PD Nanfu i Salasxic: «No pot ser que la Verge de Queralt sigui un d’aquells tòtems berguedans intocables»

Deu minuts tard. Boina, ulleres de sol i camisa per anar més arreglats. Són molt de Berga, clàssics i carlins. Ja hi ha qui els anomena els punxadiscs de moda de l’estiu, amb falsa modèstia diuen que la Coronació de la Mare de Déu de Queralt hi ha ajudat molt. Serpentejant pel carrer de Pinsania els dos joves berguedans, Ferran Canudas (Disc Dret i Perreo) i Joan Salas (Disc Esquerra i Ballaruques) expliquen que els agrada Berga, la festa, la música i fer el boig, i ara es veu que han mesclat tots aquests ingredients en una fórmula musical; són el PD Nanfu i el Salasxic. Des del mes de febrer i fins al setembre hauran fet gairebé 30 concerts, tot recorrent el Berguedà i també altres punts de fora la comarca (al Bages, de moment, no tenen clar si anar-hi) per exportar la CoronacióOnTour 2016 i el seu hit queraltí, “Verge de Queralt”. 

- A Berga, qui més qui menys us coneix, però com us definiu vosaltres? O encara millor, definiu-vos l'un a l'altre com a parella musical.
Joan Salas: El Ferran és una persona molt de Berga, com jo i sobretot ens agrada fer coses d’aquí per a la gent d’aquí. Ell és més l’executor perquè sap una mica més de música i jo potser sóc més l’animador, ballo o el que faci falta per animar la festa. 
Ferran Canudas: El Salas és la ment. Sap moltes cançons i sap en cada moment quina cançó convé posar. 

-Sobre l’escenari sou el Joan i el Ferran o esteu creant uns personatges?
Salas: Ens estem creant una mica uns personatges i potser aquí està la gràcia, perquè t’asseguro que als dinars familiars no sóc així... A l’escenari hi fem més el boig.
Canudas: Sí, hi posem més show. Com que per Carnestoltes vam fer tant el boig i va tenir tant èxit, vam continuar amb aquest estil. 

-Us considereu els punxadiscs de moda de l'estiu a la comarca? Creieu que us mereixeu aquest títol?
Salas: Crec que hem utilitzat les xarxes socials i els vídeos, i la gent ens coneix per això. Però jo crec que sí que ens hi podem considerar perquè ens ha sortit força bé la jugada. No ens esperàvem que després del bolo de Carnestoltes poguéssim fer fins a gairebé 30 concerts. Però també ha ajudat molt la cançó.
Canudas: Sí, al principi de l’estiu, fins i tot, vam haver de suspendre alguns concerts perquè se’ns solapaven. Ara tenim l’Agost Rural en marxa perquè recorrerem pobles petits de la comarca. La veritat és que ens va sobtar que segons quins pobles ens truquessin o ens obrissin pel Facebook per contractar-nos. 
 

-Sou punxadiscs, això queda clar a la vostra carta de presentació. Però si us anomenen discjòqueis us agafa pell de gallina?
Canudas: Home, a mi em sona més malament. 
Salas: Es que un DJ és una persona que fa mescles i barreja cançons, i en canvi nosaltres posem cançons, és més de festa major el que fem. Potser també és menys quillo...

-Parlem ja del PD Nanfu i Salasxic. Com neix la idea?
Canudas: Per Carnestoltes d’aquest any havia de punxar jo sol al Vall, i pocs dies abans, el Salas em va demanar si em podia ajudar. El mateix dia vam punxar els dos i va anar molt bé, la gent estava molt encesa. A partir d’aquell moment vam decidir crear PD Nanfu i Salasxic. 
Salas: Sí, després de Carnestoltes ens va començar a trucar gent per fer més bolos i nosaltres encantats. -Quina és la clau del vostre èxit?
Salas: Sobretot parlar molt de Berga, posar música variada d’abans i d’ara. Posem el Corpus de Berga o l’Himne de la Coronació i fricades d’aquest tipus i això ha agradat a la gent. Penso que, en general, la gent estava cansada de sentir sempre el mateix estil. Després de molts concerts posen disco mòbil i nosaltres no som això, som més propers als bolos tradicionals de festa major. Crec que el que fem s’adapta al que agrada a la gent de Berga. 
Canudas: Hem sabut aprofitar la Coronació de Queralt, si hagués sigut un any normal, no sé com ens hauríem empescat això...
Salas: Sí, ja ho veurem l’any que ve...
 
-Com sorgeix el nom?
Canudas: Jo ja el tenia creat perquè punxava alguns dissabtes a La General. El nom de Nanfu me'l vaig inventar. Molta gent ja em deia Nandu però com que vaig veure que de punxadiscs anomenats Nandu n’hi havia molts, vaig pensar que volia ser una mica diferent i vaig posar una “f” al mig. Ara hi ha gent que em diu Nanfu i la veritat és que no m’agrada gaire...(riuen)
Salas: Jo moltes vegades posava la música en festes d’aniversari que fèiem amb els amics i algú em va anomenar així i mira, ja se’m va quedar. 

