THE BLACK CROWES: 25 Anys de Corbs Negres

The Black Crowes és una banda imprescindible a la història del rock. Son uns clàssics, amb una trajectòria i un estil de vida que es correspon amb les grans llegendes rockeres dels anys 70 (Led Zeppelin, Grand Funk, Deep Purple, Aerosmith, etc.), amb un currículum extens, que com tota banda durant la seva carrera, te els seus alts i baixos, però sempre amb un elevat nivell de qualitat, oferint concerts memorables i un únic interès, la MÚSICA, així amb majúscules.

Shake Your Money Maker (1990)
 
Transcorria l’any 1990 i The Black Crowes, originalment anomenats Mr. Crowe’s Garden, sorprenen al món amb Shake Your Money Maker, un disc que bevia de fonts com Allman Brothers, Free, Faces i tota la tradició del rock americà. En aquells anys, la banda dels germans Robinson ja despunta amb covers en directe de cançons d'arrel més americana. La veu de Chris Robinson es posiciona com una de les més aclamades en el panorama del rock’n’roll. Com un noi blanc i tant poca cosa podia treure aquesta veu tan negra?. Shake Your Money Maker (1990), era presentat amb el single Jealous Again, un tema fantàstic que recordava al genuí so Stones i que era un contagiós ritme boogie amb aroma honky tonk.

Aquesta herència dels Stones i Faces es va veure amplificada amb una excel·lent versió del tema d’Otis Redding Hard To Handle que recollia tot el feeling de la cançó del mític soulman, actualitzant el seu so i transportant-lo a una nova generació, un tema que va servir per aconseguir excel·lents vendes i aparèixer als llocs més alts a les llistes rock del Billboard. L’àlbum a més,  sumava la participació als teclats del membre dels Allman Brothers i col·laborador dels Stones, Chuck Leavell, i també aconseguiria resultats comercials importants (número 4), confirmant que la seva música aferrada al rock d'arrels continuava atraient a milers de persones a tot el món. She Talks To Angels, una balada acústica que narrava una història d'addicció a les drogues i el tema que obre l'àlbum, Twice As Hard, tall rocker d'herència Led Zeppelin, són unes altres de les peces més destacades d'aquest primer àlbum.

The Black Crowes - Jealous Again

The Black Crowes - Hard To Handle

The Black Crowes - She Talks To Angels

The Black Crowes - Twice As Hard

The Southern Harmony and Musical Companion (1992)
 
Al 1992 els fans esperaven amb expectació el segon disc de la banda. La pregunta era si podrien mantenir el nivell del seu debut. Doncs bé, The Southern Harmony And Musical Companion no nomes igualava al Shake Your Money Maker sinó que anava dos o tres passos més enllà, mostrant ja a una banda en plena maduresa, amb un creixement musical vertiginós, ampliant la seva paleta de sons i guanyant enormement en matisos i subtilesa, tot i que el so del disc segueix en la línea del southern rock, el disc connecta amb el rock dels 70 que podrien haver facturat Led Zeppelin o Jimi Hendrix. En aquest àlbum, la banda va canviar de guitarrista, abandonant Cease i incorporant-se a la formació el guitarra Marc Ford i el teclista Eddie Harsch, que van ajudar, amb l'afegit d'uns cors femenins a enriquir el conjunt del disc. Va arribar al número 1 al Billboard, amb talls del seu substancial southern rock i peces que fusionen rock, blues, soul, country, com a la fantàstica Remedy, les meravelloses balades Thorn In My Pride, Sometimes Salvation i Bad Luck Blue Eyes Goodbye, o Sting Me, amb el gloriós acompanyament soulero de les veus femenines. Amb aquest àlbum els Black Crowes es van erigir com un dels grups capdavanters del rock’n’roll de començaments de dècada gràcies al seu vibrant so i el seu contundent directe amb moments per a llargues jam.

The Black Crowes – Remedy

The Black Crowes - Sting Me

The Black Crowes - Thorn in my Pride

The Black Crowes - Sometimes Salvation

The Black Crowes - Bad Luck Blue Eyes Goodbye

Amorica (1994)
 

A part dels èxits d'estudi, Black Crowes van aconseguir aviat fama per altres dos motius: El seu impressionant saber fer en el directe, basant els shows en improvisades relectures dels seus temes, que allargaven i convertien en jams a l'estil de les mítiques bandes de southern rock, i el seu difícil caràcter. El cantant Chris Robinson, sobretot, es va guanyar una fama de borde, prepotent i boques que el perseguiria durant els anys següents. Chris mirava al seu al voltant i no veia a ningú capaç d'igualar-lo en talent, en nivell, en coneixements sobre la música dels Estats Units, i no es tallava un pèl a mirar a tota la gent del negoci per sobre de l’ombro (ja al 1991 en un tour talonejant a ZZ Top havia criticat en plena actuació el que considerava la mercantilització del rock, unes paraules que no van agradar gens als patrocinadors de la gira i van ser convidats a abandonar el tour). Convençudíssims de que estaven donant els passos correctes, ell i el seu germà menor Rich es van retirar de la circulació i van dedicar gairebé tres anys a compondre Amorica. No buscaven arrasar amb impactants versions de clàssics del Soul com havien fet amb Hard To Handle, ni sentien la necessitat de coronar les llistes d’èxits amb un refregit  d’un Remedy descafeïnat, i al 1994 van tornar a l'actualitat amb un disc en que la seva portada era una suggerent model que posava amb un bikini de la bandera americana un parell de talles menys de l'adequada i que ensenyava el pel de pubis femení, fet que va desencadenar una forta polèmica.

