15
de febrer
del
2016
Actualitzat
a les
9:17h
Pau Bartoló ja ho té tot a punt per un nou repte. Aquesta setmana viatja fins a Lapònia i, entre dimarts i dimecres, començarà una fita històrica que, a nivell personal, el portarà a trencar esquemes. Més acostumat a la calor que al fred, s'endinsarà per un territori de temperatures extremes que poden arribar fins als -40ºC. Durant tres dies, el corredor berguedà té previst travessar corrents la regió geogràfica de Finnmark, que ocupa 193 quilòmetres i que és una de les més fredes del planeta. Bartoló, però, s'ho agafa amb entusiasme i bon humor.
-Molta gent es pot preguntar, d'on neix aquesta idea de travessar Laponia corrent?
Això va ser la proposta d'un patrocinador que tinc, que és l'agència Segurartic Catalana Occident, que per donar més visibilitat a l'esponsorització, em van proposar de complir aquest repte. I de seguida a mi em va atraure perquè no he estat mai allà i és un repte no competitiu. A més, tinc ganes de córrer i que no sempre sigui en competició i buscant resultats, de manera que quan se'm va oferir aquesta opció, de seguida vaig pensar que seria una bona oportunitat.
-I Laponia, per què aquest territori?
El motiu és que l'Òscar, que és el noi que ha muntat aquesta expedició, ho coneix molt bé. I a ell se li va ocórrer que podríem fer-hi alguna cosa i, com que també coneix gent de turisme i de l'embaixada de Noruega, va ser com una suma de tots els factors.
-Com a corredor professional, li atrau anar a córrer en aquest territori tan diferent del seu habitual?
A mi sempre m'agrada anar a llocs diferents, amb cultures diferents i descobrir entorns i maneres de fer diferents. El que passa, és que a mi sempre m'havien atret més els llocs calents que no pas els freds. Sembla una paradoxa, però és així, perquè sempre pensava que m'adaptaria millor a la calor que al fred. I fins ara he estat adaptant-me al fred... Però mai se m'hagués acudit anar a fer una travessa a Lapònia.
-De fet, es parla de temperatures de fins a -40 ºC...
Sí, a aquesta temperatura s'hi arriba alguna vegada molt esporàdica. Aquests dies he estat mirant temperatures i estan a uns -20ºC i variant. Potser a la nit sí que baixa o si fa aire..., però els -40ºC són un cas molt extrem que espero que no m'hagi de trobar. Si tot va normal, hauríem d'estar pels -20ºC que, realment, és molt fred si t'has d'estar tot el dia al carrer i quiet, però que si corres quatre o cinc hores, no és el mateix. Amb un bon equipament de cap, mans i peus ho podré fer.
-Pel que fa al recorregut, són 196 quilòmetres. Com s'ho planteja?
Allà tinc entre tres i quatre dies per fer tot el recorregut. Dependrà de les condicions meteorològiques, però la distància no hauria de ser un problema. És evident que és una distància considerable, i que per una persona no entrenada és molt, però físicament estic convençut que ho puc fer. El principal handicap serà el temps, que tot sumat al repte, serà dur.
-I pel que fa al terreny? Com serà el recorregut?
Totalment planer. El que faré serà anar moltes estones per rius i llacs glaçats, que són transitats a l'hivern. A l'estiu són llacs, però a l'hivern s'aprofiten per fer desplaçaments amb trineus o motos de neu. Crec que no hi haurà neu tova, i res de muntanya. Com a molt, uns 200 metres de desnivell, és a dir, un desnivell totalment assequible.
-Per a aquest repte, quin és l'entrenament que ha hagut de fer?
He començat després de Hong Kong, i he fet un treball específic pel que fa a temperatures. A nivell físic, no he fet grans canvis perquè el meu entrenament es basa en córrer 30 quilòmetres o més al dia. Com a variació, durant les últimes setmanes m'he estat assessorament pel que fa al material, adaptant-me a córrer damunt la neu i fent un treball més específic amb el material.
-Tot sembla indicar que és un repte pel qual es veu totalment capaç.
Si no em veiés capaç no m'ho plantejaria. Em veig capaç de fer-ho, però tot dependrà del temps. Si anés allà un mes i pogués decidir els dies que ho faig, cap problema, però vaig allà amb una setmana justa, i queden tres o quatre dies per córrer. Si les condicions no són bones, faré el que podré, però ens exposem. És com quan vas a la muntanya en una expedició, tot et condiciona. I aquest risc el correm; si no hi ha les condicions adequades, potser ens n'haurem de tornar cap a casa.
-I davant de tot això, quines són les sensacions?
