La renda mitja dels municipis del Berguedà no arriba als 25.000 euros

Nou dels vint municipis amb les rendes familiars més elevades de l'estat espanyol són catalans i estan ubicats a la demarcació de Barcelona, segons l'informe que ha publicat l'Agència Tributària i que recull les dades per municipis de més de 1.000 habitants i per províncies de l'IRPF de 2013.

Matadepera (48.804 euros) és el més ric de tots ells i el segon de tot l’Estat. El segueixen Sant Cugat del Vallès (45.901), Cabrils (45.035), Sant Vicenç de Montalt (44.627) i Sant Just Desvern (44.577). Els primers vint municipis del rànquing català pertanyen tots a les comarques barcelonines.

En canvi, la majoria de les localitats amb menor renda pertanyen a Andalusia i Extremadura. El municipi espanyol més ric és Pozuelo de Alarcón (59.279), a Madrid, i el que disposa d’una renda més baixa és Esparragosa de la Serena (11.916), a Badajoz.

Les dades de l'estudi es refereixen a la renda bruta familiar, no individual, i està calculada sobre la mitjana absoluta, de manera que la presència de famílies amb rendes molt elevades incrementa la mitjana a l'alça fins al punt que pot desfigurar el panorama real. Una altra forma de calcular hauria estat per la recerca de quin és el tram de cada municipi en què s'agrupen més famílies per nivell de renda, però no és aquest el mètode. Per conèixer el procediment emprat per Hisenda es pot consultar aquesta pàgina.
 Al Berguedà

Al Berguedà, Hisenda només ha fet la comparativa amb vuit municipis, que són els que tenien més de 1.000 habitants el 2013. D'aquests,  la Pobla de Lillet és el més pobre, amb 20.752 euros, mentre que Berga és el més ric, amb una renda mitja de 24.426 euros. A continuació hi ha Cercs, amb 23.622 euros; Casserres, amb 22.966 euros; Bagà, amb 22.959 euros; Avià, amb 22.538 euros; Puig-reig, amb 21.718 euros, i Gironella, amb 21.649 euros.

Totes aquestes dades són inferiors a la renda bruta mitjana de les famílies de Catalunya, que és de 27.540 euros. Els primers vint municipis catalans més rics pertanyen a la demarcació de Barcelona, on trobem algunes ciutats grans i d'alt nivell adquisitiu, com Sant Cugat del Vallès, Castelldefels o Sitges. Tanmateix, al rànquing, més de la meitat són pobles que no arriben als 10.000 habitants, como ara Avinyonet del Penedès, que es troba en la setena posició en la classificació catalana i en el número 13 a la classificació de tot l'estat espanyol. La capital del país, Barcelona, tanca la classificació de les vint primeres localitats.
 A l'altra punta de la classificació, d'entre els vint municipis amb menys renda de Catalunya, quatre (Arbeca, Isona i Conca Dellà, Torres de Segre i Torregrossa) pertanyen a la demarcació de Lleida. La resta, un total de setze localitats, són de la demarcació de Tarragona. Cal destacar que tot i que és a la demarcació de Lleida on la renda mitjana és més baixa, gairebé tots els municipis més desfavorits es troben a Tarragona.
 La renda bruta de la demarcació de Barcelona, de 28.608 euros, és la més alta de les quatre demarcacions catalanes i la segona de tot l'estat espanyol. Matadepera (48.804), Sant Cugat del Vallès (45.901), Cabrils (45.035), Sant Vicenç de Montalt (44.627) i Sant Just Desvern (44.577) són els més rics no només de Barcelona, sinó de tot el país. Matadepera és el segon amb major renda de l’estat espanyol; Sant Cugat, el sisè, i Cabrils, el vuitè. També hi destaca el fet que dels vint primers de tot Catalunya, sis pertanyen al Maresme.

Per contra, les localitats barcelonines més pobres són Santa Margarida de Montbui (19.598), Vilanova del Camí (20.343), Badia del Vallès (20.340), Torrelles de Foix (20.490) i La Pobla de Lillet (20.752). 
 La renda bruta mitjana a la demarcació de Girona és de 24.384 euros, la segona més alta de les quatre demarcacions catalanes. Fornells de la Selva (33.184), Peralada (31.032), Sant Gregori (30.374), Girona (28.837) i Llers (28.763) són els municipis gironins més rics.

Salt (20.164) és el municipi gironí que disposa d’una renda bruta mitjana menor. Les Planes d'Hostoles (20.463), Maçanet de la Selva (21.123), Verges (21.364) i La Bisbal d'Empordà (21.540) completen la cua d’aquesta classificació.
 A la demarcació tarragonina, la renda bruta mitjana és lleugerament inferior a la de Girona, amb 24.285 euros. Castellvell del Camp (32.443), Altafulla (32.122), Almoster (31.749), Flix (30.750) i Ascó (30.088) són les localitats més riques. La ciutat de Tarragona (28.370) no apareix fins al desè lloc de la classificació.

Tarragona compta amb els cinc municipis amb menys renda de Catalunya. Batea (14.964), amb prop de 1.900 habitants, és l’única localitat catalana que no arriba a la barrera dels 15.000 euros de renda bruta mitjana. Horta de Sant Joan (16.085), Pinell de Brai (16.172), Perelló (16.607) i Camarles (16.868) són els altres quatre municipis que disposen d’una renda més baixa. És significatiu que entre els vint amb menys renda de Catalunya, setze són de les Terres de l'Ebre.
 Lleida (23.334 euros) és la demarcació amb la renda bruta mitjana més baixa de Catalunya. Pel que fa a municipis, els més rics són Alpicat (30.191), Torrefarrera (26.500), Lleida  (25.327), Pont de Suert (25.289) i Benavent de Segrià (24.426).

A l'altra banda de la classificació, la vila d’Arbeca (17.550) és la localitat lleidatana amb menys renda, seguida d’Isona i Conca Dellà (17.745), Torres de Segre (17.846), Torregrossa (18.022) i Seròs (18.843).

 

Anàlisi: Els municipis més rics són els més residencials

Xavier Segura, vocal de la Junta del Col·legi d’Economistes de Barcelona, destaca que els municipis més rics “són aquells residencials, que estan a la vora de la gran ciutat”. Aquest fet explica que catorze de les localitats amb més renda pertanyin al Maresme. “Això és diferent a la riquesa que genera el municipi”, explica Segura. El PIB que generen aquests municipis no ha de ser necessàriament major, ni tampoc significa que disposin de més activitat econòmica. Tanmateix, és cert, segons Segura, que una anàlisi general de les dades mostra que les demarcacions més riques es corresponen amb les que més economia desenvolupen. Només així s'entén que la demarcació de Madrid o la de Barcelona liderin la classificació a nivell general, i que a la cua hi siguin zones d'Extremadura i Andalusia. També detalla l'economista que els tècnics, a l'informe de l'Agència Tributària, utilitzen la mitjana com a eina d'anàlisi perquè és la que millor permet una ponderació entre municipis, tot i que de vegades pot no ser "estrictament representativa com ho seria un càlcul de mediana", com ocorre en municipis com Castelldefels, on les rendes més altes fan variar a l'alça la mitjana.