ENTREVISTA

Irune Sánchez i Martí Vegas, els batecs de Tabal de la Patum Infantil

Els dos joves de vuit anys expliquen com estan vivint l'experiència de ser tabalers | Sánchez afirma que "ja era hora" que una noia fos tabalera

per Aida Morales, 24 de maig de 2016 a les 06:00 |
Els dos tabalers de la Patum Infantil, Irune Sánchez i Martí Vegas | Aida Morales.
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de maig de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Tabal és un instrument essencial per a la Patum. La seva presència és constant i, segons el Patronat, es podria dir que “presideix” i “dirigeix” la festa, ja que marca el ritme de la resta de comparses des de 1621. Quan la música va entrar dins la Patum, la seva figura es va veure una mica desplaçada, però el simbolisme i l'esperit que arrossega el converteixen en un emblema de la Patum. En la història del Tabal, però, mai hi ha hagut cap dona, i no ha estat fins aquest 2016 que, començant per la Patum Infantil, ha sortit una tabalera. Ella es diu Irune Sánchez i té vuit anys, just la mateixa edat que Martí Vegas, l'altre tabaler i peça indispensable de la festa berguedana dels més petits. Els dos fan un bon equip, és la primera vegada que toquen el tabal i esperen viure-ho com una experiència inoblidable. 

-Aquest any és la primera vegada que feu de tabalers, però ja havíeu participat en altres comparses de la Patum Infantil. En quines?

Martí Vegas: Jo fa dos anys estava a la Guita Xica, i aquest any m'ha tocat de tabaler, perquè passava de la mida de la Guita Xica i podia anar a la Guita Grossa, però preferia de tabaler. 
Irune Sánchez: Si, jo també vaig fer un any de Guita Xica i ara m'ha tocat això.


-Però de la Patum, què és el que més us agrada?
M.Vegas: A mi les dues coses.
I.Sánchez: Sí, la Guita Xica i el Tabal.

-Amb el Tabal aquest any serà el primer. Quines sensacions teniu?
M.Vegas: Jo estic una mica nerviós.
I.Sánchez: Jo també.
M.Vegas: Però jo practico amb un Tabal que tinc a casa petit.
I.Sánchez: Jo no, jo agafo uns pals que tinc que em va regalar el meu germà, que eren d'un Tabal que tenia un amic, i que li va regalar de petit. El Tabal se'ns va espatllar, però les baquetes no i clar..., així practico.

-I què creieu que s'ha de fer per ser un bon tabaler?
I.Sánchez: Uf..., jo crec que assajar molt.
M.Vegas: Si, i aprendre't els tirabols de memòria i tots els ritmes...

-A més, enguany és el primer que hi ha una tabalera. Estàs nerviosa, Irune?
I.Sánchez: Una mica. I encara no em crec que sigui la primera tabalera. El primer dia que vaig baixar aquí a l'assaig amb el Tabal tothom m'anava mirant, i al cole em diuen la tabalera. Però no sé...

-Et va estranyar que tothom et mirés?
I.Sánchez: Doncs sí!
M.Vegas: I ara els nens també poden fer d'Àngels. Jo crec que és un bon canvi.
I.Sánchez: I ja era hora, eh, que ho fessin, perquè jo volia des que la meva mare em va preguntar si volia fer la Patum. Llavors ja vaig demanar si podia fer de tabalera i em va dir que no. 

-I què vas pensar?
I.Sánchez: No ho sé, que no em semblava bé...

-Parlem de la comparsa. Per què creieu és tan important el Tabal per a la Patum?
I.Sánchez: Per què? Doncs perquè la gent s'ho passi bé, i a més nosaltres, els més petits, que abans només podien fer Patum i de tabalers els grans. Però es van adonar que els petits també ho podem fer.
M.Vegas: I és important perquè és una comparsa que, si no, les altres no anirien a ritme, i serveix perquè totes ballin bé. 
 

Els dos tabalers de la Patum Infantil, Irune Sánchez i Martí Vegas Foto: Aida Morales.


-És difícil tocar el Tabal? Què us diu el vostre cuidador, el Gerard?
M.Vegas: Ens diu que hem de practicar molt a casa!
I.Sánchez: Si, i que escoltem la música, que ens donarà ritme.
M.Vegas: I que si cal, que ho fem amb les cuixes. 

-A més del Gerard, el tabaler dels grans, el Xavi, també us aconsella. Què us diu?
I.Sánchez: (riure) Ara al Martí li ha dit que vagi picant més fort! A mi m'ha dit que piqui de costat perquè pico de punta i m'he hagut de comprar una munyequera. M'ha dit que si es trenca el Tabal em puc fer mal. 
M.Vegas: Però jo ja pico fort, eh!

-Com us imagineu que serà el dia de la Patum Infantil?
M.Vegas: El millor de la nostra vida.
I.Sánchez: A mi el millor dia de la Patum, segur.
M.Vegas: Bueno, jo també espero la revetlla de Sant Joan per poder tirar petards.
I.Sánchez: Jo el dia de la Patum Infantil, hi serà el meu germà perquè ell tenia un amic seu de classe, que es diu Aleix, que tocava el Tabal, i llavors l'Aleix decidia que el meu germà pugés al balcó amb ell. I quan em va tocar a mi el Tabal (riure), el meu germà em va dir: “Mira, un any més podré pujar al balcó i no aixecar-me”. I jo ja li he dit que no només pujarà ell, sinó que s'aniran canviant... Que al meu cosí i cosina també els fa molta il·lusió!

-Està contenta la vostra família i amics?
M.Vegas: Sí, molt, molt.
I.Sánchez: A mi el meu germà està molt emocionat perquè faci de tabalera, i cada dia m'apunta en un paper unes preguntes i després me les fa.
M.Vegas: I jo el meu avi, que sap tocar el Tabal i m'ensenya a tocar els Tirabols. I mira, és una cosa que ja tindré des de petit. 

 

Participació