Germinans Germinabit veu vergonyosa la processó de Patum

No han passat ni quatre mesos des de Patum, i la recuperada processó de Corpus de Berga ja ha estat la protagonista d'un dels articles de l'organització religiosa ultraconservadora i espanyolista Germinans Germinabit a la seva web. En un anàlisi detallat, tot i que en molts aspectes parcial de la situació, Germinans ha volgut plasmar el seu punt de vista sobre Berga, la Patum, el bisbe de Solsona, Xavier Novell; l'alcalde de Berga, Juli Gendrau i, fins i tot, el difunt Mossèn Josep Armengou.

 

Amb un retorn als orígens catòlics de la Patum, l'organització ha justificat la conveniència de recuperar aquesta tradició, tot i que ha criticat ferotgement la manera. Segons han fet constar, el bisbe de Solsona i el rector de Berga, Marc Majà, van arribar a “un pacte vergonyós” amb l'Ajuntament de la ciutat, que era realitzar la processó dins l'espai privat de la Residència de les Germanetes: “Tot en petit format, no fos cas que es molestés els habitants de Berga i la gran quantitat de turistes que acudeixen a la festa folklórica, que amaga, de manera clandestina, el seu origen catòlic”.

 

En aquest punt, Germinans Germinabit no s'ha deixat de criticar ferotgement aquesta decisió, que ha atribuït en gran part a Gendrau. Segons expliquen, la voluntat del rector de Berga va xocar amb la dels polítics municipals: “Mentre el poble, empeitat per la classe política, bevia fins a la sacietat i, una vegada embriagat de totes les substàncies, es dedicava a cantar amb veu pastosa i ronca al crit d''In-Inde-Independència”.

 

Cal indicar que la procedència de l'autor de l'article ha de ser, obligatòriament, forana, ja que a la web il·lustren l'alcalde de Berga amb una fotografia de fa, com a mínim, tres anys, i el descriuen com un home "d'aires vagants, i celles i abdomen abundant”. Moltes de les fotografies que acompanyen l'article, a més, han estat robades d'aquest mateix diari, sense prèvia demanda ni permís.

 

L'organtizació considera que, pel que fa a la Patum, s'ha manipulat la societat i amagat l'origen i la història clarament religiosa de la festa. En aquest sentit, consideren que és un “aquelarre independentista i gens religiós”, i lamenten que moltes altres festivitats locals segueixin el seu exemple.

 

Per acabar, l'article també dedica unes paraules a recordar la figura de Mossèn Josep Armengou, a qui descriu com un “capellà xenòfob i instigador de la lluita armada”, i conclou: “El paper del capellà trabucaire de Mn. Armengou l'ocupen els polítics locals, des de CiU, amb el seu herculi alcalde, fins al PSC i la CUP, que conformen l'ajuntament de la capital del Berguedà”.