El Camí de l'Últim Càtar recorre el Berguedà

"D'aquí 700 anys, el llaurer reverdirà". Això és el que va dir l'últim càtar documentat, Guilhem Belibasta abans de la seva execució. Curiosament, 700 anys després, el Berguedà, el Solsonès, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Sobirà i el departament francès d'Arieja recorden la seva vida i figura amb una nova ruta de més de 180 quilòmetres, que recorre el camí que va fer aquest últim càtar fins la seva mort.

 

Guilhem Belibasta va ser l'últim sacerdot càtar conegut. Va néixer el 1280 a Llenguadoc i es va unir al catarisme a començaments del segle XIV. A partir d'aquest moment, va viure una vida escàpola a causa de la Inquisició, que el va portar a residir a Berga i altres parts de Catalunya fins que, finalment, es va establir a Sant Mateo del Maestrat, al País Valencià. Allà, però, va ser víctima d'una trampa, ja que Arnau Sicre, fill d'una dona càtara -amb intenció de recuperar les propietats expropiades de la seva família- va enganyar Belibasta perquè es dirigís al nord del Pallars, on va ser capturat per l'Església i cremat viu a la Catalunya nord.

 

"Allò interessant és que hi ha documentació molt fidedigne d'aquest personatge", ha explicat la responsable del Consell Regulador del Camí dels Bons Homes, Karina Behar, ja que la mateixa Inquisició va anar documentant tots els pobles per on el càtar va passar fins a la seva captura: "La ruta fa un bucle perfecte pel Camí dels Bons Homes, travessa quatre parcs naturals i es pot fer a peu o cavall amb uns deu dies, i amb bicicleta amb uns quatre", ha explicat.

 

Tal i com ha dit, la Ruta de l'Últim Càtar té una vinculació molt especial amb el Camí dels Bons Homes, ja que ressegueix alguns dels punts d'aquest, tot i que no és un "a més a més", ja que per sí sola ja té entitat. La ruta fa 189,64 quilòmetres, amb més de 7.400 metres de desnivell, i té un caràcter molt més pirinenc. Segons ha detallat Behar, la ruta comença a Bagà -on aquest dijous es va presentar-, se'n va cap a Gósol i després cap a Tuixent, la Seu d'Urgell, Sant Joan de l'Erm, i creua cap al Pallars i Arieja.

Una ruta de referència
 

La ruta, ha remarcat, "ha estat una gran aposta col·lectiva" i es va presentar el març a Barcelona. Des de llavors, està disponible per a qui vulgui fer-la. Una de les diferències amb el Camí dels Bons Homes, és que aquesta no té un GR específic, sinó que aprofita la senyalització existent de senders de gran recorregut, amb marques de pintura blanques i vermelles, i indicadors als llocs clau. Als trams de l'Alt Urgell s'utilitza la senyalització comarcal i la del Parc Natural de l'Alt Pirineu, i a Arieja la senyalització del departament.

 

Pel que fa a visites, esperen que el Camí de l'Últim Càtar esdevingui una ruta de referència, igual que ho és el Camí dels Bons Homes. Per això, animen tothom qui vulgui experimentar un paisatge "més pirinenc" a fer el camí i descobrir els indrets per on va passar Guilhem Belibasta. 

La Ruta de l'Últim Càtar Foto: Consell Regulador del Camí dels Bons Homes