18
de febrer
del
2016
Actualitzat
a les
21:41h
Potser davant del Ple municipal més curt d'aquesta legislatura, malgrat ser extraordinari, la unanimitat entorn de la formalització del Conservatori de Música dels Pirineus ha estat el més significatiu d'una sessió curta, i sense discrepàncies. Aquest dijous, el Ple que s'ha celebrat a l'Ajuntament de Berga ha estat ràpid i concís; tots els grups han estat d'acord en modificar el servei públic de l'Escola Municipal de Música de Berga per ampliar-lo a Conservatori, així com en aprovar les taxes i l'ordenança fiscal d'ensenyament d'aquest grau superior de música que ja s'imparteix a Berga.
"Estem en l'últim punt d'una sèrie d'esdeveniments que s'han allargat anys i anys", ha començat declarant el líder de CiU, Antoni Biarnés. Durant la seva intervenció, el convergent no s'ha estat de recordar l'inici del projecte i la feina feta per l'anterior equip de govern, unes persones, ha dit, que van realitzar un "pas" rellevant per arribar fins aquí, a través del qual s'espera poder continuar.
Biarnés, però, també ha volgut recordar que Berga està "subsidiant" la comarca, tant amb l'EMMB com amb el Conservatori, i ha apuntat la necessitat d'estudiar i debatre noves formes d'involucrar els municipis que es beneficien d'aquest servei, tant sigui a través de convenis o taxes: "Hi ha altres maneres per corresponsabilitzar la comarca en les despeses del Conservatori".
"Em sembla una bona proposta", ha continuat el republicà Jaume Giménez en referència a aquest debat. En la mateixa línia, la líder d'ERC, Ermínia Altarriba, ha celebrat la regularització d'aquesta institució musical, sobretot, per continuar fomentant la "vida cultural" de Berga.
Un últim pas difícil
La regularització del Conservatori de Música dels Pirineus, que comparteixen Berga, Puigcerdà i la Seu d'Urgell, però que tindrà la seu a la capital del Berguedà, no ha estat fàcil. A pocs mesos d'iniciar el curs, l'Ajuntament de Berga es va veure impossibilitat per donar l'últim pas, ja que necessitava un informe de solvència financera que no tenia.
Per això, l'Ajuntament va haver de pactar amb l'Institut Català de Finances (ICF) per assumir el crèdit d'InbergaTur valorat en 1,19 milions d'euros. Unes negociacions que, finalment, van permetre que aquest òrgan depenent de la Generalitat donés el seu vistiplau a la nova institució musical.
El Conservatori dels Pirineus va ser un projecte que es va impulsar durant l'anterior legislatura conjuntament amb l'Ajuntament de Puigcerdà i de la Seu d'Urgell, amb l'objectiu d'impartir un ensenyament musical reglat sobre 23 especialitats de grau superior, i permetre l'assoliment de la titulació professional de música al territori. Segons van explicar, es tracta d'un projecte impulsat per les tres grans escoles de música que hi ha en aquestes ciutats, mitjançant un model descentralitzat, però amb seu a Berga.
"Estem en l'últim punt d'una sèrie d'esdeveniments que s'han allargat anys i anys", ha començat declarant el líder de CiU, Antoni Biarnés. Durant la seva intervenció, el convergent no s'ha estat de recordar l'inici del projecte i la feina feta per l'anterior equip de govern, unes persones, ha dit, que van realitzar un "pas" rellevant per arribar fins aquí, a través del qual s'espera poder continuar.
Biarnés, però, també ha volgut recordar que Berga està "subsidiant" la comarca, tant amb l'EMMB com amb el Conservatori, i ha apuntat la necessitat d'estudiar i debatre noves formes d'involucrar els municipis que es beneficien d'aquest servei, tant sigui a través de convenis o taxes: "Hi ha altres maneres per corresponsabilitzar la comarca en les despeses del Conservatori".
"Em sembla una bona proposta", ha continuat el republicà Jaume Giménez en referència a aquest debat. En la mateixa línia, la líder d'ERC, Ermínia Altarriba, ha celebrat la regularització d'aquesta institució musical, sobretot, per continuar fomentant la "vida cultural" de Berga.
Un últim pas difícil
La regularització del Conservatori de Música dels Pirineus, que comparteixen Berga, Puigcerdà i la Seu d'Urgell, però que tindrà la seu a la capital del Berguedà, no ha estat fàcil. A pocs mesos d'iniciar el curs, l'Ajuntament de Berga es va veure impossibilitat per donar l'últim pas, ja que necessitava un informe de solvència financera que no tenia.
Per això, l'Ajuntament va haver de pactar amb l'Institut Català de Finances (ICF) per assumir el crèdit d'InbergaTur valorat en 1,19 milions d'euros. Unes negociacions que, finalment, van permetre que aquest òrgan depenent de la Generalitat donés el seu vistiplau a la nova institució musical.
El Conservatori dels Pirineus va ser un projecte que es va impulsar durant l'anterior legislatura conjuntament amb l'Ajuntament de Puigcerdà i de la Seu d'Urgell, amb l'objectiu d'impartir un ensenyament musical reglat sobre 23 especialitats de grau superior, i permetre l'assoliment de la titulació professional de música al territori. Segons van explicar, es tracta d'un projecte impulsat per les tres grans escoles de música que hi ha en aquestes ciutats, mitjançant un model descentralitzat, però amb seu a Berga.