordinari i és normal, bàsic i bo que hi hagi crítiques. Però des de fa molts anys s'estan intentant fer les coses bé i no fer-les a la torera, i el Patronat crec que fa això, vetllar pel bé de la festa. És bo que al Patronat hi arribin crítiques, comentaris i qualsevol opinió per poder-ho fer bé i rectificar, està clar. I si una cosa no ha funcionat, posar-ho sobre la taula i tornar-ho a treballar.
-Com definiria el seu sentiment cap a la comparsa?
No sabria dir-ho... És un sentiment brutal. És allò que te l'estimes, que posa la pell de gallina només de pensar-hi o que surti en qualsevol conversa. I dius, òstia, com te la pots arribar a estimar tant!
-Un sentiment personal o de comparsa?
De comparsa, perquè a vegades et trobes molta gent que també ho sent. Aquesta és una mica la Guita del poble perquè tothom, si vol, l'agafa i la porta. És molt participativa, i mentre jo sigui el cap de colla, que no es perdi l'esperit que hem tingut fins ara. Hi ha l'espai que hi ha en els salts, però sempre estem pendents de tothom qui vagi venint i intentem buscar salts per a tothom.
-Aquest any establiran uns punts fixes durant les Passades per guardar les comparses si plou. Què li sembla?
Molt bé. Nosaltres, per exemple, dissabte ens vam haver d'anar a refugiar a l'Escola de Música com vam poder i, si saps que hi ha punts fixes, millor perquè la comparsa no es mulla i es fa malbé. És una millora.
Eloi Martínez, nou cap de colla de la Guita Xica Foto: Aida Morales.
-I pel que fa als temes de seguretat de la plaça?
La plaça té l'espai que té i és difícil gestionar-ho. També cal dir que aquest any hi havia molta gent diumenge, però que feia anys que es buidava molt. No sé si serà la tònica aquest augment, però s'haurà d'estudiar i veure com es pot resoldre perquè no pots dir “tu si i tu no”. Potser donant més informació, molta gent no voldria estar allà al mig. I llavors hi ha el tema de les ampolles, que ja es controla bastant, i els accessos. Cal dir que des de fa uns anys, però, s'ha millorat.
-Quin és el seu futur ideal com a cap de colla? El màxim temps possible o té algun límit en ment?
No m'he posat cap data, però també penso que serà molt llarg. Tinc ganes de treballar-hi, ser-hi, i amb poc temps espero conèixer, per exemple, el Patronat, però no penso que hagi de ser un temps llarg perquè el canvi segur que sempre és bo. I mentre la comparsa vulgui que hi sigui, hi seré, però arribarà un moment en què es veurà que hi ha d'haver algú més jove que passarà al davant.
-Encara el repte amb algun objectiu?
El meu objectiu és que no es perdi el nervi que dèiem abans, l'alegria que té la Guita Xica. Això, i que la família que som, amb gent diferent i de diferents edats, segueixi amb el bon rotllo que hi ha. Que gaudeixin i que la gent gaudeixi igual com ho fem nosaltres.