La tempesta de sorra

Quan la tempesta de sorra va començar, els esquimals no van saber què fer ni on amagar-se. Abans de marxar de casa, algú ja els havia advertit que el desert no era un bon lloc per caçar foques. I ara, malgrat la cacera no estés anant malament, s'adonaven del que volien dir exactament aquells mals averanys.

Amb les pells abrigades al damunt, cargolats i arrupits damunt l'arena, els seus cossos van començar a convertir-se en petits túmuls boirosos que molt ràpidament es van confondre amb la resta del paisatge. Les foques mortes, endreçades damunt els trineus, tampoc van resistir l’envestida del vent i van desaparèixer també per sempre.

Era i havia estat una expedició agosarada, temerària, però organitzada amb l'única i legítima intenció d'aconseguir l'aliment necessari per sobreviure les seves famílies. El menjar s'ha d'anar a buscar allà on és, allà on sigui... però no se n'havien sortit.

D'allà on venien, algú mort de fam, però viu i rancuniós per la seva covardia, es ventaria d'haver-ho profetitzat. Ella no. Ella, cada vespre, mentre munyia els camells a l'era de l'iglú, mirava el sol etern esperant que, en qualsevol moment, ell aparegués altre cop per abraçar-la. 

Xavier Gonzàlez-Costa va començar a viatjar als vuit anys acompanyant a Juli Verne i a Tintin. Després, de gran, ha anat a veure si és veritat, cooperant amb la desapareguda organització “Viatgers sense Fronteres" que va presidir des de la seva fundació. És escriptor autodidacta, de formació acadèmica en el món de les ciències. Ha guanyat diversos premis de poesia i de teatre. Com a actor, porta més de vint-i-cinc obres de teatre al sarró del Garrofa, que va interpretar durant vint-i-sis Nadals als Pastorets de Berga.

Yorgos Konstantinou és un polipàtrida i políglot d'arrels balcàniques i empelt berlinès autotransplantat a Cercs. Treballa d'enginyer visual, cartoonista, il·lustrador, muralista, facilitador gràfic i historietista a www.imagistan.com i com educador, creador i facilitador de jocs de pau a www.irenia.net.