08
de març
del
2016
Actualitzat
a les
18:07h
L'Ateneu Columna Terra i Llibertat de Berga ha accentuat la seva campanya per canviar el nom d'una trentena de carrers a Berga i, en aquest sentit, ha començat a retirar algunes plaques de les vies que proposa rebatejar. Segons han informat, les primeres que s'han arrencat són les del carrer mossèn Espelt i la de la plaça mossèn Armengou.
Ara, tal com afirmen, només falta que l'Ajuntament de Berga comenci a realitzar el canvi de nom de carrers, tal com ja se li va demanar. “Ja li hem fet la meitat de la feina; ara només cal que posin noms dignes”, ha sentenciat l'entitat anarquista a través d'un comunicat.
En aquest punt, recorden que el consistori berguedà està governat per “socialistes”, i li demanen que es “posicioni” reconeixent les persones que van ser “excloses de la història”. Així mateix, també exigeixen que s'homenatgin els “revolucionaris oblidats” i que es retirin tots els noms que, com en el cas del “franquista mossèn Armengou o el violador mossèn Espelt”, destaquen, encara perduren als carrers de la ciutat.
Segons manifesten, a més, aquesta acció no costaria diners, sinó “determinació”, i és una “proposta clara, pedagògica i una campanya” per plantar cara als 40 anys de dictadura i als 40 més de continuisme que s'han viscut a Berga i al Berguedà.
Canvi de noms de 37 carrers
El passat mes de novembre, el Centre d'Estudis Josep Ester Borràs va entrar una instància a l'Ajuntament de Berga reclamant el canvi de nom de diversos carrers de la ciutat que estan dedicats a sants, militars i capellans. Així mateix, es demanava la recuperació de la nomenclatura antiga i anterior a 1877 d'algunes vies i, en commemoració dels 10 anys de l'assassinat de Josep Maria Isanta, que també se li dediqués un carrer.
La demanda, però, va trascendir de Berga i comarca i, tal com va publicar NacióBerguedà, va generar la crítica de diversos mitjans de comunicació i associacions ultracatòliques, com van ser Libertad Digital o Germinans Germinabit.
En aquest sentit, tant el Centre d'Estudis com l'Ajuntament de Berga van arribar a rebre milers d'amenaces de denúncia redirigides des d'aquestes pàgines web, exigint que no es realitzés el canvi de nomenclatura. Segons va afirmar en declaracions a aquest diari l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, el consistori berguedà estava disposat a fer “cas omís” a les amenaces de la dreta “rància i feixista”.
Ara, tal com afirmen, només falta que l'Ajuntament de Berga comenci a realitzar el canvi de nom de carrers, tal com ja se li va demanar. “Ja li hem fet la meitat de la feina; ara només cal que posin noms dignes”, ha sentenciat l'entitat anarquista a través d'un comunicat.
En aquest punt, recorden que el consistori berguedà està governat per “socialistes”, i li demanen que es “posicioni” reconeixent les persones que van ser “excloses de la història”. Així mateix, també exigeixen que s'homenatgin els “revolucionaris oblidats” i que es retirin tots els noms que, com en el cas del “franquista mossèn Armengou o el violador mossèn Espelt”, destaquen, encara perduren als carrers de la ciutat.
Segons manifesten, a més, aquesta acció no costaria diners, sinó “determinació”, i és una “proposta clara, pedagògica i una campanya” per plantar cara als 40 anys de dictadura i als 40 més de continuisme que s'han viscut a Berga i al Berguedà.
Canvi de noms de 37 carrers
El passat mes de novembre, el Centre d'Estudis Josep Ester Borràs va entrar una instància a l'Ajuntament de Berga reclamant el canvi de nom de diversos carrers de la ciutat que estan dedicats a sants, militars i capellans. Així mateix, es demanava la recuperació de la nomenclatura antiga i anterior a 1877 d'algunes vies i, en commemoració dels 10 anys de l'assassinat de Josep Maria Isanta, que també se li dediqués un carrer.
La demanda, però, va trascendir de Berga i comarca i, tal com va publicar NacióBerguedà, va generar la crítica de diversos mitjans de comunicació i associacions ultracatòliques, com van ser Libertad Digital o Germinans Germinabit.
En aquest sentit, tant el Centre d'Estudis com l'Ajuntament de Berga van arribar a rebre milers d'amenaces de denúncia redirigides des d'aquestes pàgines web, exigint que no es realitzés el canvi de nomenclatura. Segons va afirmar en declaracions a aquest diari l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, el consistori berguedà estava disposat a fer “cas omís” a les amenaces de la dreta “rància i feixista”.