El «boom» de les curses de muntanya, a debat

 

La seu del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, a Solsona, acull aquest dimecres una jornada per debatre el paper de les curses de muntanya en la valorització i dinamització del territori, així com també els reptes i oportunitats per garantir-ne un ús sostenible i responsable. El responsable de l'Àrea d'Incendis i Territori del CTFC, Eduard Plana, ha explicat que hi participen un centenar de persones, des d'organitzadors de curses, corredors, administracions, ajuntaments o responsables de parcs naturals. 

 

Segons Plana, la finalitat de la jornada és "crear un punt de trobada, que respon al 'boom' que hi ha actualment al voltant de les curses de muntanya, i que està tenint diversos impactes pel territori". Amb tot, Font ha explicat que els impactes no necessàriament són negatius, sinó que n'hi ha de "molt positius" que tenen afectes sobre l'economia i la revalorització del territori. De la seva banda, Misericòrdia Montlleó, directora de la Fundació Món Rural, ha exposat que la "massificació" de les curses ha fet plantejar diversos reptes pels seus organitzadors, des del punt de vista social, ambiental i econòmic. 

 

Pel responsable de l'Àrea d'Incendis i Territori del CTFC, amb les curses de muntanya "no hi ha guanyadors ni perdedors" , ja que "podem ser tots guanyadors". Segons ell, les curses poden ser una oportunitat tant pels ajuntaments i municipis on s'organitzen per l'impacte econòmic en el sector de la restauració o hostaleria; per la propietat forestal, "sempre i quan es compti amb el seu consens per organitzar les curses" ; i també pel mateix corredor, "si aconseguim que l'activitat es pugui fer bé i perduri en el temps".

 

Una de les participants a la jornada ha estat la corredora de muntanya i campiona del món d'ultres, Núria Picas, qui ha destacat la importància de fer compatible la preservació del medi ambient amb l'organització d'aquesta activitat. Segons ella, "la gent ha de ser conscient d'on es posa i què està fent" i creu que "s'ha de tenir molta cura a l'hora d'adquirir un dorsal i sortir a la muntanya" . Per ella, la massificació de les curses ha portat que "molta gent realment no sap on es posa" i considera que "és molt fàcil comprar el dorsal però no tan acabar una cursa de llarga distància" . Pel que fa a l'impacte mediambiental dels corredors, Pica creu que "no és tan gran" en comparació a altres activitats com les bicicletes de muntanya, els quads o les motos. 

 

Un altre dels punts de debat ha estat la regulació d'aquesta activitat. Segons ha explicat Plana, no existeix cap marc legal específic a Catalunya que reguli l'exercici de les curses de muntanya, a excepció dels marcs més genèrics com la Llei d'accés al medi natural o els PEIN. Des d'aquest punt de vista, tant Plana com Montlleó no s'han mostrat partidaris a establir una legislació específica per aquesta activitat i han apel·lat al "sentit comú" dels esportistes. 

 

De la seva banda, Jordi Petit, director del Parc del Cadí-Moixeró, ha apuntat que la gent que prové del món de l'excursionisme "és molt conscient del respecte al medi ambient" però amb aquesta massificació "no tothom ho té assumit". Per això, creu que "seria necessari fer una regulació de les curses a partir del consens entre els gestors dels espais protegits, les administracions, els organitzadors i els participants". Petit ha posat com a exemple la cursa Cavalls del Vent, que "té un impacte petit i la mateixa organització ens ajuda a minimitzar i recuperar els punts que es poden malmetre pel desgast del pas de les persones".