10
d'abril
del
2016
Actualitzat
a les
21:22h
La vida té giragonses que sovint costen d'entendre. I aquest diumenge, dia 10 d'abril del 2016, n'ha arribat una que ha deixat en estat de xoc el teatre berguedà. Montserrat Minoves, ànima de l'Agrupació Teatral La Farsa, ha mort de manera sobtada i ha deixat orfa l'escena de casa nostra. Amb ella se'n va la figura femenina més important que ha tingut el teatre a la comarca en l'etapa que va a cavall del segle XX i el segle XXI. L'enterrament es farà dimarts vinent a les 10:30h a Sant Pere.
L'adéu de Minoves ha estat inesperat. Fins al punt que, hores abans, encara estava parlant amb membres de La Farsa, com la també directora Angelia Vilella, dels projectes que tenien entre mans i dels que podrien acabar venint. "M'explicava que, a ella, el que més li agradava era estar a l'escenari, i parlàvem de possibles obres que podíem portar a escena", ha explicat Vilella a Nació Berguedà amb llàgrimes als ulls. La companyia ha decidit cancel·lar la representació del seu últim muntatge, "Método 33", que s'havia de fer aquest diumenge a Bagà.
El dia abans, dissabte, encara havien anat a sopar a La Barana amb altres membres de l'agrupació, enfilats sobre una plaça de Sant Pere que havia creuat mil i una vegades. Era la seva artèria vital, la dels carrers antics de Berga, els que abriguen el Teatre Patronat, on hi havia iniciat la seva trajectòria, i els que també desemboquen al Teatre Municipal, al Casino, on s'havia tancat tarda rera tarda, nit rera nit, assajant Els Pastorets de Serafí Pitarra o preparant innombrables muntatges teatrals.
Montserrat Minoves havia rebut el Premi de la Cultura de la Ciutat de Berga l'any 2011. "Era un premi absolutament merescut", assenyala Angelina Vilella en els breus minuts en què ha estat capaç de repassar la trajectòria d'aquesta directora i actriu berguedana. I és que, al costat de Daniel Tristany, havia participat en desenes de representacions i havia transmès la passió pel teatre a diverses generacions.
De "Pigmalió" a "Terra Baixa"
És difícil resumir la trajectòria de Minoves. Fundadora de La Farsa, havia pujat els escenaris sent encara adolescent, i era una amant dels clàssics catalans. "Terra Baixa" és un de tants muntatges en què havia participat, però se la recordarà, especialment, per un "Pigmalió" que havia interpretat de ben jove i que havia recuperat al cap d'anys.
Possiblement, una de les obres que la defineix millor, i en què va tenir el paper protagonista, és "Mercè dels uns, Mercè dels altres". Ubicada en la postguerra, dibuixava les circumstàncies que havien condicionat la trajectòria vital d'aquesta actriu i directora berguedana, una persona de profundes conviccions nacionals i fidel fins l'últim dia a les creences cristianes.
Amb l'adéu de Montserrat Minoves, es tanca un cicle. La mort de Daniel Tristany va colpir els amants del teatre, però amb la seva acompanyant s'acomiada definitivament un tàndem que havia transmès la flama de la interpretació més clàssica, i que havia posat uns fonaments que, amb la dosi obligada de crítica, també havia inspirat les maneres més alternatives d'entendre aquest art a Berga. Minoves va deixar alçat el teló. Molt, molt amunt.
L'adéu de Minoves ha estat inesperat. Fins al punt que, hores abans, encara estava parlant amb membres de La Farsa, com la també directora Angelia Vilella, dels projectes que tenien entre mans i dels que podrien acabar venint. "M'explicava que, a ella, el que més li agradava era estar a l'escenari, i parlàvem de possibles obres que podíem portar a escena", ha explicat Vilella a Nació Berguedà amb llàgrimes als ulls. La companyia ha decidit cancel·lar la representació del seu últim muntatge, "Método 33", que s'havia de fer aquest diumenge a Bagà.
El dia abans, dissabte, encara havien anat a sopar a La Barana amb altres membres de l'agrupació, enfilats sobre una plaça de Sant Pere que havia creuat mil i una vegades. Era la seva artèria vital, la dels carrers antics de Berga, els que abriguen el Teatre Patronat, on hi havia iniciat la seva trajectòria, i els que també desemboquen al Teatre Municipal, al Casino, on s'havia tancat tarda rera tarda, nit rera nit, assajant Els Pastorets de Serafí Pitarra o preparant innombrables muntatges teatrals.
Montserrat Minoves havia rebut el Premi de la Cultura de la Ciutat de Berga l'any 2011. "Era un premi absolutament merescut", assenyala Angelina Vilella en els breus minuts en què ha estat capaç de repassar la trajectòria d'aquesta directora i actriu berguedana. I és que, al costat de Daniel Tristany, havia participat en desenes de representacions i havia transmès la passió pel teatre a diverses generacions.
De "Pigmalió" a "Terra Baixa"
És difícil resumir la trajectòria de Minoves. Fundadora de La Farsa, havia pujat els escenaris sent encara adolescent, i era una amant dels clàssics catalans. "Terra Baixa" és un de tants muntatges en què havia participat, però se la recordarà, especialment, per un "Pigmalió" que havia interpretat de ben jove i que havia recuperat al cap d'anys.
Possiblement, una de les obres que la defineix millor, i en què va tenir el paper protagonista, és "Mercè dels uns, Mercè dels altres". Ubicada en la postguerra, dibuixava les circumstàncies que havien condicionat la trajectòria vital d'aquesta actriu i directora berguedana, una persona de profundes conviccions nacionals i fidel fins l'últim dia a les creences cristianes.
Amb l'adéu de Montserrat Minoves, es tanca un cicle. La mort de Daniel Tristany va colpir els amants del teatre, però amb la seva acompanyant s'acomiada definitivament un tàndem que havia transmès la flama de la interpretació més clàssica, i que havia posat uns fonaments que, amb la dosi obligada de crítica, també havia inspirat les maneres més alternatives d'entendre aquest art a Berga. Minoves va deixar alçat el teló. Molt, molt amunt.