01
d'abril
del
2016
Actualitzat
a les
11:36h
A finals d'aquest mes de març s'ha declarat un focus de llengua blava en una explotació a la zona de l'Arieja, a França, a 40 quilòmetres de la frontera amb Catalunya, segons ha pogut saber NacióDigital. De fet, l'administració francesa ha reconegut que tota l'àrea del sud de França ja està declarada com a zona restringida. Tenint en compte que la normativa determina que cal establir una àrea de protecció a 100 quilòmetres de radi al voltant del focus, i que també obliga a fixar una zona de vigilància en 50 quilòmetres més -en total 150 quilòmetres d'àrea restringida rodejant el focus-, bona part de les comarques pirinenques es trobarien dins d'aquest cercle imaginari.
El responsable d'Unió de Pagesos a les comarques de muntanya, Joan Guitart, ha dit que "no cal alarmar ni cal exagerar aquesta situació", ja que la granja on es va localitzar el focus, ja no n'és portadora. No obstant això, ha remarcat, és "evident" que en les darreres setmanes sembla que la malaltia vírica s'ha estès a França i s'acosta a la frontera. Guitart ha lamentat que els protocols d'actuació contra la malaltia entre països sigui tant diferent. "Aquí, les administracions ens han donat fins el mes de juny o juliol per vacunar. Seria recomanable que tot el bestiar estigui vacunat abans de pujar a la muntanya", ha manifestat Guitart.
"Altament probable"
L'opinió dels experts delCentre de Recerca en Sanitat Animal (CRESA), en una reunió recent del Comitè de Seguiment de Llengua Blava, era molt negativa. Els tècnics van exposar els seus temors i van afirmar que era "altament probable" que si no s'augmentava el ritme de vacunació, el virus pogués acabar entrant a Catalunya. El CRESA també recorda, en la seva pàgina web, que el virus provoca greus pèrdues econòmiques, sobretot al bestiar oví, no tant pels efectes de la malaltia, sinó per les conseqüències que provoca sobre el comerç de bestiar i la gran dificultat que suposa combatre'l i eradicar-lo. La malaltia causa importants pèrdues al sector, ja que els animals rendeixen menys, produeixen menys llet i s'engreixen més a poc a poc. Val a dir que no es coneix cap evidència que pugui afectar la salut pública o la seguretat alimentària.
La llengua blava és una malaltia vírica infecciosa i no contagiosa que afecta els remugants domèstics i salvatges. Els ovins són els més afectats. S'han identificat fins a 24 serotips diferents. Els principals símptomes són febres altes i inflamació de llavis i llengua, entre molts altres.
Entre països es perd l'àrea d'influència
Quan es declara un focus en un país veí la normativa queda inhabilitada al tocar la frontera. Aquesta podria ser una de les raons per la qual a Catalunya no s'ha declarat zona restringida malgrat que per distància (els 150 quilòmetres de prevenció) el cas de l'Arieja és a poc més de 40 quilòmetres de les comarques del Pirineu, com ara Cerdanya, l'Alt Urgell, i també pot arribar a zones del Berguedà. Si el focus s'hagués declarat en una explotació ramadera de Catalunya o a qualsevol altra punt del Pirineu, immediatament es crearien les corresponents zones de protecció i de vigilància, que inclourien una superfície restringida de 150 quilòmetres de radi.
A Catalunya continua el procés de vacunació contra la llengua blava. Segons ha confirmat aquest mitjà, en aquests moments al país hi ha més del 12% d'explotacions d'oví que han vacunat el seu bestiar i un 15% en el cas d'explotacions de boví.
El responsable d'Unió de Pagesos a les comarques de muntanya, Joan Guitart, ha dit que "no cal alarmar ni cal exagerar aquesta situació", ja que la granja on es va localitzar el focus, ja no n'és portadora. No obstant això, ha remarcat, és "evident" que en les darreres setmanes sembla que la malaltia vírica s'ha estès a França i s'acosta a la frontera. Guitart ha lamentat que els protocols d'actuació contra la malaltia entre països sigui tant diferent. "Aquí, les administracions ens han donat fins el mes de juny o juliol per vacunar. Seria recomanable que tot el bestiar estigui vacunat abans de pujar a la muntanya", ha manifestat Guitart.
"Altament probable"
L'opinió dels experts delCentre de Recerca en Sanitat Animal (CRESA), en una reunió recent del Comitè de Seguiment de Llengua Blava, era molt negativa. Els tècnics van exposar els seus temors i van afirmar que era "altament probable" que si no s'augmentava el ritme de vacunació, el virus pogués acabar entrant a Catalunya. El CRESA també recorda, en la seva pàgina web, que el virus provoca greus pèrdues econòmiques, sobretot al bestiar oví, no tant pels efectes de la malaltia, sinó per les conseqüències que provoca sobre el comerç de bestiar i la gran dificultat que suposa combatre'l i eradicar-lo. La malaltia causa importants pèrdues al sector, ja que els animals rendeixen menys, produeixen menys llet i s'engreixen més a poc a poc. Val a dir que no es coneix cap evidència que pugui afectar la salut pública o la seguretat alimentària.
La llengua blava és una malaltia vírica infecciosa i no contagiosa que afecta els remugants domèstics i salvatges. Els ovins són els més afectats. S'han identificat fins a 24 serotips diferents. Els principals símptomes són febres altes i inflamació de llavis i llengua, entre molts altres.
Entre països es perd l'àrea d'influència
Quan es declara un focus en un país veí la normativa queda inhabilitada al tocar la frontera. Aquesta podria ser una de les raons per la qual a Catalunya no s'ha declarat zona restringida malgrat que per distància (els 150 quilòmetres de prevenció) el cas de l'Arieja és a poc més de 40 quilòmetres de les comarques del Pirineu, com ara Cerdanya, l'Alt Urgell, i també pot arribar a zones del Berguedà. Si el focus s'hagués declarat en una explotació ramadera de Catalunya o a qualsevol altra punt del Pirineu, immediatament es crearien les corresponents zones de protecció i de vigilància, que inclourien una superfície restringida de 150 quilòmetres de radi.
A Catalunya continua el procés de vacunació contra la llengua blava. Segons ha confirmat aquest mitjà, en aquests moments al país hi ha més del 12% d'explotacions d'oví que han vacunat el seu bestiar i un 15% en el cas d'explotacions de boví.