17
de juliol
del
2016
Actualitzat
a les
19:22h
Els Països Catalans han viscut, aquest diumenge, un aplec del Pi de les Tres Branques fluix de participació. Les poc més de 400 persones feien recordar amb nostàlgia trobades multitudinàries com la del 2014, després que tallessin una branca del Pi Vell, així com actes d'èpoques passades, en què la memòria de la unitat portava, a Castellar del Riu, gent d'arreu dels Països Catalans.
Així doncs, enguany l'aplec del Pi ha tornat a decréixer, fent replantejar com ha de ser el seu futur, tot i que amb una reivindicació forta que, si és possible, ha aconseguit radicalitzar-se una mica més. L'acte ha començat passades les 11.00 del matí, quan una comitiva encapçalada pels Trabucaires de Berga i Castellar del Riu han marxat, amb el rei Jaume I, fins a l'emblemàtic pi, símbol de la unitat dels Països Catalans.
Allà s'ha fet la dansa dels cascavells de la mà dels trabucaires Tro Gros de Súria, i posteriorment la lectura teatralitzada del poema de Jacint Verdaguer. Acte seguit, tota una comitiva de grans i petits ha realitzat les tradicionals ofrenes al voltant de l'arbre monumental de Catalunya. Els parlaments, que enguany s'han volgut escurçar, han començat per l'escriptora i vicepresidenta de l'Associació d'Escriptors de Llengua Catalana al País Valencià, Gemma Pasqual.
"Calen bons fonaments per perquè un dia encaixem els Països Catalans", ha afirmat. Un bon fonament, ha dit, que no oblidi la unitat, que tingui responsabilitat i que defensi els valors i la cultura, que tant ha costat de mantenir. En aquests moments, ha remarcat, el Principat de Catalunya està un pas per endavant, i el més important, és que els principatins també se sentin part de la resta del país. "Nosaltres hem de vindre i vosaltres heu de baixar", ha sentenciat, i ha acabat: "No feu mai que em senti estrangera a la meva terra".
Cristófol Soler, de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, ha continuat en una mateixa línia. "Som una nació que mai, mai, ha renunciat ni renunciarà a renéixer en tota la seva plenitud", ha declarat davant d'unes 400 persones. Un fet que ha compartit el coordinador de la Institució Cultural de la Franja, Paulí Fontoba, que ha lamentat les estratègies de l'estat espanyol per acabar amb el català i annexionar aquesta part dels Països Catalans. En aquest punt, però, Fontoba ha volgut deixar molt clara una cosa: "No és la franja d'Aragó, és la Franja de Ponent".
Per la seva part, la representant de la Catalunya Nord, Daniela Grau, ha estat una de les més contundents. "La Catalunya Nord s'està convertint en un erm", ha afirmat, tot lamentant formar part d'un estat francès que, a ser possible, ha dit, encara "vulnera" més drets que l'espanyol. Un estat, ha continuat, que "impedeix la integració", que "aniquila" la llengua catalana i que és un "fracàs ètic, moral i jurídic".
Per tot això, ha dit, cal tenir "esperança i confiança" amb la nació Catalana. Una nació, segons també ha afirmat el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, que ha avançat molt en reivindicacions durant els últims anys: "Cal seguir lluitant amb persistència i com ara, perquè la independència és un instrument de justícia social". Cuixart, però, no ha pogut realitzar el seu parlament a l'acte polític del Pi Vell per problemes amb el transport, i ha interactuat durant els actes del Pi Jove, a uns 300 metres de l'arbre citat per Verdaguer. Pel que fa als altres discursos, també han parlat el membre del secretariat de l'ANC, Agustí Alcoberro, i Josep Musté, en nom de l'Esquerra Independentista.
La força del poble
A pocs metres del Pi Vell, l'arbre adoptat pels joves per fer rebrotar l'essència de l'independentisme ha estat escenari de l'últim acte polític abans del dinar popular. Aquest ha estat en nom del Casal Panxo de Berga i de l'esquerra independentista, on s'ha remarcat la importància del "poble" per "vestir" i continuar construint la república catalana.
"La república ha de ser dels treballadors", han dit, un país d'igualtat, que condemni el racisme i la xenofòbia, i un país, a més, que naixerà de la "ruptura", lluny de partits d'esquerres que, com Podemos, han dit, encara vetllen per la reforma en un estat tan diferent. Per això, han confiat, més tard que d'hora s'aconseguirà la independència de tot el país, amb la tasca i convicció d'un poble que, dia a dia, es continua reivindicant: "No és cap utopia, però tampoc serà una tasca fàcil".
