12
d'abril
del
2016
Actualitzat
a la
13:12h
L'Agrupació Teatral La Farsa ha tingut un paper molt destacat en la vida de Montserrat Minoves. El 1958 en va ser creadora i, fins el moment de la seva mort, en va ser un pilar fonamental. Per això, i en honor seu, els membres de La Farsa han volgut llegir un escrit carregat d'emotivitat i agraïment en la seva cerimònia de comiat.
Unes paraules que han recordat el seu talent com a actriu, però també com a persona; el mestratge, la memòria i l'essència que ha deixat en tots els integrants de l'agrupació. Aquella part que ha permès "gaudir" del seu coneixement, però "estimar-la" com a persona. I, de la mà de tot això, apreciar el compromís que ha tingut sempre amb la ciutat i la seva gent.
"Ets part i ho seràs sempre de tots i cada un de nosaltres", han afirmat i, per això, han dit, l'escenari sempre tindrà un lloc per a ella.
Unes paraules que han recordat el seu talent com a actriu, però també com a persona; el mestratge, la memòria i l'essència que ha deixat en tots els integrants de l'agrupació. Aquella part que ha permès "gaudir" del seu coneixement, però "estimar-la" com a persona. I, de la mà de tot això, apreciar el compromís que ha tingut sempre amb la ciutat i la seva gent.
"Ets part i ho seràs sempre de tots i cada un de nosaltres", han afirmat i, per això, han dit, l'escenari sempre tindrà un lloc per a ella.
Paraules de La Farsa en record de Montserrat Minoves
Es fa difícil de dir res, tot i haver-hi tantes coses per dir, tants records que t'assalten la memòria, desordenadament, en aquestes hores de desconcert, d'incredulitat... perquè no ens ho podem creure... perquè no ens ho volem creure... perquè no pot ser...
Com pot ser? Com pot ser que ja no hi siguis, si tu hi ets sempre? No t'adones que el buit que ens deixes és tan gran que no el podrem omplir mai més de cap manera?
Les llàgrimes ens entelen els ulls i el dolor ens emboira el pensament... però hem de fer el cor fort i ser agraïts. Sí, ser agraïts i celebrar que la vida ens hagi permès de conèixer-te com a persona i gaudir-te com a actriu.
El món no ho sap -però nosaltres sí- que, si en lloc d'haver nascut a Berga ho haguessis fet a Barcelona o en qualsevol altra gran ciutat, probablement ara estaríem parlant d'una de les més grans actrius que ha parit aquest país. Però no. Tu vas néixer aquí i aquí vas voler viure, i viure només per a nosaltres.
Malgrat les llàgrimes i el dolor, hem de reconèixer que som uns afortunats d'haver-te tingut al costat, amb la teva empenta, la teva energia, la teva personalitat i, sobretot, la teva amistat. I, sí, ara ens vénen al cap totes aquelles coses que hauríem volgut compartir encara i que el temps, el teu mutis prematur, no ens ha deixat, és veritat. Però ens queda el teu mestratge, la teva memòria i la teva essència, aquí a dins, al cor. Perquè formes part de nosaltres, perquè ets part i ho seràs sempre de tots i cada un de nosaltres.
Montserrat, t'hem gaudit com a actriu, però t'hem estimat com a persona. Perquè si com a actriu has estat gegant, com a persona ets infinita.
Montserrat, des de la tramoia del teu cel, no deixis mai d'espiar-nos, i veuràs que en cada paper que interpretem i en cada vers que recitem, el teu gest i la teva veu segueixen i seguiran, per sempre, damunt l'escenari.
Es fa difícil de dir res, tot i haver-hi tantes coses per dir, tants records que t'assalten la memòria, desordenadament, en aquestes hores de desconcert, d'incredulitat... perquè no ens ho podem creure... perquè no ens ho volem creure... perquè no pot ser...
Com pot ser? Com pot ser que ja no hi siguis, si tu hi ets sempre? No t'adones que el buit que ens deixes és tan gran que no el podrem omplir mai més de cap manera?
Les llàgrimes ens entelen els ulls i el dolor ens emboira el pensament... però hem de fer el cor fort i ser agraïts. Sí, ser agraïts i celebrar que la vida ens hagi permès de conèixer-te com a persona i gaudir-te com a actriu.
El món no ho sap -però nosaltres sí- que, si en lloc d'haver nascut a Berga ho haguessis fet a Barcelona o en qualsevol altra gran ciutat, probablement ara estaríem parlant d'una de les més grans actrius que ha parit aquest país. Però no. Tu vas néixer aquí i aquí vas voler viure, i viure només per a nosaltres.
Malgrat les llàgrimes i el dolor, hem de reconèixer que som uns afortunats d'haver-te tingut al costat, amb la teva empenta, la teva energia, la teva personalitat i, sobretot, la teva amistat. I, sí, ara ens vénen al cap totes aquelles coses que hauríem volgut compartir encara i que el temps, el teu mutis prematur, no ens ha deixat, és veritat. Però ens queda el teu mestratge, la teva memòria i la teva essència, aquí a dins, al cor. Perquè formes part de nosaltres, perquè ets part i ho seràs sempre de tots i cada un de nosaltres.
Montserrat, t'hem gaudit com a actriu, però t'hem estimat com a persona. Perquè si com a actriu has estat gegant, com a persona ets infinita.
Montserrat, des de la tramoia del teu cel, no deixis mai d'espiar-nos, i veuràs que en cada paper que interpretem i en cada vers que recitem, el teu gest i la teva veu segueixen i seguiran, per sempre, damunt l'escenari.