26
de maig
del
2016
Actualitzat
a les
14:23h
Des de fa uns any, la Patum de Berga planteja, en cada edició, canvis o fets excepcionals que la postulen com a històrica. Aquest any, a part dels 125 i 150 anys dels Gegants, del relleu del tabaler i de la primera tabalera de la història, en la Patum Infantil, la CUP, en el seu primer any de govern a la ciutat, també hi ha posat el seu granet de sorra.
Per primera vegada, l'ofici de Corpus previ a la Patum de Lluïment, on hi tenen presència els Administradors i totes les autoritats, no ha comptat amb cap dels sis regidors de l'equip de govern. Així ho van decidir i ho va argumentar l'alcaldessa, Montse Venturós, en una entrevista a NacióBerguedà, malgrat rebre les crítiques de bona part de l'oposició.
Aquest dijous, doncs, l'equip de govern ha acompanyat les autoritats fins al santuari i ha realitzat el passadís d'honor a la sortida i des de l'església de Santa Eulàlia, tot i que no s'hi ha quedat. Una decisió, explicava Venturós, que va prendre perquè és atea, i perquè considera que, aquesta, és només una manera de viure la Patum.
Davant d'això, diversos grups de l'oposició com CiU van tenir una postura ferma i crítica al respecte. Els convergents, per exemple, van retreure que la CUP s'excusés en una "malentesa aconfessionalitat" i van recordar que, fins i tot l'alcalde republicà Badia Serra assistia a les misses afirmant que no era ell, personalment, qui hi anava, sinó la figura de l'alcalde de Berga.
Per a Venturós, però, això no és així, i la diferència entre una missa de Patum, que és totalment lliure, o la missa del funeral de, per exemple, Joan Rafart o mossèn Josep Ballarín, és que l'última voluntat del difunt era ser acomiadat per l'església: "No som ningú per no acceptar-la, perquè seria una falta de respecte; l'altra cosa és un ofici obert i lliure, que hi assisteixes o no perquè consideres que formes part o no d'una festa".
Per primera vegada, l'ofici de Corpus previ a la Patum de Lluïment, on hi tenen presència els Administradors i totes les autoritats, no ha comptat amb cap dels sis regidors de l'equip de govern. Així ho van decidir i ho va argumentar l'alcaldessa, Montse Venturós, en una entrevista a NacióBerguedà, malgrat rebre les crítiques de bona part de l'oposició.
Aquest dijous, doncs, l'equip de govern ha acompanyat les autoritats fins al santuari i ha realitzat el passadís d'honor a la sortida i des de l'església de Santa Eulàlia, tot i que no s'hi ha quedat. Una decisió, explicava Venturós, que va prendre perquè és atea, i perquè considera que, aquesta, és només una manera de viure la Patum.
Missa a l'església de Santa Eulàlia amb els seients buits de l'equip de govern, i els convergents darrere. Foto: Martí Albesa
Davant d'això, diversos grups de l'oposició com CiU van tenir una postura ferma i crítica al respecte. Els convergents, per exemple, van retreure que la CUP s'excusés en una "malentesa aconfessionalitat" i van recordar que, fins i tot l'alcalde republicà Badia Serra assistia a les misses afirmant que no era ell, personalment, qui hi anava, sinó la figura de l'alcalde de Berga.
Per a Venturós, però, això no és així, i la diferència entre una missa de Patum, que és totalment lliure, o la missa del funeral de, per exemple, Joan Rafart o mossèn Josep Ballarín, és que l'última voluntat del difunt era ser acomiadat per l'església: "No som ningú per no acceptar-la, perquè seria una falta de respecte; l'altra cosa és un ofici obert i lliure, que hi assisteixes o no perquè consideres que formes part o no d'una festa".