L’esforç en prevenció fa minvar els incendis a Catalunya

Ho revela un estudi liderat per la UB i el Consell Nacional de Recerca (CNR, Itàlia) publicat a la revista científica "Climate Change"

Xavier Borràs
08 de setembre del 2014
 
Els incendis forestals i la superfície cremada a Catalunya han disminuït des del 1970, malgrat l’augment de les temperatures i altres variables climàtiques que eleven el risc d’ incendis . Aquest descens s’hauria produït gràcies a les mesures de gestió del foc i a les campanyes de prevenció i conscienciació de la població, segons revela un estudi liderat per la UB i el Consell Nacional de Recerca (CNR, Itàlia) i publicat a la revista científica Climate Change .
 
Els investigadors han aplicat un model matemàtic que permet discernir la influència de les variables climàtiques i les mesures humanes de mitigació en els incendis forestals. A més, també han fet servir aquesta metodologia per calcular com afectarà el canvi climàtic als incendis forestals, i si bé preveuen un augment dels incendis durant els propers anys, també destaquen un descens en les hectàrees cremades.

La professora Maria del Carme Llasat, cap del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA). Foto: UB.

El treball, un dels primers estudis sobre predicció d’incendis forestals, està signat per la professora del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB Maria del Carme Llasat i els investigadors de l’Institut de Ciències Atmosfèriques i del Clima (ISAC) Marco Turco , Jost von Hardenberg i Antonello Provenzale .
 
El model matemàtic dissenyat pels investigadors relaciona el nombre d’incendis que van afectar més de 0,5 hectàrees i la superfície cremada durant el període 1970-2007, en funció de la temperatura (màxima i mínima), les precipitacions i el nombre de dies consecutius sense pluja. «Aquest model ens permet saber com haurien evolucionat els incendis només tenint en compte les variables climàtiques, i aquesta informació la comparem amb com van evolucionar realment», explica Maria del Carme Llasat, cap del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) de la UB. «Així podem veure quina ha estat la influència humana en el control i la gestió dels incendis forestals. Els resultats mostren una disminució del nombre i de les hectàrees cremades en el període estudiat», assenyala l’autora.
 
Segons Llasat, el missatge és molt positiu perquè ens permet veure què hauria passat sense la intervenció humana: «Una de les causes principals del descens del nombre d’incendis han estat els esforços en prevenció i gestió amb mesures com ara la generació de mapes diaris de risc d’incendi, la presència de guardes a les zones de risc, l’ús de mitjans aeris específics, l’augment de la consciència de la població i la seva coordinació amb el personal de lluita contra incendis». La investigadora també subratlla que «la diferència no és tan destacable en relació amb la superfície cremada, perquè una vegada ha començat un incendi i s’ha estès molt, les condicions meteorològiques com ara el vent i les altes temperatures poden fer incontrolable el foc fins que aquestes condicions no canvien».
 
En un estudi anterior, els investigadors van demostrar que els incendis forestals d’estiu, a més d’estar vinculats a les condicions climàtiques del mateix estiu, també ho estan a les condicions climàtiques antecedents, sobretot de l’hivern i la primavera del mateix any i de dos anys enrere. L’explicació es basa en el fet que les condicions prèvies de precipitació i temperatura afecten la quantitat de combustible, així com la humitat i la seva estructura i, per tant, la inflamabilitat dels boscos.
 
Les dades d’incendis en aquests dos treballs s’han obtingut del Servei de Prevenció d’Incendis Forestals de la Generalitat de Catalunya (SPIF), i la informació sobre precipitació i temperatura s’han aconseguit de la base de dades d’alta resolució (20 quilòmetres x 20 quilòmetres ) Spain02, que s’utilitza per validar els escenaris de canvi climàtic a Espanya i que està elaborada a partir de dades de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET).
 
Prediccions futures: més incendis però menys superfície cremada
 
A partir del mateix model, l’estudi també ha fet una predicció a llarg termini de l’evolució dels incendis forestals. Els investigadors han utilitzat les previsions sobre temperatures, precipitacions i ratxes de dies sense pluja de diferents escenaris futurs de canvi climàtic sobre Catalunya. Després, han introduït aquesta informació al seu model matemàtic amb l’objectiu de veure la possible evolució del nombre d’incendis i la superfície cremada fins a l’any 2050. Les conclusions mostren un petit augment del nombre d’incendis i una reducció de la superfície cremada. «Aquesta disminució de les hectàrees calcinades crida l’atenció en un escenari futur on tindríem temperatures més altes i més incendis. Una resposta possible és que les condicions climàtiques afecten l’estat de la vegetació que actua com a combustible dels incendis i que possiblement sigui més escassa», explica Llasat.
 
Aquesta predicció no té en consideració les possibles millores pel que fa a les mesures de mitigació i prevenció d’incendis que es puguin produir durant els propers anys. «Caldria insistir en la necessitat de continuar implementant mesures de prevenció tant ciutadana com dels efectius antiincendis per tal de revertir aquesta tendència a l’alça», avisa la investigadora.
 
Aplicar el model a la resta del Mediterrani
 
El pas següent de l’equip d’investigadors serà fer servir aquesta metodologia amb una base de dades europea d’incendis forestals. «Estem treballant amb la Comissió Europea per aplicar el nostre model a la zona del Mediterrani. La primera fase serà homogeneïtzar les dades perquè els criteris per anotar els incendis solen canviar al llarg del temps», apunta la investigadora. La regió mediterrània és un dels punts calents del canvi climàtic. En aquesta zona, els incendis forestals tenen un impacte significatiu, amb prop de 50.000 incendis que cremen al voltant de 400.000 hectàrees cada any de mitjana.