Delaney & Bonnie: Rock&Soul&Blues amb amics

Delaney & Bonnie Bramlett han passat a la història de la música per haver estat el refugi d'Eric Clapton en una època molt difícil pel guitarrista britànic i haver deixat un gran llegat musical que, a més va influir notablement en la producció musical d'altres artistes de l'època.  

Delaney Bramlett va néixer al 1939 a Potomac (Mississippi), i va morir a L.A. el 2008 a l’edat de 69 anys. A principis dels 60 es va traslladar a L.A, on va iniciar una solida carrera al costat de compositors de renom i aviat es va establir com a músic de sessió. Es va fer un lloc com a membre de la banda del programa de TV Shindig i va editar diversos singles (sense pena ni glòria) al costat dels seus companys (avui mítics) Leon Russell i J.J. Cale (el seu primer guitarrista). 

Delaney amb seu enorme magnetisme es va convertir en el “professor emèrit” del llegat del blues/rock/soul dels EUA  d'il·lustres com Eric Clapton o George Harrison, i  va captivar als Beatles i a Dave Mason, qui va abandonar Traffic per traslladar-se a USA per aprendre d'ell. Com va fer George Harrison, qui li va demanar que li ensenyés a tocar la “slide guitar”, i de pas va conèixer les essències del gospel. My Sweet Lord i All Things Must Pass van ser el reflex d'aquesta amistat i aquests ensenyaments. “La primera vegada que toquem a Londres, en un festival al Royal Albert Hall, ens trobem amb els quatre Beatles asseguts a primera fila. A qui hauran vingut a veure? em preguntava. Ho vaig descobrir després de l'actuació quan van passar als camerinos a saludar-nos. I George després d'una estona em va demanar que li ensenyés a tocar la “slide” comentava Delaney als 70’s.

Bonnie Lynn O’Farrell va néixer al 1944 a Alton (Illinois), però va créixer a St. Louis, que també va veure créixer a la Reina del Rock, Tina Turner. Va iniciar la seva carrera amb nomes 13 anys com a corista al club de rythm & blues Gaslight Square, on va entrar en contacte i va aprendre d'artistes de jazz tan grans com Stan Getz, Herbie Mann o Miles Davis. Aviat es va convertir en la corista habitual de Fontella Bass, Albert King i Little Milton. De fet, ja de molt joveneta, Bonnie va passar a la història per convertir-se en la primera i única “Ikette” blanca (les Ikettes eren el trio de coristes que acompanyaven a Ike & Tina Turner). Dissimulava posant-se una perruca negra i enfosquint el seu rostre (al revés de Michael Jackson). 

Al 1967 es va mudar a L.A, on va conèixer a Delaney Bramlett, qui una setmana més tard es va convertir en el seu marit i parella professional. D'ella va dir Eric Clapton: “Bonnie em va ensenyar tot el que sé sobre cantar”.

Delaney & Bonnie
Van signar per la discogràfica Stax, sent els primers artistes blancs en fitxar per la companyia negra per excel·lència (després de Motown) compartint segell amb Otis Redding, Eddie Floyd, Rufus Thomas, Sam & Dave, Booker T & The MG’s, Albert King, Staple Singers, Isaac Hayes, i John Lee Hooker entre d’altres, era simplement increïble en el context de l’Amèrica d’aquell temps. 

El seu àlbum The Original Delaney & Bonnie & Friends (1969), és sens dubte un dels més importants dels anys 60 per la gran influència que ha tingut en la història de la música. Per aquest àlbum, van comptar amb les col·laboracions d'amics tan importants com Eric Clapton, The Allman Brothers, Leon Russell, George Harrison, Dave Mason, Rita Coolidge, Gram Parsons o John Lennon, entre d’altres.

Corria l'any 1968 i els “superstars” Stevie Winwood (Traffic ) i Eric Clapton han format el súper grup Blind Faith. En realitat eren Cream sense Jack Bruce, més Winwood. Preparaven la seva primera (i única gira nord-americana). Harrison, íntim de Clapton (que estava a punt d'intimar amb Layla, la dona del Beatle) li recomana que contracti als Bramlett de teloners, el matrimoni Bramlett tenien una sòlida banda de rock, blues i  soul  que havia aconseguit un so compacte. Acabava de dilapidar el futur (sense saber-ho) de la primera superbanda de la història. Perquè resulta que Eric s'avorreix tocant amb els seus Blind Faith i disfruta amb els Delaney & Bonnie & Friends. A punt de finalitzar la gira per Estats Units li demana a Delaney si pot unir-se al seu grup. A la qual cosa aquest respon afirmativament. Encantat. I Clapton aprèn els secrets del blues rock sureny i a cantar!, la seva obsessió de sempre. El resultat d'aquestes experiències es tradueixen en l'àlbum en directe Delaney & Bonnie & Friends On Tour With Eric Clapton (1970), derivat del primer amb el mateix nom.

El primer àlbum en solitari d’Eric Clapton es produït per Delaney, inclou el Let It Rain i un clàssic de J.J. Cale After Midnight, i amb la formació Derek And The Dominos (que no era res més que la banda de “friends” de Delaney & Bonnie). Déu n'hi do!. De fet, diversos components de la banda dels Bramlett s'anirien després amb Clapton per formar Eric Clapton & Dominos (famosos pel disc Layla and Other Assorted Love Songs).
Testimoni d'una època decisiva de la història i de la música, el duet va publicar un total de cinc àlbums abans de dissoldre's a nivell personal i professional al 1973. Alguns dels seus temes més famosos són Soul Shake, Never Ending Song Of  Love i Only You Know & I Know. 