-La indumentària que porteu quan punxeu també forma part de l’espectacle?
Canudas: Sí totalment. Portem boina perquè és un element més rural i que ens identifica, i ulleres de sol perquè així és fàcil ignorar la gent que et ve a preguntar cançons... bueno, i també perquè no t’enlluernin els focus... (riure). 

-Pel que fa al vostre hit “Verge de Queralt”, d’on neix?
Canudas: Això és tot cosa del Salas que és molt creatiu i li passen moltes idees pel cap.
Salas: Veient que aquest any se celebra el Centenari de la Coronació i després de l’èxit de Carnestoltes, ens vam anar envalentint i vaig dir de fer una cançó. Anava escoltant cançons al cotxe o per la ràdio i anava pensant “Verge de Queralt, Verge de Queralt”... fins que vaig sentir la cançó “I’m an Albatraoz” d’AronChupa en una campanya del Corte Inglés. 
 
-Molt poc berguedà aquest origen doncs...
Canudas: Sí, sí, l’hem decidit berguedanitzar una mica... (riure)
Salas: Està molt mal gravada, va ser tot molt casolà. La vam gravar amb un mòbil en un pis de Girona abans de sortir de festa.
 
-Quin missatge vol transmetre la cançó?
Salas: La lletra es va trobar en un paper brut i anònim barrejat entre diversos goigs queraltins manuscrits datats del segle XVIII, que la parròquia, es clar, sempre ha volgut amagar. És una mica eròtica, i això em va frenar una mica al principi. Volem lligar-ho amb la Coronació, però sense ferir a ningú amb la lletra. També es veritat que en cap moment ens havíem plantejat que la gent se la sapigués i la cantés quan punxem. 

-És un punt més d’admiració o d’ironia cap a la Mare de Déu de Queralt?
Canudas: Una mica tot.
Salas: No pot ser que la gent no pugui fer conya amb aquestes coses i que la Verge de Queralt sigui un d’aquells tòtems berguedans intocables.

-És curiós però que no hàgiu estat criticats encara. Us sobta això? 
Salas: Jo crec que la gent que ens podria criticar no ha escoltat la lletra perquè, si no, ens caurien molts pals. Bé, potser ja ens ho trobarem el dia 2 de setembre...
Canudas: Jo també ho crec, a més tampoc està penjada enlloc.  La cançó se l’ha anat enviant la gent pel mòbil, però nosaltres no l’hem penjat enlloc. 
Salas: Qui sí que s’ha emprenyat ha estat la gent de Puig-reig perquè vam fer un vídeo on simulàvem dos reporters que trobaven la xancleta perduda de Guillem de Berguedà a Puig-reig. 
Canudas: Sí, som punxadics però també fem aquestes coses. Gairebé podríem dir que som més comediants que res més. 



-Us heu plantejat posar en pràctica algun dia un duel entre el perreo del PD Nanfu amb les ballaruques del PD Salasxic? 
Canudas: Depèn del tipus de concert es pot fer més una cosa o l’altra, però no descartem fer-ho algun dia. 
Salas: Sobretot si hi ha barra lliure... (riure)

-Durant aquest mes d’agost voltareu per moltes festes majors de la comarca, però després de l’estiu, què?
Canudas: El 2 de setembre tancarem la gira amb el concert que es farà al final del passacarrers. 
Salas: També ens han demanat que poséssim música el dia 11 de setembre, però ho entendrem com un concert excepcional perquè ja serà fora de la gira. Llavors pararem fins el febrer, perquè tornarem per Carnestoltes. Però no es descarta algun retorn entremig en el mateix format. 
 

-Podem esperar un nou hit, si hi ha una nova gira de cara el febrer?
Canudas: Sí, de fet ja tenim un nom triat pel proper hit i dues o tres cançons que hi lliguen, però encara ho hem d’acabar de decidir. 
Salas: Sí, la intenció és fer un hit per any. I el nom del proper hit serà “Manel, on ets?” que fa referència al Manel Medina de Tele Berga quan està a la plaça de Sant Pere per les retransmissions de Patum (riure). Com que no el troben, li van demanant on està situat. Tenim una mica de por de ser un grup conegut només per una cançó i ja està, i que el nou hit no agradi tant. 

-Quina és la vostra aspiració futura? Voleu sortir de la comarca o això seria trair el vostre sentiment berguedà?
(Riure) Salas: No, de fet ja hem fet alguna sortida a fora, vam anar a Girona, a Granollers... De cara l’any que ve, estaria bé buscar algun lloc on anar de vacances i que el bolo sigui l’excusa per anar-hi.
Canudas: També hem anat a Sant Quirze de Besora... Però no per sortir a fora perdem l’essència berguedana, perquè allà on anem, portem les banderes de Berga i, per tant, escampem la fe queraltina allà on anem.
 
- I us heu plantejat anar al Bages?
Tots dos: Buf...
Salas: Ens ho han dit però vam excusar-nos dient que el concert ja era fora de la gira i, per tant, no hi podríem anar. 

-Ja per acabar, com us imagineu el futur llunyà? 
Salas: Nosaltres som com el Guardiola, any a any i anar fent.. (riure). També podria ser que d’aquí a 20 o 30 anys ens vinguin uns nanos de 20 anys com nosaltres i ens diguin que fem un duel amb ells...
Canudas: Home, seria màgic...per recordar vells temps.