24
de maig
del
2016
Actualitzat
a les
15:48h
La Candidatura d'Unitat Popular està a punt de complir el seu primer any de mandat. Les eleccions municipals van ser el 24 de maig del 2015, tot i que els membres cupaires no van prendre possessió del càrrec fins al 13 de juny. No obstant això, 365 dies després que guanyessin les eleccions a Berga, NacióBerguedà repassa els aspectes del seu programa electoral, per destacar algunes de les principals promeses que han complert i les que no han tirat endavant. Caldrà veure com evoluciona la resta de la legislatura i si, com diuen, a partir d'aquest primer any d'assentament, tenen les condicions adequades per desenvolupar-se i fer complir promeses i conviccions.
Les promeses complertes de la CUP de Berga
1. Creació d'una Regidoria de Participació Popular. Aquesta va ser una de les principals promeses de la CUP en matèria de participació ciutadana. De fet, ja ho avisava l'actual alcaldessa, Montse Venturós, en campanya electoral, i va ser una regidoria que va assumir directament ella. No obstant això, el volum de feina d'alcaldia va sobrepassar les tasques d'aquesta regidoria, i resta pendent assentar les bases formals i jurídiques d'aquesta participació, així com portar a terme accions concretes per visibilitzar-la. Ara per ara, però, una de les principals traves en aquest sentit és la Llei de Transparència, que el consistori berguedà està intentant, a marxes forçades, complir.
2. Fer públics els sous i l'estat de comptes de l'Ajuntament. Això es va posar sobre la taula des del primer moment, explicant detalladament els sous de cada regidor, la jornada laboral que realitzava i rebaixant-los, assolint un estalvi de 30.000 euros, segons va anunciar el regidor de Governació, Francesc Ribera. Així mateix, durant aquest primer any, també s'han reduït les hores extres, sobretot per Patum, i s'han donat a conèixer periòdicament els comptes del consistori.
3. Reducció del deute de l'Ajuntament de Berga. Dels 2,6 milions que es devien a proveïdors, en un anys se n'han pogut pagar 340.000. Per altra banda, hi ha el deute, que puja a uns 18 milions. A més, el consistori ha hagut d'assumir, enguany, el crèdit d'InbergaTur de 73.000 euros a pagar a l'Institut Català de Finances. Des de l'equip de govern, però, i com ho ha reiterat en diverses ocasions el seu regidor, una de les màximes prioritats ha estat la limitació de la despesa.
4. Suport incondicional a l'escola pública. En aquest camp, la Regidoria d'Educació, conjuntament amb el Grup en Defensa de l'Escola Pública a Berga, van fer un important front comú durant els últims mesos per evitar retallades de línies. Finalment, es va aconseguir augmentar les matriculacions de P3 en línies públiques i que s'hagin pogut mantenir tots els grups. No obstant això, en l'àmbit educatiu encara queden promeses pendents; ampliar l'oferta de cicles formatius, ampliar les places de la llar d'infants, fomentar la Biblioteca i la creació d'una universitat popular, tal com apunta el seu programa.
5. Reforç cultural, de la memòria històrica i revitalització del barri vell. Aquests tres camps han inclòs algunes mesures, a potenciar i millorar, com ara Berga Ciutat Escenari, que pretenia omplir els carrers de la ciutat de música i art; el mercat de Primavera de la plaça de Sant Pere, per revitalitzar el nucli antic, i el cicle sobre Memòria Històrica, que commemorava els 77 anys de l'entrada de les tropes franquistes a Berga, i que va permetre tornar a obrir el refugi de sota el teatre.
Altres aspectes a destacar. S'ha pogut començar a desencallar el projecte inicial de canalització de les aigües residuals de la Rasa dels Molins i tirar endavant, de manera oficial, el Conservatori de Música dels Pirineus.
Les promeses incomplertes de la CUP
1. Els pressupostos no han pogut ser totalment participatius. Tal com pretenien en campanya electoral, els pressupostos proposats i aprovats per la CUP, amb el suport d'ICV, no han pogut ser totalment participatius. En aquest cas, segons van remarcar, van ser el màxim consensuats possible amb la resta de grups municipals, però la ciutadania no hi va poder interferir de manera directa. Uns pressupostos de 18,5 milions d'euros, que van definir com a "responsable".
