06
de maig
del
2016
Actualitzat
el
07
de maig
a les
11:13h
L'aniversari dels Gegants de la Patum s'ha fet i es farà sentir. Amb voluntat de commemorar els 150 anys dels Gegants Vells i els 125 dels Nous, ja s'han començat tot un seguit d'actes que conclouran amb una Patum que s'espera històrica. I aquest divendres, en la primera de les activitats i abans d'inaugurar l'exposició d'aquesta comparsa, la historiadora berguedana Dolors Santandreu ho ha recordat.
“Enguany els geganters han preparat una sèrie d'actes que uneixen passat, present i futur”, ha començat explicant. Passat, ha dit, amb l'exposició que s'inaugura i amb el reconeixement als vells geganters, uns homes, ha continuat, “que han sabut ajuntar la força física amb la delicadesa del punteig del ball”. Present, ha afegit, per la coincidència amb la celebració del Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt. I futur, ha conclòs, perquè durant el primer salt de diumenge de Corpus, els Gegants ballaran, de forma extraordinària, amb la música de Bruce Springsteen: “La peça del Boss és una picada d'ullet a la modernitat, una mostra que la Patum és una festa viva i no anquilosada en el temps”.
I en aquest sentit, Santandreu ha estat contundent en la seva explicació. Durant anys, ha explicat, la Patum ha evolucionat amb canvis com la incorporació d'una Geganta el 1695 o l'adopció dels Gegants nous en ple segle XX, que van diferenciar les dues cares de Berga; la tradicional que arrenca de la baixa edat mitjana, i la representativa del 1900. Per tant, ha dit, el millor que poden fer els berguedans és escoltar i gaudir de la música del Boss, “amb la tranquil·litat” que en cap cas s'està “desprestigiant la festa”, ans al contrari: “Amb la seguretat que amb adaptar-nos als temps, no fem res més que el que han fet els nostres avantpassats”.
Abans de donar l'exposició per inaugurada, però, la historiadora també ha volgut recordar que els Gegants són uns dels elements més antics que es coneixen de la Patum. En la primera documentació de la festa el 1622 ja se'n mencionava un, i des de llavors, s'han integrat i estimat, cada un d'ells, per la seva idiosincràsia.
Èxit de participació
La inauguració de l'exposició, que també ha comptat amb la presentació d'una litografia realitzada per Joan Ferrer composada per Salvador Vinyes, ha comptat amb més de 200 persones que, des de les 20.00 hores fins que s'ha tancat, han anat entrant d'una manera constant a la sala. De fet, s'espera que aquesta tingui gran èxit, ja que els elements que s'exposen tenen important valor històric i documental.
A l'exposició s'hi pot trobar un recull de documents i factures sobre la compra dels Gegants i l'arranjament dels vestits, el document més antic que parla de la Patum de Berga i, a nivell material, les espases i corones dels Gegants, un barret del Gegant Vell del 1958, i un recull de 15 vestits que, al llarg de tot el segle XX, aquesta comparsa ha anat lluint. Entre aquests, les quatre peces de 1927, que són els més diferents; els quatre de 1957; dos i escaig de 1979, i els quatre de 1991, que són els més similars.
“Enguany els geganters han preparat una sèrie d'actes que uneixen passat, present i futur”, ha començat explicant. Passat, ha dit, amb l'exposició que s'inaugura i amb el reconeixement als vells geganters, uns homes, ha continuat, “que han sabut ajuntar la força física amb la delicadesa del punteig del ball”. Present, ha afegit, per la coincidència amb la celebració del Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt. I futur, ha conclòs, perquè durant el primer salt de diumenge de Corpus, els Gegants ballaran, de forma extraordinària, amb la música de Bruce Springsteen: “La peça del Boss és una picada d'ullet a la modernitat, una mostra que la Patum és una festa viva i no anquilosada en el temps”.
I en aquest sentit, Santandreu ha estat contundent en la seva explicació. Durant anys, ha explicat, la Patum ha evolucionat amb canvis com la incorporació d'una Geganta el 1695 o l'adopció dels Gegants nous en ple segle XX, que van diferenciar les dues cares de Berga; la tradicional que arrenca de la baixa edat mitjana, i la representativa del 1900. Per tant, ha dit, el millor que poden fer els berguedans és escoltar i gaudir de la música del Boss, “amb la tranquil·litat” que en cap cas s'està “desprestigiant la festa”, ans al contrari: “Amb la seguretat que amb adaptar-nos als temps, no fem res més que el que han fet els nostres avantpassats”.
Exposició dels Gegants de la Patum, amb peces històriques. Foto: Pere Gendrau.
Abans de donar l'exposició per inaugurada, però, la historiadora també ha volgut recordar que els Gegants són uns dels elements més antics que es coneixen de la Patum. En la primera documentació de la festa el 1622 ja se'n mencionava un, i des de llavors, s'han integrat i estimat, cada un d'ells, per la seva idiosincràsia.
Èxit de participació
La inauguració de l'exposició, que també ha comptat amb la presentació d'una litografia realitzada per Joan Ferrer composada per Salvador Vinyes, ha comptat amb més de 200 persones que, des de les 20.00 hores fins que s'ha tancat, han anat entrant d'una manera constant a la sala. De fet, s'espera que aquesta tingui gran èxit, ja que els elements que s'exposen tenen important valor històric i documental.
A l'exposició s'hi pot trobar un recull de documents i factures sobre la compra dels Gegants i l'arranjament dels vestits, el document més antic que parla de la Patum de Berga i, a nivell material, les espases i corones dels Gegants, un barret del Gegant Vell del 1958, i un recull de 15 vestits que, al llarg de tot el segle XX, aquesta comparsa ha anat lluint. Entre aquests, les quatre peces de 1927, que són els més diferents; els quatre de 1957; dos i escaig de 1979, i els quatre de 1991, que són els més similars.
Vestits històrics dels Gegants de la Patum. Foto: Pere Gendrau.