Amorica tornava a incidir en la musica d’arrels i especialment en els sons dels Stones i Faces, que hi son presents al llarg de tot el disc, però amb una clara tendència cap a un so més psicodèlic. Gone, iniciat amb una percussió llatina que rememora els inicis del Sympathy For The Devil per atacar desprès amb un riff de guitarra i una veu genuïnament soul, el country rock de Wiser Time, el penetrant riff de A Conspiracy o l'excel·lent She Gave Good Sunflowers, una joia amb una absorbent sinergia entre tots els instruments, especialment les guitarres i el teclat. 

The Black Crowes - Wiser Time

The Black Crowes - She Gave Good Sunflower

The Black Crowes - A Conspiracy

Three Snakes And One Charm (1996), venint de tres discos antològics era complicadíssim aguantar el nivell, tot i que ni s’acosta a la categoria d’un bon disc, tampoc es que sigui infumable, i ha quedat marcat com un disc maleït. El quart treball de la banda va tenir una baixada important de vendes i va conduir-los a un mercat més modest. Va ser també l'obra menys rellevant artísticament que havien fet fins aquell moment, suposa un nou aterratge del so de la banda. Com ells mateixos dirien, “si Amorica era un dissabte a la nit, aquest àlbum era un diumenge al matí”. Un nou gir, i una persistència d'aquest aire psicodèlic que ja no abandonarà la banda. Alguns dels millors temes són la balada Good Friday o Blackberry. Després d'aquest àlbum, el guitarra Marc Ford, part molt important a l'èxit del seu so, seria acomiadat del grup pel seu excessiu consum de drogues. Un any més tard el que va deixar el grup va ser el baixista Johnny Colt.

By Your Side (1999)
 
By Your Side, es un disc que podria considerar-se com un renaixement de la banda, o més aviat una tornada a casa amb els deures fets, no enganyava, buscava desesperadament allunyar-se d'experiments i divertir. Sense cap mena de dubte que ho va aconseguir. Es pot afirmar que es un Shake Your Money Maker millorat, amb un so exquisit, i les incorporacions de Sven Pipien (baix) i Audley Freed (guitarra). 

La tornada al rock’n’roll clàssic, al so Led Zeppelin i al soul és clara, un espai en el que els germans Robinson deixen clar que són uns autèntics mestres. By Your Side té un dels començaments més trepidants de la banda amb el tema Go Faster, que es completa amb joies com Only A Fool, Kickin’ My Heart Around o By Your Side.

The Black Crowes Go Faster

The Black Crowes Only A Fool

The Black Crowes Kickin’ My Heart Around

The Black Crowes By Your Side

Live At The Greek (2000) Demostrant una gran forma musical, els corbs negres s'embarquen en una sèrie d'actuacions amb l'ex guitarrista de Led Zeppelin Jimmy Page a Los Angeles i New York. D'aquelles actuacions s'edita un directe, Live At The Greek, en el qual per motius contractuals només apareixen versions de Led Zeppelin i algun que altre clàssic interpretat per Page i Black Crowes, amb Chris Robinson fent de Robert Plant. La barreja de forces va produir una explosió musical esplendorosa en uns shows en que un repertori perfectament triat es fonamentava en peces  de Led Zeppelin, uns quants temes dels Crowes i, per arrodonir, un grapat de versions de clàssics del blues. Els concerts de Los Angeles són els triats per conformar Live At The Greek, un dels grans discos en viu dels últims 20 anys. A pesar dels problemes editorials que van impedir que es publiquessin els temes dels Crowes tocats, el disc no se’n ressentia i era genial. Els Crowes surten victoriosos del difícil tràngol de recrear a Zeppelin, respectant al màxim el seu so però sense imitar-lo, aportant el seu toc personal.

Jimmy Page & The Black Crowes - Whole Lotta Love

Aquell mateix any, el frontman Chris Robinson es va casar amb l'actriu Kate Hudson (Casi Famosos) i els Black Crowes van publicar un recopilatori titulat A Tribute To A Work In Progress: Greatest Hits 1990-1999 (2000), que, per qui no sigui coneixedor  de la musica dels corbs negres, recomano molt especialment, en disfrutarà tots i cadascun dels 19 temes. 

