ENTREVISTA

Montse Venturós: «No aniré a fer un paper al jutjat»

L'alcaldessa de Berga descarta que la investigació per delicte electoral acabi en una inhabilitació immediata | Venturós fa valoració de la gestió de l'Ajuntament, repassant l'estat de les concessions d'Inberga Tur, el Tossalet, la Font Negra i Ràdio Berga

per Aida Morales, 3 d'abril de 2016 a les 06:00 |
L'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, davant l'Ajuntament amb l'estelada. | Pere Gendrau
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 d'abril de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A pocs dies de la seva citació judicial per un suposat delicte electoral per no treure l'estelada de l'Ajuntament de Berga, l'alcaldessa de la capital del Berguedà, Montse Venturós, manté la postura ferma i la veu alçada. "És el mandat popular", assegura, sense pors ni excuses. Ho explica en una entrevista a NacióBerguedà, a través d'un diàleg on es repassen aspectes d'actualitat, però també discussions de fons. El que molta gent es pregunta passejant pel carrer, les crítiques més comunes i les preocupacions més immediates. I ara què? I també, quina és la situació de l'Ajuntament de Berga? Venturós no s'estanca, agafa confiança i respon.

-Entrant directament en un dels temes de màxima actualitat; aquest proper dimarts vostè ha de comparèixer davant del jutge per un suposat delicte electoral al no treure l'estelada del balcó de l'Ajuntament de Berga durant les dues últimes eleccions. L'alcaldessa assumia que això podia passar?


-Sí, sí, era perfectament conscient de les conseqüències que hi podien haver a nivell judicial i sabíem que fer cas omís als requeriments de la Junta Electoral podiien acabar sent un delicte electoral. De fet, ja s'advertia d'això en diferents actes de la Junta Electoral de zona. La primera que vam tenir va ser el 27 de setembre a instàncies d'una denúncia de Societat Civil Catalana, i el 20 de desembre, no hi va haver requeriment directe cap a l'Ajuntament de Berga perquè només es demanava que es tragués l'estelada del Parc de Bombers, però a les 16.30 hores va arribar un requeriment de la Junta Electoral. 

-Per tant, tenia clar que recauria específicament sobre vostè?


-Sí, el paper era directament de l'alcaldessa perquè el requeriment es feia a l'alcaldessa i la competència era meva. Jo ja sabia que això recauria a nivell personal, però crec que hi ha tot un conjunt de persones i de grups que estan donant suport a aquesta decisió. 

-De fet, l'Ajuntament de Berga havia aprovat una moció de l'ANC en què s'instava a no treure l'estelada del balcó fins a la independència. 

-Era una moció sota el lema de la campanya “Penja l'estelada i no la despengis fins el dia de la independència”. I a més, nosaltres tenim el mandat popular i creiem que, d'una votació per Ple aprovada pels grups de la CUP i CiU, en què 11 regidors hi donaven suport, l'única cosa que havíem de fer era no despenjar-la. 

-No obstant això, l'estelada sí que s'havia tret abans que la CUP arribés al govern. 

-Això és una opció que CiU va prendre en el seu moment. Nosaltres vam creure convenient no fer-ho. No només perquè hi havia el mandat popular d'aquesta moció, sinó per una consciència clara que l'Ajuntament no és una seu electoral. A més, els seus representants són 15 regidors de 17 nítidament independentistes i, per tant, mantenim l'estelada aquí perquè creiem que no tergiversa, ni ha d'afectar una votació. 

-Aquest proper dimarts 5 d'abril ha d'anar a declarar. Quina serà l'actitud o què explicarà al jutge?

-Jo exposaré el que he dit a tot arreu, que l'únic que faig aquí és complir el mandat popular i era claríssim des del desembre del 2012. Ho aniré a explicar sent conscient i coherent amb el que ja vaig dir en el seu moment, i no aniré a fer un paper al jutjat. Entenc que el meu paper és el mateix aquí que serà al jutjat. 

-Què passaria si l'acabessin condemnant per un delicte electoral? I en cas d'inhabilitació?

-Hi ha lloc per a aquesta possibilitat, però val a dir que això només són vistes prèvies. Cal veure si aquest procés es judicialitza de debò. És una investigació i, si hi hagués indicis de delicte, ja es judicialitzaria a instàncies superiors. 
 

L'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, davant l'Ajuntament de Berga amb l'estelada. Foto: Pere Gendrau.

 

-Es podria entrar en una guerra de tribunals fins al final de la legislatura?

