Pere Gendrau: «La cançó del Boss va agradar perquè no estava ficada amb calçador»

El portaveu dels geganters assegura que diumenge hi va haver una aglomeració de gent “difícil de gestionar” | La comparsa considera un "èxit" els actes d'aniversari

30 de maig del 2016
Actualitzat el 31 de maig a les 9:49h
Mapping a la façana de l'església de Santa Eulàlia de Berga.
Mapping a la façana de l'església de Santa Eulàlia de Berga. | Cedida.
Poques paraules i moltes emocions. Els geganters de Berga van culminar, aquest diumenge, una Patum històrica i memorable, que va combinar passat, present i futur, i que, malgrat els nervis i les crítiques prèvies, es va desenvolupar de la millor manera possible. Durant el primer salt, el ball de Bruce Springsteen i el mapping van congeniar a la perfecció, deixant sorpresos patumaires, tot i que també geganters, molts dels quals no van poder contenir l'emoció. 

Davant d'aquesta situació, el resum que fa la comparsa de l'aniversari dels dels Gegants és “d'èxit”, segons ha explicat a NacióBerguedà el seu portaveu, Pere Gendrau. Un èxit, però, que no només està vinculat als actes de diumenge, sinó que ha derivat de tota una sèrie de feina prèvia, que diumenge va acabar-se de materialitzar. 

“La cançó del Boss va agradar perquè no estava ficada amb calçador”, ha afirmat el geganter. Un ball, ha prosseguit, que arranjat com estava, “tenia tot el sentit del món”. I la suma d'això, amb el muntatge audiovisual sota el text de Jordi Cussà ho va acabar d'arrodonir: “Jo crec que el que va passar és que la gent que era crítica va veure que aquesta celebració s'havia preparat amb molt detall, molta cura i molta il·lusió”. En aquest sentit, ha remarcat, i si algú encara tenia reticències, la dimensió del mapping, el missatge que va enviar i la feina que hi havia al darrere ho van contrarestar. 

De fet, ha assegurat, els geganters estaven “preparats” per sentir algun xiulet, tot i que finalment tothom va quedar satisfet de l'espectacle, per “la bona intenció” i la “feina feta” en la posada en escena. 

A més, ha dit, molta gent es va emocionar i impressionar, quedant un regust amable i agraït d'una Patum que mai més serà igual: “L'aniversari dels Gegants es va viure, i la gent va quedar més que satisfeta”. 
 

Gegants de la Patum a Lluïment Foto: Martí Albesa


Aglomeracions a la plaça

L'aglomeració de gent que es va acumular a la plaça de Sant Pere durant el primer salt també va ser un dels efectes col·laterals del nodrit aniversari dels Gegants. Poques vegades se n'hi havia vist tanta, explicaven patumaires i geganters, i això va provocar, de manera “innegable”, segons Gendrau, alguns “moments de tensió”.

Aquest fet, ha prosseguit, va ser “difícil de gestionar”, ja que fins i tot es van haver de tancar els accessos a la plaça, però segons ha considerat, “no s'ha de veure com un greuge de la celebració, sinó com una oportunitat”. Per a Gendrau, des que la Unesco va declarar la Patum Patrimoni Immaterial de la Humanitat, aquesta festa ha anat agafant una dimensió difícil de conduir. Situacions com la d'aquest diumenge, doncs, tornen a recordar la necessitat de reflexionar sobre algunes mesures: “Cal prendre nota d'això de cara a futurs aniversaris o, simplement, futures celebracions de Patum”. 

Reconeixement institucional 

La comparsa dels Gegants també va rebre diumenge un diploma per part del Govern de la Generalitat de Catalunya en reconeixement per la feina feta durant tants anys. Va ser després del ball del Boss, de la mà del conseller de Cultura, Santi Vila, i de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. “Va significar un moment molt emotiu perquè la comparsa va quedar molt agraïda”, ha explicat Gendrau.

Els Gegants finalitzen així un aniversari complet que, des de la pujada a Queralt, ha tocat diverses tecles. En aquest sentit, una de les més importants internament va ser el ball conjunt amb els geganters veterans, ha relatat Gendrau, ja que, de cara enfora, va ser una lliçó per demostrar que la Patum “és una cosa de tot Berga, dels patumaires i de totes les generacions que la han precedit”. Una commemoració, doncs, totalment merescuda: “Va ser un acte de justícia perquè la cara d'il·lusió que tenien, sobretot els més grans, no es paga amb diners”. 
Arxivat a