A Montserrat Minoves

Sense avisar. Així de sobte. Sense poder dir-nos adéu. Ha estat un cop de puny inesperat comprendre que ja no tornarem a parlar de teatre, de cultura, de la vida.  La mort se t'emporta precisament a tu, una persona plena de vitalitat, energia, entusiasme i encara amb massa per oferir. Sempre a punt per repassar text, assajar, llegir, dialogar, col.laborar, engrescar-nos i enfilar-nos als núvols carregats de projectes i esperances. Em sento molt afortunat d'haver compartit tot això i encara més coses al teu costat.

Enyorarem la teva ment oberta, la paraula càlida, la veu rodona i la memòria d'elefant. A l'escenari de la vida ens hi deixes un gran buit, mestra del vers. Quan em tremoli el mot i dubti la passa, les bambolines em xiuxiuejaran. Traspunt expert i inspirador.

Prendran nova vida les figures del pessebre i t'hi sabrem cosint una vora i regalant gestos amables. I tornarà a arribar Nadal, els Reis, el vot de poble per Sant Marc, el Ball de l'Àliga, els Elois i ens aplegarem sota l'arbre sagrat de la Pàtria. Fins sempre, Montserrat. Aquí ens tens, resguardats al peu de la serralada de Queralt, sota l'atenta mirada de la verge somrient.

Qui obra bé té el Paradís. Tu te l'has ben guanyat.