Una vuitantena de persones ressegueixen la ruta de les tropes franquistes a Berga

La memòria històrica s'ha convertit en memòria viva aquest dissabte a Berga. Molta gent, han precisat membres de l'Ajuntament de Berga, potser ja coneixia la ruta que va fer l'exèrcit franquista quan va entrar a la capital del Berguedà el 2 de febrer de 1939, justament fa 77 anys. No obstant això, ha estat considerable, la quantitat de persones que han volgut participar en la primera de les dues rutes guiades que s'organitzaran durant aquest mes de febrer per recuperar la memòria històrica de la ciutat.

En conjunt, una vuitantena de persones s'han aplegat a la plaça del Roser a les 17.00 hores per rememorar i recordar la ruta de l'exèrcit franquista a Berga. Durant aquest recorregut, els visitants han anat parant en punts estratègics d'aquesta ruta, on s'han explicat curiositats i anècdotes, com ara la que va tenir lloc a la plaça dels Països Catalans amb l'avantguarda de les tropes. 

Segons ha relatat Ivan Sánchez, quan els franquistes es van acostar a la Torre del Felipó per encendre les estufes a causa del fred, van començar a explotar bombes que havien col·locat prèviament els militars republicans en aquestes instal·lacions. Aquest fet, ha recordat, va provocar diversos morts. 

No obstant això, la cirereta del pastís ha estat la reobertura del refugi antiaeri situat sota del Teatre Municipal de Berga, que es va descobrir el 2003 amb la restauració d'aquest edifici i que, segons testimonis presencials, va ser construït per veïns de la zona, amb l'objectiu de convertir-se en un espai segur, si mai hi havia bombardejos. Les 80 persones que han participat en la ruta hi han pogut entrar de tres en tres, seguint les pertinents mesures de seguretat, malgrat que no es disposa d'il·luminació en el seu interior. Aquesta mateixa ruta es podrà fer el proper dissabte 27 de febrer a les 11.00 del matí. 

Per altra banda, aquest dissabte també s'ha inaugurat l'exposició amb material i documentació inèdita i cedida de la Guerra Civil i el Franquisme. Entre la documentació cedida per l'Arxiu Comarcal del Berguedà, el fons personal Miquel Moia, l'arxiu familiar Galderic Safont, l'arxiu familiar Casals (Cal Morlans), l'Arxiu Nacional de Catalunya i el Museu de la Retirada de Camprodon Lluís Bassaganya, es poden trobar cartes, actes, diaris, material bèl·lic, i una col·lecció de monedes del temps de la República al Berguedà, entre d'altres.