El Cant dels Segadors culmina una Partida Vivent d’Escacs molt política

Un emotiu i solemne Cant dels Segadors ha coronat la rendició dels catalans davant de l’exèrcit borbònic a la Partida Vivent d’Escacs de la Pobla de Lillet, que ha representat la Batalla del Baluard de Santa Clara i del setge de Barcelona l’11 de setembre del 1714. 

 

La representació l’han portat a terme aquest diumenge a la nit ciutadans del municipi que, com cada any, han unit història i escacs, en una partida vivent excepcional que, en motiu del Tricentenari, ha combinat astúcia militar i estratègia en joc. En aquesta, peons, alfils, cavalls, torres, reis i dames han interpretat grans personatges de la Guerra de Successió com, per exemple, l’arxiduc Carles d’Àustria, la seva dona, Rafael Casanova, el general Villarroel, Felip V, Maria Luisa Gabriela de Savoya, el duc de Berwick o el descendent de la Pobla de Lillet Francesc Descatllar i Tord, entre d’altres.

 

La partida ha reunit més de 500 espectadors i la plaça de l’Ajuntament ha quedat repleta de gent que, a l’acabar, ha vibrat amb l’Himne Nacional de Catalunya. Una partida amb una clara intencionalitat política i on s’ha indicat que, malgrat la derrota dels catalans, avui aquesta és una victòria: “La voluntat d’un poble i el seu esperit lliure mai podrà ser derrotat”, han afirmat els narradors de la partida quan aquesta estava a punt d’acabar. En aquest sentit, també han reivindicat el dret dels catalans de tornar a ser el que van ser. 

 

L’alcalde de la Pobla de Lillet, Vicenç Linares, també ha afirmat, després de la representació, que una cosa així “no es tornarà a repetir” perquè aquesta ha tingut “un doble sentit” pel que fa a la vessant reivindicativa: “És un missatge directe”. 

 

 

A les 22.00 hores, tots els actors han desfilat des de la Rectoria cap a la plaça de l’Ajuntament amb un seguici de música, torxes i estandars. Reis i Dames han lluït fabulosos vestits d’època configurats expressament durant els últims mesos per a l’ocasió i, la resta de figures de la partida, no s’han quedat enrere, proporcionant una excel·lent ambientació d’època arreu dels carrers per on passaven. 

 

Una vegada han arribat al tauler gegant, els dos exèrcits –el català i el borbònic- s’han situat als seus respectius llocs, des d’on han començat una aferrissada batalla d’estira i afluixa, on no s’han escatimat morts. 

 

Tal i com es coneix la història, un dels grans episodis de la guerra dels catalans va ser la Batalla del Baluard de Santa Clara els dies 12, 13 i 14 d’agost. Aquest xoc de forces ha fet sortir els primers peons, obligat els dos exèrcits a enrocar-se i començar un joc de matances entre cavalls, que ha acabat amb la suposada mort del general Villaroel.

 

Pel que fa al desenvolupament de la partida i de la guerra, aquesta batalla va suposar pels catalans un gran nombre de baixes i una desestabilització de les files que, malgrat els intents de Rafael Casanova d’animar les tropes, va acabar amb final tràgic. 

 

La segona part de la partida s’ha basat en el setge de Barcelona, en què finalment els borbònics van aconseguir travessar les muralles de la ciutat i desestructurar el que quedava de l’exèrcit català. En aquesta, les dues Dames han entrat en joc. Primer, la borbònica ha matat la catalana, un fet que també li ha costat la vida, ja que l’Arxiduc no ha perdonat i la ha liquidat en la següent jugada. 

 

En aquest punt, també ha entrat en joc la poderosa figura del duc de Berwick, que ha aprofitat el major nombre de soldats i el cansament i desnutrició dels catalans per desgastar-los de manera fulminant. No obstant això, l’Arxiduc Carles ha fet lluitar els seus dos darrers peons fins l’últim moment, i gairebé han aconseguit fer sortir la Dama. Arribat aquest moment, els catalans s'han vist obligats a capitular a canvi de preservar la vida dels últims soldats, una promesa que vuit dies després es va incomplir.

 

Segons han explicat els narradors de la partida, el rei Felip V finalment va tergiversar la seva actitud i es va mostrar negatiu als drets i lleis de Catalunya. Milers de persones van morir decapitades i la població de Catalunya va ser condemnada a la fam i a la misèria: “Aquella no va ser la nostra derrota”, han afirmat.