Delaney & Bonnie - Only You Know and I know

Discografia

Home (Stax) 1969
 

The Original Delaney & Bonnie & Friends (Accept No Substitute) (Elektra) 1969
 

To Bonnie From Delaney (Atco) 1970
 

Motel Shot (Atco) 1971
 

Els "Friends" en aquesta ocasió eren Gram Parsons, Duane Allman, Bobby Whitlock i Dave Mason. Joe Cocker hi canta però no figura en els crèdits.

D&B Together (Columbia/CBS) 1972
 
Els "Friends" en aquesta ocasió eren Eric Clapton, Eddie Kendricks, King Curtis, Dave Mason,  James Jamerson, Billy Preston, Duane Allman, Leon Russell i Steve Cropper. Tina Turner hi canta però no figura en els crèdits.


Delaney & Bonnie & Friends On Tour With Eric Clapton

On Tour With Eric Clapton (Atco) 1970
 
A finals de 1969, Delaney & Bonnie van emprendre una gira europea acompanyats d'una banda de luxe que comptava amb l'ex-guitarrista de Traffic, Dave Mason, la infalible base rítmica formada per Carl Radle, Jim Gordon i Bobby Whitlock, els cors d'una jove Rita Coolidge i una secció de vents en la qual brillaven Jim Price i el recentment desaparegut Bobby Keys (saxofonista dels Rolling Stones); encara que per sobre de tots ells destacava la presència d'Eric Clapton a la guitarra i el Beatle George Harrison (amb el pseudònim l’Angelo Misterioso). Un disc en directe registrat el 7 de desembre a Croydon, Anglaterra, i precisament titulat On Tour With Eric Clapton, es convertiria en el major èxit de la carrera del duo a l'any següent, impulsat per la inconfusible guitarra de Clapton, però també gràcies a grandíssimes cançons com Poor Elijah i Comin’ Home.

Aquí deixo una gravació a la Tv britànica amb Eric Clapton, Dave Mason i Bobby Whitlock acompanyant a la parella i retent homenatge a Robert Johnson amb la seva interpretació de Poor Elijah.

Poor Elijah - Delaney and Bonnie with Eric Clapton 1969

Delaney & Bonnie & Friends: Copenhagen December 10, 1969
Però abans d'això, el 10 de desembre de 1969, la formació definitiva de Delaney & Bonnie & Friends va desembarcar a Copenhaguen per a dos concerts en el Teatre Falkoner. Aquest enregistrament de gran qualitat del primer xou mostra a la banda en plena forma, amb tots els músics donant el millor de si i disfrutant de valent i un públic entregat, amb el que suposa un complement perfecte per al famós On Tour With Eric Clapton. El repertori és pràcticament idèntic encara que el xou del Falkoner compta amb el plus d'una bonica versió de I Don’t Know Why, el tema de tirada góspel que Clapton va compondre al costat de Delaney Bramlett i que apareixeria en el debut en solitari del guitarrista, publicat a l'estiu de 1970 i produït pel propi Delaney.

Delaney & Bonnie & Friends: Copenhagen December 10, 1969

Bonnie Bramlett 
Delaney Bramlett  
Eric Clapton 
George Harrison 
Carl Radle 
Jim Gordon  
Bobby Whitlock 
Billy Preston 
Jim Price 
Bobby Keys  
Rita Coolidge 
Tex Johnson 

Set list:

Poor Elijah 
I Don't Know Why 
Where There's A Will, There's A Way 
My Baby Specializes 
I Don't Want To Discuss It 
That's What My Man Is For 
Comin' Home 
Encore:
Little Richard Medley


Delaney & Bonnie: el final
Al 1973 s’acaba Delaney & Bonnie, la parella acaba divorciant-se, la qual cosa va suposar la mort creativa i artística per a tots dos. Delaney va seguir amb la música i Bonnie es va mudar a Geòrgia. En menys de deu anys Bonnie va editar cinc àlbums en solitari. D'altra banda, Bonnie era constantment reclamada com a corista per artistes tan rellevants com Joe Cocker, George Harrison, Carly Simon, Gregg Allman, Steve Cropper, Jimmy Buffett, Dwight Yoakam, Stephen Stills i  Allman Brothers Band. De fet, els germans Allman l’anomenaven Allman Sister.

Als vuitanta, Bonnie va tornar a Los Angeles i es va estrenar com a actriu a les sèries Fame i Roseanne i en el film The Doors (1991) d'Oliver Stone. La seva col·laboració amb Delbert McClinton en el tema Givin’ It Up For Your Love els va valer diversos premis i és sens dubte un clàssic del gènere. No obstant això, després d'editar el seu cinquè àlbum en solitari, Bonnie es va endinsar en el gospel i va deixar els escenaris per no tornar durant més de vint anys.

Cançons seves com Superstar nominada al Grammy al 1972, Give Peace a Chance, o Let It Rain van aconseguir fama mundial. Superstar (un hit, primer en la versió de The Carpenters i dècades després amb Cher) va ser inicialment editada com Groupie (Superstar) i era la cara B del single Comin’ Home de Delaney & Bonnie. Inicialment als crèdits de la cançó figuraven Leon Russell i Bonnie com a autors. Després de la separació, Delaney va reclamar que totes les cançons atribuïdes (per motius fiscals) a Bonnie eren seves, Clapton i altres testimonis de l'època confirmen les sevesdeclaracions. La primera versió de calat d'aquest tema la fa la pròpia Rita Coolidge al Mad Dogs & Englishmen de Joe Cocker. Desenes de versions (des de Sonic Youth a Luther Vandross) avalen aquesta composició. Com Let It Rain, del primer LP en solitari d'Eric Clapton (produït per Delaney) i també atribuïda erròniament a Bonnie.

Delaney & Bonnie feat. Eric Clapton - Groupie (Superstar) 69’