2. Pendent la remunicipalització dels serveis d'aigua i recollida d'escombraries. Aquesta era una de les promeses que la CUP blindava en el seu programa electoral. En aquests casos, el partit de govern afirmava que havia de ser una "aposta decidida" i que la concessió a mans del consistori permetria estalviar una gran quantitat de diners. Ara per ara, però, no hi ha hagut avanços visibles al respecte.
3. La resolució de les concessions. Resoldre la judicialització de bona part de les concessions del consistori és una de les assignatures pendents de l'Ajuntament de Berga. En el cas de la Font Negra i el Tossalet, l'alcaldessa explicava en una entrevista a NacióBerguedà que s'hi estava negociant, igual que amb Ràdio Berga, que s'estaven elaborant les clàusules. En el cas d'Inberga Tur, una darrera sentència obligava l'empresa concessionària a retornar l'Hotel Berga Park i l'hostatgeria de Queralt. Sobre aquest tema, però, encara queda resoldre molts aspectes, com ara tots els recursos judicials que hi ha entorn de la liquidació del contracte.
4. Modificació de l'organigrama i l'organització del Patronat de l'Hospital Comarcal Sant Bernabé. En la presentació del programa electoral, la CUP afirmava que plantejaria "estudiar la viabilitat d'aprimar l'organitgrama de gestió" d'aquesta infraestructura. A més, defensaven que no era lògic que els treballadors no hi tinguessin representació. Dos aspectes, però, que no s'han mogut.
5. Urbanisme, molta feina per fer. En aquest camp, en què prometien una revitalització del barri vell, això ha quedat estancat per problemes de pressupost. La CUP defensava això, evitant el creixement perimetral, ja que, d'aquesta manera, també es reduiria el vehicle privat i s'afavoriria la cohesió. Per això, es volien potenciar zones peatonals, una anella verda al voltant de la ciutat i donar sortida a les cases abandonades amb contractes de cessió d'ús.
Altres aspectes a destacar. La construcció i el futur de l'Institut Serra de Noet ha quedat en una incògnitat, sense saber si la seva futura construcció serà als terrenys aprovats pel Departament d'Ensenyament, o es realitzaraè el trasllat al convent de Sant Francesc.
Les promeses complertes de la CUP de Berga
1. Creació d'una Regidoria de Participació Popular. Aquesta va ser una de les principals promeses de la CUP en matèria de participació ciutadana. De fet, ja ho avisava l'actual alcaldessa, Montse Venturós, en campanya electoral, i va ser una regidoria que va assumir directament ella. No obstant això, el volum de feina d'alcaldia va sobrepassar les tasques d'aquesta regidoria, i resta pendent assentar les bases formals i jurídiques d'aquesta participació, així com portar a terme accions concretes per visibilitzar-la. Ara per ara, però, una de les principals traves en aquest sentit és la Llei de Transparència, que el consistori berguedà està intentant, a marxes forçades, complir.
2. Fer públics els sous i l'estat de comptes de l'Ajuntament. Això es va posar sobre la taula des del primer moment, explicant detalladament els sous de cada regidor, la jornada laboral que realitzava i rebaixant-los, assolint un estalvi de 30.000 euros, segons va anunciar el regidor de Governació, Francesc Ribera. Així mateix, durant aquest primer any, també s'han reduït les hores extres, sobretot per Patum, i s'han donat a conèixer periòdicament els comptes del consistori.
3. Reducció del deute de l'Ajuntament de Berga. Dels 2,6 milions que es devien a proveïdors, en un anys se n'han pogut pagar 340.000. Per altra banda, hi ha el deute, que puja a uns 18 milions. A més, el consistori ha hagut d'assumir, enguany, el crèdit d'InbergaTur de 73.000 euros a pagar a l'Institut Català de Finances. Des de l'equip de govern, però, i com ho ha reiterat en diverses ocasions el seu regidor, una de les màximes prioritats ha estat la limitació de la despesa.