Així doncs, enguany l'aplec del Pi ha tornat a decréixer, fent replantejar com ha de ser el seu futur, tot i que amb una reivindicació forta que, si és possible, ha aconseguit radicalitzar-se una mica més. L'acte ha començat passades les 11.00 del matí, quan una comitiva encapçalada pels Trabucaires de Berga i Castellar del Riu han marxat, amb el rei Jaume I, fins a l'emblemàtic pi, símbol de la unitat dels Països Catalans.
Allà s'ha fet la dansa dels cascavells de la mà dels trabucaires Tro Gros de Súria, i posteriorment la lectura teatralitzada del poema de Jacint Verdaguer. Acte seguit, tota una comitiva de grans i petits ha realitzat les tradicionals ofrenes al voltant de l'arbre monumental de Catalunya. Els parlaments, que enguany s'han volgut escurçar, han començat per l'escriptora i vicepresidenta de l'Associació d'Escriptors de Llengua Catalana al País Valencià, Gemma Pasqual.
"Calen bons fonaments per perquè un dia encaixem els Països Catalans", ha afirmat. Un bon fonament, ha dit, que no oblidi la unitat, que tingui responsabilitat i que defensi els valors i la cultura, que tant ha costat de mantenir. En aquests moments, ha remarcat, el Principat de Catalunya està un pas per endavant, i el més important, és que els principatins també se sentin part de la resta del país. "Nosaltres hem de vindre i vosaltres heu de baixar", ha sentenciat, i ha acabat: "No feu mai que em senti estrangera a la meva terra".
El representant de la Franja, Paulí Fontoba Foto: Aida Morales.
Cristófol Soler, de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, ha continuat en una mateixa línia. "Som una nació que mai, mai, ha renunciat ni renunciarà a renéixer en tota la seva plenitud", ha declarat davant d'unes 400 persones. Un fet que ha compartit el coordinador de la Institució Cultural de la Franja, Paulí Fontoba, que ha lamentat les estratègies de l'estat espanyol per acabar amb el català i annexionar aquesta part dels Països Catalans. En aquest punt, però, Fontoba ha volgut deixar molt clara una cosa: "No és la franja d'Aragó, és la Franja de Ponent".
Per la seva part, la representant de la Catalunya Nord, Daniela Grau, ha estat una de les més contundents. "La Catalunya Nord s'està convertint en un erm", ha afirmat, tot lamentant formar part d'un estat francès que, a ser possible, ha dit, encara "vulnera" més drets que l'espanyol. Un estat, ha continuat, que "impedeix la integració", que "aniquila" la llengua catalana i que és un "fracàs ètic, moral i jurídic".
Per tot això, ha dit, cal tenir "esperança i confiança" amb la nació Catalana. Una nació, segons també ha afirmat el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, que ha avançat molt en reivindicacions durant els últims anys: "Cal seguir lluitant amb persistència i com ara, perquè la independència és un instrument de justícia social". Cuixart, però, no ha pogut realitzar el seu parlament a l'acte polític del Pi Vell per problemes amb el transport, i ha interactuat durant els actes del Pi Jove, a uns 300 metres de l'arbre citat per Verdaguer. Pel que fa als altres discursos, també han parlat el membre del secretariat de l'ANC, Agustí Alcoberro, i Josep Musté, en nom de l'Esquerra Independentista.
Acte polític al Pi Jove Foto: Aida Morales.
La força del poble
A pocs metres del Pi Vell, l'arbre adoptat pels joves per fer rebrotar l'essència de l'independentisme ha estat escenari de l'últim acte polític abans del dinar popular. Aquest ha estat en nom del Casal Panxo de Berga i de l'esquerra independentista, on s'ha remarcat la importància del "poble" per "vestir" i continuar construint la república catalana.
"La república ha de ser dels treballadors", han dit, un país d'igualtat, que condemni el racisme i la xenofòbia, i un país, a més, que naixerà de la "ruptura", lluny de partits d'esquerres que, com Podemos, han dit, encara vetllen per la reforma en un estat tan diferent. Per això, han confiat, més tard que d'hora s'aconseguirà la independència de tot el país, amb la tasca i convicció d'un poble que, dia a dia, es continua reivindicant: "No és cap utopia, però tampoc serà una tasca fàcil".