Lions (2001), com a obra s'assembla a Three Snakes And One Charm, encara que si aquell disc semblava una recerca, aquest s'assemblava a una deriva, una barreja de les aventures de la banda durant l'última dècada, des del rock‘n’roll al soul, passant per la psicodelia. A més, en aquella època la banda segueix sumant baixes i altes a la formació i només Harsch als teclats i Steve Gorman a la bateria suporten el pes dels anys al costat dels germans Robinson. Es en aquest moment quan els corbs decideixen fer una parada i anuncien el cessament de les seves activitats com a banda. Una cosa sí que sorprèn d'aquest Lions, el seu so. Per mostra el tema Soul Singing, on s'exposa a les clares les seves ascendències sòniques, amb la música negra com a base essencial i en aquest cas, el gospel com un dels seus pilars recurrents. Fruit de la gira d'aquell any, The Black Crowes editen un disc en directe, The Black Crowes Live (2002).
 
The Black Crowes - Soul Singing

Freak And Roll…Into The Fog (2006)
 
Amb tota seguretat i juntament amb el Live At The Greek del 2000 (que com he dit abans no contenia temes dels Crowes), es el llançament més recomanable per disfrutar del repertori de la banda en directe dels seus hits, aquest Freak And Roll…Into The Fog, es un fenomenal DVD editat al 2006 que recollia un concert en el mític Fillmore de Sant Francisco del 2005, corresponent a la gira en la qual Marc Ford va tornar momentàniament a la banda i probablement amb la millor formació possible. Tros de show de principi a fi. El recomano especialment.

Warpaint (2008), el primer treball en set anys dels corbs amb temes nous des de Lions. Alguna cosa que feia pensar que els Black Crowes havien tornat amb ganes de donar guerra com en els anys passats. Probablement, Warpaint quedi com l'àlbum menys excitant dels germans Robinson, no obstant això, el context en el qual surt el disc és clau, l'important és que tornaven a estar vius i no tant que el seu àlbum estigués lluny de les seves millors obres. Amb Luther Dickinson i Adam McDougall com a noves adquisicions, els d’Atlanta van treure el seu so més d’arrels, es van embarcar en un homenatge al blues primitiu i van donar una inusual importància al country, donant com resultat un bon àlbum. De la gira d’aquest disc, en sortiria Warpaint Live (2009), un doble CD en directe del disc en la seva totalitat més algunes delicioses versions com Torn And Frayed (Rolling Stones) o Poor Elijah (Robert Johnson).

Before The Frost…Until The Freeze (2009), un nou disc d’estudi amb temes inèdits, gravat als estudis de Levon Helm (bateria de The Band) a Woodstock, que afegeix més encant al disc i amb públic. Aquest àlbum venia acompanyat d’un disc de descarrega per internet titulat Until The Freeze. Un disc molt complet en el qual la banda recorda que van arribar per quedar-se i que reprèn els sons més country.

Fins a l'extinció de la banda, The Black Crowes grava dos treballs més, Croweology (2010) i Wiser For The Time (2013), dues recopilacions de clàssics de la banda, el primer en acústic i el segon en format de 4 CD box set d’actuacions a New York. 

Rich Robinson també grava en solitari Through A Crooked Sun (2011) i The Ceaseless Sight (2014), aquest molt recomanable i el seu germà Chris inicia el projecte Chris Robinson Brotherhood. En aquesta situació, Rich Robinson anuncia al gener de 2015 la dissolució de la banda per diferències econòmiques amb el seu germà Chris, qui pretenia que els germans es repartissin al 50% els ingressos del que quedava de Black Crowes i deixessin al bateria Gorman com un simple empleat. Sempre es repeteix la mateixa història.

The Black Crowes Barcelona 15 Juliol 1999

Els fans de la banda, especialment els afortunats que hem pogut veure'ls en directe, podem afirmar que The Black Crowes és una de les més grans experiències que es poden viure en un concert. Aquella nit a més  era de ROCK (amb majúscules grans), perquè actuaven de convidats (no de teloners) en el tour que Aerosmith feia per Europa. Una nit rodona i memorable. Tant Aerosmith com The Black Crowes es trobaven en un dels moments més dolços de les seves carreres.

Obrien la nit The Black Crowes, presentaven el sensacional By Your Side recentment editat, i per dir-ho en poques paraules va ser increïble. Un show més curt del normal (60-70minuts), però intens, amb tot el ferro, un set list que tombava d’esquena enllaçant els temes sense pauses i oferint el millor d’ells. Els que ja coneixíem i érem fans dels corbs, aquell concert ens va atrapar i enganxar a la banda per sempre més, i als que no tant, senzillament van quedar extasiats amb aquella energia i la tesi doctoral de rock’n’roll que ens van oferir. Han passat molts anys, he viscut molts concerts, però encara a dia d’avui aquest el recordo com un dels més memorables.

Per que us feu una idea d’aquella nit, us deixo un concert de la gira anterior, hi falten  òbviament els quatre temes del By Your Side d’aquell show, la resta es, tema més tema menys el mateix, inclòs el barret de Chris Robinson amb el que va sortir a l’escenari de Barcelona. Brutal.

The Black Crowes - Ziggy's  June 30 1998