Em fa especial il·lusió perquè em permet seguir fent el que m'agrada, que és anar a córrer, estar a la natura i sortir cada dia a preparar-me, però sense que sigui competició. En aquest cas, no busco resultats ni un rendiment màxim, sinó fer una cosa totalment diferent i plena d'il·lusió. Per això m'atrau tant aquest repte, i si en puc fer més de cara al futur, sempre serà atractiu.
-Molta gent es pot preguntar, d'on neix aquesta idea de travessar Laponia corrent?
Això va ser la proposta d'un patrocinador que tinc, que és l'agència Segurartic Catalana Occident, que per donar més visibilitat a l'esponsorització, em van proposar de complir aquest repte. I de seguida a mi em va atraure perquè no he estat mai allà i és un repte no competitiu. A més, tinc ganes de córrer i que no sempre sigui en competició i buscant resultats, de manera que quan se'm va oferir aquesta opció, de seguida vaig pensar que seria una bona oportunitat.
-I Laponia, per què aquest territori?
El motiu és que l'Òscar, que és el noi que ha muntat aquesta expedició, ho coneix molt bé. I a ell se li va ocórrer que podríem fer-hi alguna cosa i, com que també coneix gent de turisme i de l'embaixada de Noruega, va ser com una suma de tots els factors.
-Com a corredor professional, li atrau anar a córrer en aquest territori tan diferent del seu habitual?
A mi sempre m'agrada anar a llocs diferents, amb cultures diferents i descobrir entorns i maneres de fer diferents. El que passa, és que a mi sempre m'havien atret més els llocs calents que no pas els freds. Sembla una paradoxa, però és així, perquè sempre pensava que m'adaptaria millor a la calor que al fred. I fins ara he estat adaptant-me al fred... Però mai se m'hagués acudit anar a fer una travessa a Lapònia.
-De fet, es parla de temperatures de fins a -40 ºC...
Sí, a aquesta temperatura s'hi arriba alguna vegada molt esporàdica. Aquests dies he estat mirant temperatures i estan a uns -20ºC i variant. Potser a la nit sí que baixa o si fa aire..., però els -40ºC són un cas molt extrem que espero que no m'hagi de trobar. Si tot va normal, hauríem d'estar pels -20ºC que, realment, és molt fred si t'has d'estar tot el dia al carrer i quiet, però que si corres quatre o cinc hores, no és el mateix. Amb un bon equipament de cap, mans i peus ho podré fer.
-Pel que fa al recorregut, són 196 quilòmetres. Com s'ho planteja?
Allà tinc entre tres i quatre dies per fer tot el recorregut. Dependrà de les condicions meteorològiques, però la distància no hauria de ser un problema. És evident que és una distància considerable, i que per una persona no entrenada és molt, però físicament estic convençut que ho puc fer. El principal handicap serà el temps, que tot sumat al repte, serà dur.
Pau Bartoló, en un dels entrenaments. Foto: Segurartic
-I pel que fa al terreny? Com serà el recorregut?
Totalment planer. El que faré serà anar moltes estones per rius i llacs glaçats, que són transitats a l'hivern. A l'estiu són llacs, però a l'hivern s'aprofiten per fer desplaçaments amb trineus o motos de neu. Crec que no hi haurà neu tova, i res de muntanya. Com a molt, uns 200 metres de desnivell, és a dir, un desnivell totalment assequible.
-Per a aquest repte, quin és l'entrenament que ha hagut de fer?
He començat després de Hong Kong, i he fet un treball específic pel que fa a temperatures. A nivell físic, no he fet grans canvis perquè el meu entrenament es basa en córrer 30 quilòmetres o més al dia. Com a variació, durant les últimes setmanes m'he estat assessorament pel que fa al material, adaptant-me a córrer damunt la neu i fent un treball més específic amb el material.
-Tot sembla indicar que és un repte pel qual es veu totalment capaç.
Si no em veiés capaç no m'ho plantejaria. Em veig capaç de fer-ho, però tot dependrà del temps. Si anés allà un mes i pogués decidir els dies que ho faig, cap problema, però vaig allà amb una setmana justa, i queden tres o quatre dies per córrer. Si les condicions no són bones, faré el que podré, però ens exposem. És com quan vas a la muntanya en una expedició, tot et condiciona. I aquest risc el correm; si no hi ha les condicions adequades, potser ens n'haurem de tornar cap a casa.
-I davant de tot això, quines són les sensacions?
Em fa especial il·lusió perquè em permet seguir fent el que m'agrada, que és anar a córrer, estar a la natura i sortir cada dia a preparar-me, però sense que sigui competició. En aquest cas, no busco resultats ni un rendiment màxim, sinó fer una cosa totalment diferent i plena d'il·lusió. Per això m'atrau tant aquest repte, i si en puc fer més de cara al futur, sempre serà atractiu.