Entrada del refugi des de dins. | Aida Morales
MEMÒRIA HISTÒRICA

Retorn a 1936; un refugi antiaeri a les entranyes del teatre de Berga

IMATGES de l'interior del túnel que tenia per objectiu protegir els veïns de la zona | Aquest refugi havia de connectar amb un altre túnel obert des de la plaça Catalunya

per Aida Morales
Entrada del refugi des de dins. | Aida Morales
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de febrer de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El refugi que es troba a les entranyes del Teatre Municipal de Berga i que es va descobrir el 2003 quan es va realitzar la remodelació d'aquest edifici ha tornat a sortir a la llum, aquest mes de febrer, de la mà de l'Ajuntament de la ciutat, per recordar els 77 anys de l'entrada de les tropes franquistes a la capital del Berguedà. A través d'una petita porta lateral, per a molts desconeguda, el refugi antiaeri d'aquesta part de la ciutat ha passat desapercebut i oblidat durant més de 10 anys, tornant-lo a recordar alguns, i descobrint-lo de nou molts altres, que l'han vist com una troballa única i de gran valor històric, turístic i patrimonial. 
 
 

Porta exterior des d'on s'entra al refugi de sota el Teatre Municipal de Berga. Foto: Aida Morales.


Abans del 2003, d'aquest refugi només se'n tenia constància oral, de les persones que havien viscut durant el Franquisme i la Guerra Civil. Amb els anys, havia quedat oblidat, sense documents que en justifiquessin l'existència, ni ningú que el reclamés. A partir de la seva troballa, però, diversos testimonis van recordar el moment de la seva construcció, feta pels mateixos veïns, amb l'objectiu de protegir-se en cas d'atacs o bombardejos a la ciutat. 

 

Entrada del refugi des de la porta. Foto: Aida Morales.


Segons s'ha pogut constatar més tard, aquest refugi elaborat a pic i pala, havia de connectar amb un altre que hi havia a la plaça de Catalunya. No obstant això, el punt d'encontre mai es va acabar, ja que tant aquest com l'altre, es van deixar d'allargar en un moment determinat, sense que se'n puguin justificar documentalment els motius. A més, però, se sap que també hi havia refugis similars a la plaça Viladomat, al carrer Buxadé i a la plaça de Sant Pere, tot i que, en aquest últim cas, no es tractava d'un refugi pròpiament dit, sinó dels túnels que surten de sota l'Ajuntament de Berga. Tots aquests, han indicat, no són visitables i, en alguns casos, no se n'ha pogut acabar de localitzar l'entrada. 

 

Punt entremig del refugi de Berga. Foto: Aida Morales.


L'estrat geològic del refugi de sota el Teatre Municipal són margues, roques que deriven dels sediments fangosos del que fa milers d'anys va ser mar. La primera part, però, està suportada per una volta feta amb totxana, tot i que a l'interior no hi ha cap altre punt de suport. El protocol en tots els casos, però, era agafar un tronc i posar-lo a la boca del refugi perquè l'entrada mai quedés tancada, si hi hagués cap explosió. 
 

Part final del refugi. Foto: Aida Morales.


En el cas de Berga, a més, persones que van viure la Guerra Civil van explicar fa anys que hi havia un protocol força particular d'avís a la ciutat. En cas que algú veiés alguna cosa des de Queralt, es trucava directament a Berga, i des de la plaça de Sant Joan, es feia sonar una sirena manual perquè tothom s'acostés als refugis més propers. Bona part d'aquesta informació, han explicat membres de l'Ajuntament, s'ha pogut conèixer gràcies a les explicacions de berguedans i berguedanes que, com Teresa Morlans, van viure durant aquest període tan tràgic i convuls de la història catalana i espanyola.
 

Una de les corbes que fa el refugi en el seu interior. Foto: Aida Morales.


Davant d'aquesta situació, l'objectiu del consistori berguedà és contribuir a la recuperació de la memòria històrica de Berga. "Recuperar i dignificar algunes víctimes i papers que van caure al pou de l'oblit", declarava l'alcaldessa, Montse Venturós, en una roda de premsa prèvia. En aquest sentit, tant l'Ajuntament de la ciutat com altres institucions i entitats com l'Arxiu Comarcal del Berguedà, el Memorial Democràtic, l'Àmbit de Recerques i la Societat d'Arqueologia han demanat la màxima col·laboració ciutadana perquè, el que queda del passat berguedà, es pugui reviure en el present i aprofitar de cara al futur.
Participació