Marc Parareda: «No és important si ets un home, una dona, blanc, negre, gai o no»

Marc Parareda és el president de l'Associació Talcomsom. Una entitat en defensa del col·lectiu LGTBI i la seva igualtat d'oportunitats, que busca trencar tòpics i promoure una visió ampla de la lliure identitat de gènere i d'afecció sexual. Talcomsom actua bàsicament a Osona, on va néixer fa vuit anys, tot i que el seu àmbit d'acció engloba el Berguedà, el Ripollès i la Garrotxa. Precisament a Berga, la seva voluntat és ampliar els actes que es realitzen en aquest sentit per, tal com afirma, convertir la ciutat i les seves institucions en més inclusives.

-Talcomsom és una de les poques entitats actives de la Catalunya Central que defensa el col·lectiu LGTBI. En quina situació es troben, en aquest territori?
Doncs hi ha una acceptació més gran que fa uns anys. En molts aspectes sorprèn que la gent ho tingui... no sé si assumit o no, però no hi ha grans problemes. No obstant això, fa poques setmanes es va fer públic des de l'Observatori contra l'Homofòbia que hi havia hagut un cas de discriminació a Berga. Per tant, continuen havent-hi casos tot i que, per sort, no hem de lamentar agressions físiques o mals majors. Igualment, però, es continuen escoltant insults als camps de futbol i altres...

-Igualment, s'ha avançat molt en els últims anys, sobretot en temes de conscienciació. 
Si, a Osona, per exemple, hem fet un Pla Comarcal contra l'Homofòbia i també es va demanar a la Universitat de Vic, que té una càtedra d'estudis de gènere, que fes una diagnosi de l'estat del col·lectiu LGTBI per saber com estava la situació d'acceptació a la comarca. I a la resta de comarques veïnes els resultats són semblants. 

-Què vol dir, estem millor o pitjor? I comparat amb Barcelona o les grans ciutats?
A nivell de Catalunya estem bastant igual, i comparat amb França o Andorra potser la situació és una mica millor. Respecte de la creença que a Barcelona és més fàcil viure, s'està demostrant poc a poc que no és del tot cert. Viure en una comarca és complicat perquè tothom et coneix, el fet de sortir de l'armari, la família... Potser necessites un suport mutu perquè sempre surt algun comentari i has d'estar segur que el teu entorn també està preparat. Però l'homofòbia també es viu a Barcelona, l'única virtut és la facilitat de l'anonimat. 
 
-És una situació encara desconeguda, però? Cal tenir en compte que el Berguedà, per exemple, és una comarca amb una gran quantitat de població envellida.
És desconeguda, però no només per a la gent gran, sinó per a gent de totes les edats. Per exemple, un cas que ens vam trobar a Osona fa poc, és que la regidora d'un poble estava sorpresa perquè volíem fer una xerrada sobre la residència del poble. Li va sorprendre que hi haguessin persones LGTBI a la residència. I per tant, també s'han de fer accions en aquest sentit. De fet, hi ha persones del col·lectiu en qualsevol àmbit del poble. No és el tòpic aquell que vivim tots a Barcelona i anem de festa. Molta gent ja veu que als pobles també existim, tenim feines fornals, pots treballar de qualsevol cosa, i no té res a veure amb els tòpics. També és veritat que el fet que hi hagi un referent al poble pot ajudar molt. 

-Amb aquest acostament al Berguedà, què busca l'associació?
A Osona, per exemple, vam fer el Pla Local contra l'Homofòbia i després un pla marc comarcal. Això facilitava molt perquè hi havia pobles petits que no tenien personal que s'hi pogués implicar i era una feina que es feia des del Consell Comarcal. I això voldríem que també es pogués fer al Berguedà, però de moment comencem amb Berga. 

-I més enllà d'això?
De moment hem parlat amb l'Ajuntament de Berga i col·laborarem. És molt més fàcil si hi ha una o diverses persones al poble que facin aquestes coses. 
 
-Voldríeu que es creés una delegació de Talcomsom Berguedà?
No anem a mirar per l'associació sinó pel col·lectiu. No ens importa si és Talcomsom o una altra associació, un àmbit LGTBI. Ens importa que es vetlli per les necessitats del col·lectiu i, gràcies a l'Ajuntament, de moment hem pogut anar parlant amb mitjans de comunicació i, poc a poc, anar fent actes. Intentarem anar fent accions. Si agafem l'experiència d'Olot, està sent complicat trobar gent de la zona que col·labori, però amb Olot portem dos anys, i a Berga portem poc més de mig anys. Esperem que s'animi gent i podem anar fent coses. 

-De fet, ja veu implicar la Patum amb un muntatge fotogràfic.
Sí, però lo de la Patum no és una acció per sí sola, sinó englobada dins de Vic Capital de la Cultura Catalana. Vam fer una exposició amb persones del col·lectiu reivindicant que qualsevol ciutadà pot participar de la cultura dels pobles, i també reivindicar que la cultura és diversa. No és important si ets un home, una dona, blanc, negre, gai o no. I en això volíem incloure les festes declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat com la Patum, els Castellers i la Fia-faia. 

-Què faran amb la Fia-faia?
És una mica més complicat perquè la preparació de la festa és més endavant, però farem un muntatge fotogràfic. 

-Ja per acabar, havent analitzat una mica la situació en aquestes comarques, quines són les principals reclamacions del col·lectiu a hores d'ara?
El més important per a nosaltres és poder passar a fer alguna cosa comarcal. Avui dia, més que la necessitat de l'acceptació, és intentar que institucions donin suport al col·lectiu, donin els recursos necessaris en cas que hi hagi qualsevol problema o necessitat, i que l'administració doni exemple i sigui inclusiva. No pot ser que els formularis de qualsevol ajuntament encara posin nom del pare i nom de la mare. Això és un exemple i sembla una cosa que no sigui necessària, però fa una mica més agradables aquests tràmits. I com aquests, molts. Tot està vist des d'una visió molt hetero.