NacióBerguedà és finestra del drama dels refugiats, de la mà d'Isaac Besora

El berguedà inicia una estada de gairebé un mes a Atenes, des d'on farà cròniques de les vivències i l'estat de la col·laboració

Redacció
04 d'abril del 2016
Actualitzat a les 17:17h
Un grup de refugiats entre Grècia i Macedònia.
Un grup de refugiats entre Grècia i Macedònia. | Sergi Cámara
NacióBerguedà, de la mà d'Isaac Besora, comença una nova experiència informativa. A través dels ulls d'aquest jove berguedà, els lectors del diari podran viure, amb articles periòdics, quina és la realitat grega davant de l'arribada de milers de refugiats.

Serà al llarg del mes d'abril, amb articles puntuals acompanyats de fotografies que farà el mateix Besora. Una visió personal i totalment subjectiva, de ploma d'autor i crítica, des d'un dels punts neuràlgics de la necessària solidaritat; Atenes.

Besora inicia la seva aventura a principis d'abril, però no tornarà fins el dia 25. Durant aquest mes, basarà la seva estada en tres punts complicats d'Atenes. El primer serà la terminal 1 del port de la ciutat, que està autogestionada per voluntaris. Alhora, també preveu treballar a la terminal 2, portada per ACNUR, Creu Roja i altres organitzacions solidàries. El tercer lloc on col·laborarà de ben segur que sorprendrà. Seran els anomenats squat, blocs ocupats per anarquistes, que acullen desenes de refugiats. 
 
 
 
Amant de les noves tecnologies i la ciència, apassionat de la muntanya i enamorat, sense remei, de Berga. És aquí, en aquest petit racó del que no em vull allunyar, on intento aportar el meu granet de sorra perquè aquest món sigui millor per als que ens segueixen. 
Si totes les regles tenen una excepció que les confirma, jo sóc l'excepció a allò de com més gran més de dretes. És a base dels anys que he anat agafant consciència de la porqueria de món on vivim i de la necessitat de fer alguna cosa per canviar-ho.
Ah i també sóc Enginyer Informàtic a Alter Sport, l'empresa que vam fundar, fa uns quants anys, per posar remei a l'exili barceloní al que tants joves (i no tant joves) sembla que estiguem condemnats a fer.