Paraigües i llàgrimes acompanyen un emotiu traspàs del Tabal

Pluja i llàgrimes de felicitat. El dia de l'Ascenció, que marca l'inici oficial de la Patum ha estat, tal com molts esperaven, intensament emotiu. Després del Ple extraordinari en què l'Ajuntament de Berga ha vestit les seves millors gales per entregar els reconeixements als patumaires, així com per donar la benvinguda i les gràcies als nous Aministradors, la ciutat de Berga ha viscut, enguany, un moment històric. 

Els berguedans no han fallat, i malgrat la pluja que s'ha anat intensificant a mesura que avançava el migdia, la plaça de Sant Pere s'ha omplert amb centenars paraigües per esperar la sortida del Tabal. Aquest diumenge era l'últim dia que Carles Prat, tabaler durant 30 anys, exercia com a cap de la seva comparsa, tot cedint l'instrument i les responsabilitats al seu nebot, Xavier Prat, que fa 28 anys que l'acompanya. 
 Tal com havia demanat expressament el recent acomiadat tabaler, la seva voluntat era recórrer el casc antic de Berga amb el Tabal. Una vegada fet aquest tram, com sempre acompanyat d'una gran multitud de nens i famílies, passar l'instrument al seu nebot, i que aquest seguís el seu llegat, al pas per la part nova de Berga. Segons havia explicat Prat en una entrevista a NacióBerguedà, el dia de l'Ascensió era el seu preferit, sobretot, perquè en aquest, es veu la primera guspira de Patum en els ulls de desenes de nens. 

El moment del traspàs del Tabal, doncs, ha estat ple d'emocions pel tabaler, però també pel seu successor. De fet, cap dels dos ha pogut evitar algunes llàgrimes de felicitat, que han acompanyat la intensitat de la situació. I és que, quan la pluja ha estat més forta, és quan més gent s'ha aplegat a la plaça, donant suport a una comparsa que ho és tot per la Patum, i demostrant, una vegada més, que la festa és de tothom. 
 
“Ha sigut una cosa fora de sèrie, no m'ho esperava”, ha explicat Carles Prat a NacióBerguedà. Segons ha dit, sabia que hi hauria gent a la plaça però, amb la pluja, no confiava sentir la gran quantitat de suport i agraïment que centenars de patumaires li han fet arribar: “El dia no ha acompanyat, però la gent sí”. D'aquesta manera, i entre abraçades d'amics i familiars, ha posat punt i final a la seva trajectòria com a tabaler, això sí, amb voluntat de continuar acompanyant la comparsa i la festa durant molt anys més. 

Una ascensió per no oblidar

Segons han coincidit els dos tabalers, el simbolisme d'aquest dia de l'Ascensió farà que sigui una jornada “per no oblidar”. Un clar contrast, també, pels centenars de patumaires que han seguit el Tabal o s'han aplegat a la plaça de Sant Pere, que han canviat les ulleres de sol pels paraigües, i que han ajudar a dibuixar una imatges històrica, composada per un bonic mosaic de colors. 
 
“No oblidaré mai aquesta Patum i tampoc el seu principi”, ha explicat a aquest diari Xavier Prat. Les primeres sensacions, segons ha detallat, han estat “d'emoció i cansament”, tot i que, el que més li ha costat, ha dit, han estat els “nervis”. Prat, que assegura que anirà acompanyat pel seu tiet en un canvi de tornes, ha afirmat que entoma la responsabilitat amb ganes i energia i que, com sempre, ho seguirà “donant tot” pels patumaires i els berguedans. 

En les properes hores NacióBerguedà penjarà una galeria de fotos