La Patum, en una exposició que vincula tradició i política

La festa berguedana és una de les sis festes que s'han escollit per tenir un caràcter inequívocament català

Redacció
28 d'agost del 2014
Les Guites a la Patum Foto: JM Montaner

La Patum és una de les sis festes que formen part de l'exposició itinerant 'La festa popular, la catalanitat cívica' que es pot veure des d'aquest dijous i fins el 26 d'octubre a Manresa. Aquesta exposició ha volgut plasmar, de manera gràfica, formes d'expressió cultural que siguin i hagin sigut manifestacions cíviques catalanes i, per això, el Patronat de la Patum ha cedit una carota i un vestit de Ple.
 
Un dels objectius d'aquesta exposició és donar a conèixer l'antiguitat de les festes des d'un punt de vista sociològic i polític, més que antropològic. Així, l'exposició mostra com la festa popular catalana va més enllà d'omplir el temps d'oci cultural, ja que és una manifestació política de la ciutadania. A més, aquestes festes generen relacions interpersonals, i entre les persones i el seu entorn de vida i de treball. 
 
Durant dècades, l'activitat cívico-política dels catalans es va mostrar a través de diversos elements culturals com la literatura, l'arquitectura i la música. No obstant això, avui dia són les festes populars les que tenen un caràcter inequívocament català. 
 
L'exposició, en què també es representen els Castells, el Misteri d'Elx, les Festes de Sant Joan de Ciutadella, el Cant de la Sibil·la de Mallorca, les Festes de la Marededéu de la Salut d'Algemesí i les Festes de la Mercè de Barcelona, ha estat coorganitzada per la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l'Institut Ramon Muntanyer, la Fundació privada dels Centres d'Estudis de Parla Catalana, l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Òmnium Cultural i la Fundació Lluís Carulla, amb el suport de l'Obra Social 'la Caixa'. 

La inauguració serà aquest dijous a les 20.00 hores a la sala d'exposicions del Casino de Manresa.
Arxivat a