-Sí, és una cosa que podria anar per llarg. De fet, no crec que hi pugui haver inhabilitació en els propers anys. En cas que n'hi hagi, ja veurem de quina manera ho agafem, de quina manera ho vestim tot plegat, perquè jo sóc partidària d'anar veient com es desenvolupa i anar-ho treballant de mica en mica. Veure una possible inhabilitació quan no sabem si serà un delicte o estarà tipificat com a delicte, no m'agrada. 

-Amb poc menys d'un any portant el timó de l'Ajuntament de Berga, considera que han estat més difícils els primers mesos o aquests darrers?

-Valoro molt més durs aquests últims mesos que els primers. En els primers, no ets conscient de la envergadura de tot plegat. Ara, cada vegada vaig sent més conscient de tots els problemes que tenim sobre la taula o les limitacions, sigui a través de l'Arsal, del procés de ruptura que tenim amb l'estat espanyol o de diferents problemàtiques que han anat sorgint amb el temps. Per a mi és molt més dur ara, tot i que al principi ho veiés amb vertigen. 

-El problema econòmic segueix sent el principal del consistori?

-Hi ha el problema econòmic, però quan ets aquí veus que hi ha molts altres problemes, com els que tenim a nivell urbanístic. Tenim un súper ampli ventall de contenciosos oberts, un total de 26. I molts en peces clau o en temes forts del desenvolupament de la ciutat. 

-Durant aquests mesos s'han pogut fer canvis interns dins de l'ajuntament...

-Si, molts canvis interns, sigui de personal, convenis, desenvolupament de les àrees i departaments... Hi ha hagut molta feina interna, molta, i no es veu des de fora, però acaba tenint una repercussió interna perquè, si no, l'Ajuntament no funciona. Si l'Ajuntament no pot vestir tots aquells serveis que ha de poder donar, directament queda circumscrit en la vida de les persones al carrer. I en això és en el que hem estat, i també molt en l'àmbit de les finances. 

-En aquest àmbit que comenta, s'està començant a posar ordre?

-Déu ni do, hi ha molta feina, realment. Hem creat un programari dins de l'Ajuntament amb el qual cada departament és conscient del seu pressupost, d'allò que té i, a partir d'un pla de tresoreria que s'ha elaborat a partir del mateix pressupost, tenint en compte els mesos de l'any que sortiran totes les assegurances o el que sigui. Amb això hem reduït molt. Abans pagàvem de mitjana uns 80.000 euros mensuals en compres comunes, i ara ens posem el tope de 40.000. I amb el que queda, es paguen contingències que hi ha cada mes, o ho reservem per fer pagaments de totes les factures que no s'han pagat mai. I dels 2,6 milions que es devien a proveïdors, n'hem pogut pagar 340.000. Per altra banda, hi ha el deute a llarg termini. 

-Per tant, aquest 2016 serà un any més còmode?

-No, el 2016 serà un any més complicat. Segurament, el més complicat de tota la legislatura perquè a l'agost començarem a pagar els crèdits ICO. Nosaltres som conscients que hi haurà set o vuit mesos que donaran dèficit absolut a l'Ajuntament, i això sense comptar totes les emergències o sentències. Si passem el 2016 més o menys bé, el pitjor de la legislatura a nivell de tresoreria ja haurà passat. I a partir de llavors, cal tenir en compte que tenim 26 judicialitzacions i altres coses que s'aniran posant sobre la taula. 

-Inberga Tur?

-Sí, amb Inberga Tur tenim clar que és una via judicial, i que no hi ha cap mena d'acord amb què ens sentim còmodes. En un principi continuarem la via judicial, i ara passarà a una instància superior i tornarem a moure tot el tema una altra vegada. 

-Què faria l'Ajuntament de Berga si pogués disposar de l'hostatgeria, l'Hotel Berga Park i l'ascensor de Queralt?

-Ara per ara, ho hauríem d'estudiar. D'idees, en portàvem una al programa electora, que era que l'hostatgeria de Queralt formés part de la xarxa d'albergs de la Generalitat, i que fos un lloc de turisme familiar. Però aquestes coses cal parlar-les amb l'oposició. 
 


-I pel que fa a la resta de concessions? Font Negra, Tossalet i Ràdio Berga, per exemple?

-Amb Font Negra estem intentant arribar a un acord entre les dues parts. Sembla que tenim un principi d'acord i ens congratularia molt poder fer això fora de la via judicial. Amb la Font Negra hem fet moltes reunions i continuem avançant. En el cas del Tossalet, és cert que la Federació Catalana de Natació fa anys i panys que demana poder marxar perquè té pèrdues, i nosaltres hem dit que sí, però la forma jurídica no és de mutu acord. Hem de mirar de no acabar a la via judicial, i llavors treballar nous plecs de clàusules del que seria el nou projecte de concessió, ja que, ara, l'Ajuntament no pot gestionar aquest servei. I la ràdio, s'està treballant amb els nous plecs de clàusules administratives per poder tirar endavant el nou projecte, en el qual podran concursar també diferents emissores o grups de comunicació. Tenim un espai pensat, tenim un plec de clàusules fet, i ara està en revisió a Secretaria. 