4. Suport incondicional a l'escola pública. En aquest camp, la Regidoria d'Educació, conjuntament amb el Grup en Defensa de l'Escola Pública a Berga, van fer un important front comú durant els últims mesos per evitar retallades de línies. Finalment, es va aconseguir augmentar les matriculacions de P3 en línies públiques i que s'hagin pogut mantenir tots els grups. No obstant això, en l'àmbit educatiu encara queden promeses pendents; ampliar l'oferta de cicles formatius, ampliar les places de la llar d'infants, fomentar la Biblioteca i la creació d'una universitat popular, tal com apunta el seu programa.
5. Reforç cultural, de la memòria històrica i revitalització del barri vell. Aquests tres camps han inclòs algunes mesures, a potenciar i millorar, com ara Berga Ciutat Escenari, que pretenia omplir els carrers de la ciutat de música i art; el mercat de Primavera de la plaça de Sant Pere, per revitalitzar el nucli antic, i el cicle sobre Memòria Històrica, que commemorava els 77 anys de l'entrada de les tropes franquistes a Berga, i que va permetre tornar a obrir el refugi de sota el teatre.
Altres aspectes a destacar. S'ha pogut començar a desencallar el projecte inicial de canalització de les aigües residuals de la Rasa dels Molins i tirar endavant, de manera oficial, el Conservatori de Música dels Pirineus.
Les promeses incomplertes de la CUP
1. Els pressupostos no han pogut ser totalment participatius. Tal com pretenien en campanya electoral, els pressupostos proposats i aprovats per la CUP, amb el suport d'ICV, no han pogut ser totalment participatius. En aquest cas, segons van remarcar, van ser el màxim consensuats possible amb la resta de grups municipals, però la ciutadania no hi va poder interferir de manera directa. Uns pressupostos de 18,5 milions d'euros, que van definir com a "responsable".
2. Pendent la remunicipalització dels serveis d'aigua i recollida d'escombraries. Aquesta era una de les promeses que la CUP blindava en el seu programa electoral. En aquests casos, el partit de govern afirmava que havia de ser una "aposta decidida" i que la concessió a mans del consistori permetria estalviar una gran quantitat de diners. Ara per ara, però, no hi ha hagut avanços visibles al respecte.
3. La resolució de les concessions. Resoldre la judicialització de bona part de les concessions del consistori és una de les assignatures pendents de l'Ajuntament de Berga. En el cas de la Font Negra i el Tossalet, l'alcaldessa explicava en una entrevista a NacióBerguedà que s'hi estava negociant, igual que amb Ràdio Berga, que s'estaven elaborant les clàusules. En el cas d'Inberga Tur, una darrera sentència obligava l'empresa concessionària a retornar l'Hotel Berga Park i l'hostatgeria de Queralt. Sobre aquest tema, però, encara queda resoldre molts aspectes, com ara tots els recursos judicials que hi ha entorn de la liquidació del contracte.
4. Modificació de l'organigrama i l'organització del Patronat de l'Hospital Comarcal Sant Bernabé. En la presentació del programa electoral, la CUP afirmava que plantejaria "estudiar la viabilitat d'aprimar l'organitgrama de gestió" d'aquesta infraestructura. A més, defensaven que no era lògic que els treballadors no hi tinguessin representació. Dos aspectes, però, que no s'han mogut.
5. Urbanisme, molta feina per fer. En aquest camp, en què prometien una revitalització del barri vell, això ha quedat estancat per problemes de pressupost. La CUP defensava això, evitant el creixement perimetral, ja que, d'aquesta manera, també es reduiria el vehicle privat i s'afavoriria la cohesió. Per això, es volien potenciar zones peatonals, una anella verda al voltant de la ciutat i donar sortida a les cases abandonades amb contractes de cessió d'ús.
Altres aspectes a destacar. La construcció i el futur de l'Institut Serra de Noet ha quedat en una incògnitat, sense saber si la seva futura construcció serà als terrenys aprovats pel Departament d'Ensenyament, o es realitzaraè el trasllat al convent de Sant Francesc.