Del barri anarquista

Després de dues setmanes al port, aquesta setmana volia veure com és la convivència dels refugiats dins d’Atenes mateix. Si bé quan vaig arribar al port hi havien uns 5.000 refugiats, dels que en queden uns 2.000, es calcula que la ciutat n’acull uns 4.000. Són refugiats que volen viure per ells mateixos, sense estar tancats en un camp controlat per l’exèrcit.

Considerada la zona anarquista d’Atenes, al barri d’Exarchia és dificil trobar-hi parets sense pintar. Segons expliquen els anarquistes, aquest barri va ser el centre d’uns greus incidents que es van produir a finals del 2000, quan un policia va disparar i matar un nen de 15 anys. A partir d’aleshores, és impossible veure-hi policia patrullant, els cremarien el cotxe, diuen amb un somriure d’orella a orella. 
 
No és el barri turístic per excel.lència que diríem. És potser això el que el converteix en un bon lloc per als refugiats. Des que es van tancar les fronteres, condemnant-los a quedar-se a Grècia, i mentre l’Ajuntament d’Atenes no feia res més que mirar-s’ho, els anarquistes van començar a ocupar els squats, edificis convertits en llocs on els refugiats es poden quedar. 

Dos dels exemples més notables són els squats d’Akademia i Notara 26. El primer, situat en el que era l’antiga universitat d’Atenes, acull unes 500 persones. El segon, situat en un bloc de pisos ocupat, n’acull unes 180. Són principalment families que no venen de Síria, sinó provinents d’Afganistan, d’Iraq o del Kurdistan turc. Famílies que no tenen dret d'asil a Grècia, tot i fugir de conflictes armats als seus paisos, i que estan esperant o bé a que es processi la seva sol.licitud de reagrupament familiar, o bé a que obrin les fronteres altre cop. 
 
Els squats són centres gestionats a parts iguals pels refugiats, els anarquistes i els voluntaris individuals. Les ONGs hi tenen l’entrada prohibida. Viuen únicament de les donacions, tant econòmiques com materials,que els fan, i dels diners que recullen en els actes que programen cada setmana. A la pràctica són com un camp de refugiats en petit, cosa que fa que la gent que els ajuda hi pugui tenir molta més incidència. Aquí es cuina, es fa la bugada, s’imparteixen classes pels petits, es fan tallers de farsi, … En boca dels mateixos refugiats, gràcies als anarquistes grecs, i no a les institucions europees, tenen la possibilitat de viure sense sentir que fan nosa. 
 
Al mateix barri d’Exarchia es troba la plaça Viktoria. Aquesta plaça ha esdevingut el lloc de trobada diürn de molts dels refugiats que viuen a Atenes. Igual que al port, aquí hi ha grups de voluntaris independents que organitzen activitats per la canalla i que cuinen per als refugiats. On hi ha gent necessitada hi ha també gent que se n'aprofita, i aquest és el lloc on els refugiats, cansats d’esperar i sense veure cap altra opció, poden adquirir un passaport fals pel mòdic preu d’uns 600€. 

Menció especial mereixen els voluntaris que reparteixen menjar. Cuinen durant el matí per repartir uns 500 dinars a la plaça i uns 400 entre els squats que no disposen de cuina. A la tarda, tornen a cuinar pel sopar. A diferència del port, on gairebé sempre es menja pasta o arròs, ells varien les receptes cada dia i fan plats típics de la cuina afgana, síria o turca. L'altre dia per dinar hi havia un plat típic de Líbia del que no recordo el nom i per sopar, Cus cus. 
 
Exarchia és la refutació més absoluta de que l'única opció sigui, com planteja el govern grec, tancar els refugiats en camps, lluny de les grans ciutats, lluny dels turistes i, sobretot, lluny dels ulls del món. Una mostra més d’aquesta humanitat que els proporcionen les persones i que tant es troba a faltar per part de les administracions.