-La legislatura va començar un pèl tensa amb la resta de grups municipals. Fins i tot, s'havia arribat a parlar, extraoficialment, d'una possible moció de censura. Quina és la relació, ara?

-Amb CiU sí que és cert que al principi hi va haver una mica de tensió, però potser era generada per aquella mena de nervis que hi ha en una campanya electoral. Ara tenim una relació cordial amb tots els grups. És cert que hi ha discrepàncies, i d'aquí neix la diversitat d'un equip com el que hi ha, i això és positiu i per a nosaltres és enriquidor. Jo, si hi ha moció de censura o no, a mi no se m'ha comunicat mai formalment i, en tot cas, tampoc li veuria massa sentit ara. Però és una porta oberta en què no entro ni surto. 

-Dos temes més d'actualitat estricta. Retirada de plaques i escombraries. Es planteja tirar endavant o imposar algun tipus de sanció derivada de l'ordenança de civisme?

-En el cas de les palques, això ve fruit d'una campanya del Centre d'Estudis Josep Ester i Borràs, que treballa en diferents àmbits i també qüestions referents a la memòria històrica que són perfectament nobles. Però cal fer pedagogia en aquest sentit. Respecte de l'ordenança de civisme, nosaltres sempre hem dit que intentarem parlar-ne. L'ordenança, simplement és una cosa que no ens agrada, que ara mateix ja hauríem d'haver actualitzat d'acord amb la Llei Mordassa, i que no tenim intenció de fer. Per tant, en principi no, no s'aplicarà res, ni en matèria d'escombraries, ni en matèria de carrers. El que passa és que aquí trobem una clara diferència entre per què la ciutadania i els grups polítics reivindiquen que s'apliqui l'ordenança de civisme en els carrers, i ningú no reivindica que s'apliqui en el cas de deixar les escombraries al carrer. Clar, aquí hi ha una clara diferència que cal tenir en compte. Per què en aquest cas de treure les dues plaques sí, i en treure les escombraries no, quan és una qüestió de salubritat pública? 

-Pel que fa al Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt, hi haurà una gala i una Patum extraordinària. Quin serà el paper de l'Ajuntament?

-Sempre hem dit que serà el que el poble vulgui que sigui. És fantàstic que es pugui fer una cosa tan global perquè ha acabat de cohesionar les entitats per arribar a un mateix objectiu, sigui per la Coronació de la Mare de Déu, perquè és un patrimoni indiscutible o un espai natural immillorable. El paper de l'Ajuntament és acompanyar tot això. I en el cas de la Patum, igualment. Es va voler que hi hagués Patum perquè totes les entitats ho reclamaven, doncs hi ha prou legitimitat. 

-Econòmicament, el consistori hi aportarà?

-Hi ha una part que sí. És la part de treball de persones de la brigada, de la policia local o demès. Però hi ha tota una part que ha generat el poble ell sol i de forma autogestionada. I això és súper important i imprescindible. 

-L'equip de govern assistirà a les misses del Centenari?

-No, en un principi no. A l'ofici dels Elois no hi vam assistir, per exemple. N'hem d'acabar de parlar, per això,  perquè ho farem lliurement. Hi haurà regidors que segurament voldran anar-hi. 

-Ho preguntem en referència als comentaris arran de l'assistència al funeral de Mossèn Ballarín. 

La diferència és molt clara. Jo sóc atea. Però quan es va morir el meu iaio, que era cristià, jo vaig anar a missa. És una qüestió de respecte cap a l'altra persona. Aquesta persona tenia aquesta voluntat, i era un berguedà il·lustre, i com a representants de l'Ajuntament, si l'última voluntat del difunt era ser acomiadat per l'església, no som ningú per no acceptar-la, perquè seria una manca de respecte. L'altra cosa és un ofici obert, lliure, que hi assisteixes o no perquè consideres que formes part o no d'una festa. També vam assistir al funeral del senyor Rafart i no hi va haver cap problema. I sobre Queralt, també fem dinars de Nadal i són per motius religiosos, tot i que jo els celebro com la que més. Perquè el que gira al voltant de la taula de casa meva no és la religió, sinó la tradició.
 

L'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, durant l'entrevista. Foto: Pere Gendrau.

 

Participació