La Intersindical-CSC arrasa a les eleccions sindicals del Liven a Berga

El sindicat aconsegueix set dels nou representants al Comitè d'Empresa | La Intersindical defensa "una altra manera de fer sindicalisme"

01 de juny del 2016
La planta que Liven té a Berga.
La planta que Liven té a Berga. | Estefania Escolà/ACN
La Intersindical-CSC ha estat sobradament el sindicat guanyador de les eleccions sindicals celebrades el passat 23 de maig a l'empresa Liven de Berga. Aquesta compta amb una plantilla de 247 treballadors, i la majoria dels que van votar, van donar el seu recolzament a aquest sindicat que, del total, ha aconseguit set dels nou delegats al comitè d'empresa. Els dos restants pertanyen a CCOO.

Es tracta de la primera vegada que la Intersindical-CSC es presentava a Liven com a sindicat de treballadors. Una organització, per altra banda, que s'està convertint en majoritària en algunes de les empreses més grans del Berguedà, després de la seva victòria recent a l'Hospital Comarcal Sant Bernabé de Berga, on també compta amb majoria. 

Segons el sindicat, cal "felicitar els i les companyes" per uns resultats que, segons han considerat, són "excel·lents". Ara, però, afirmen que toca començar a treballar "per la defensa i promoció dels drets del conjunt de la plantilla" que, segons recorden, és la que ha permès aquests resultats. 

La Intersindical es defineix com un sindicat nacional català, independentista i de classe, que no està lligat a cap sindicat estatal i que actua en el marc dels Països Catalans. Aquest té una forta implantació a comarques com el Maresme, la Garrotxa, el Vallès Occidental i Oriental, així com en els sectors de l'ensenyament, les aigües, el metall, les administracions públiques i les assegurances, i darrerament està vivint un creixement arreu del territori, com és el cas del Berguedà. A més, la Intersindical es declara un sindicat "laic, independent, democràtic i participatiu", i aposta, segons diu, per "una altra manera de fer sindicalisme", molt basada en les seccions sindicals, la participació, el debat i la pressió de l'afiliació. 
Arxivat a