procés català

L'herència ideològica de mossèn Armengou i la «nova inquisició» de la CUP, a «La Razón»

Josep Ramon Bosch vincula la figura de "mossèn cametes" amb "l'amenaça secessionista" de Puigdemont, i la CUP de Berga amb els inquisidors

per Redacció, 2 d'agost de 2016 a les 20:00 |
Placa dedicada a mossèn Armengou a Berga | Redacció
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 d'agost de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La situació política de Berga, el seu passat i present, no deixen indiferent els comentaristes de la premsa espanyolista. Tant és així, que contínuament apareixen cites i referències d'aquesta petita ciutat com a exemple de radicalisme, catalanisme o antiespanyolisme. Aquest darrer cap de setmana, doncs, va ser el torn de l'expresident de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch que, en un article a La Razón, va acabar relacionant la ideologia de mossèn Josep Armengou amb l'actual govern de la CUP, el canvi de noms dels carrers i el perill d'una "nova inquisició". 

Segons Bosch, l'herència de mossèn Armengou i l'ideologia que es desprèn del seu llibre "Justificació de Catalunya" va arrelar amb força entre els quadres convergents del pujolisme, fins al punt que Jordi Pujol, fins i tot, el va considerar el seu llibre de referència. No obstant això, Armengou ja s'havia embolcallat abans amb la bandera falangista. En el seu llibre, destaca l'expresident de SCC, Armengou titlla el "poble dominador" com a "retardat, mandrós, fanàtic i militarista", mentre que el "poble colonitzat", és a dir, Catalunya, és "culte, treballador, progressiu i pacífic". A més, continua, aquelles persones qui viuen a Catalunya i no volen entendre el català són "enemics", i considera que aquesta és la lògica que avui dia encarna el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; el líder del partit a Madrid, Francesc Homs, i altres diputats que, segons diu, "vulneren la legalitat" i que representen una "amenaça secessionista" que s'ha de tractat amb "contundència". 


Però Bosch va més enllà. Recordant la conquesta de Berga per part del comte d'Espanya el 1838, afirma que la capital del Berguedà és, actualment, la capital del "separatisme", governada pels "joves bàrbars hereus de la ideologia de l'odi" de la CUP. Tots ells, afirma, estan liderats per Montse Venturós, coneguda com la "madriles" per ser de Madrid la seva família, i sentencia: "Com si fossin temps del comte d'Espanya, aquests amenacen amb una nova inquisició". 

En l'article, però, la relació amb mossen Armengou torna a sortir a la llum cap al final, quan comenta que, actualment, s'està portant a terme una campanya per treure el seu nom dels carrers de la ciutat. Bosch veu curiós que el seu record vulgui ser esborrat per cristià, i no per espanyolista, i acaba: "Aquest és el futur millor que ens regala el nacionalisme".

 

Participació