MITJANS DE COMUNICACIÓ

El post-falangisme estrena portal de notícies a la Catalunya Central

La Revista Digital Catalunya Central manté l'editorial de Revista del Vallès, hereva d'Estilo-Revista falangista, un setmanari fundat el 1940 pel destacat franquista granollerí Claudio Colomer Marqués

per Redacció , 13 de febrer de 2016 a les 19:35 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de febrer de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquesta setmana ha donat el tret de sortida la Revista Digital Catalunya Central, del mateix grup editorial que la Revista del Vallès, popularment coneguda a Granollers per ser hereva del setmanari històric Estilo-Revista falangista, fundat el 1940 pel principal representant franquista d'aquella ciutat, Claudio Colomer Marqués. Colomer Marquès va ocupar durant el franquisme posicions destacades en l'estructura del Movimiento, com a procurador en Corts, governador civil a Àlaba, Toledo i Santander, director general de Comerç, o vocal del ple de la Cambra de Comerç. A més a més va ser condecorat amb la Cruz de Honor de San Reimundo de Peñafort (1961), la Gran Cruz del Mérito Civil (1965), la Gran Cruz de Isabel la Católica (1968) i la Gran Cruz del Mérito Agricola (1973).

La Revista Digital Catalunya Central encara no ha tingut temps a fer gairebé res més que editar i publicar notes de premsa, però repassant la seva germana gran del Vallès Oriental, es poden veure articles amb una forta càrrega ideològica unionista i antiindependentista. Les capçaleres tenen opinadors com l'expresident de Societat Civil Catalana, el santpedorenc Josep Ramon Bosch; el director de l'escola Llissach, l'ultra-catòlic Ferran Riera; el regidor del PP a Cardedeu que va tenir el conflicte amb els Trabucaires, Jaume Gelada; o el primer president de Societat Civil Catalana, José Rosiñol.


Per si fos poc, un dels principals agents que han donat la benvinguda a la Revista Digital Catalunya Central, ha estat el portal ultranacionalista Dolça Catalunya, que n'ha destacat el seu "bon aspecte" i el fet de ser "lliure de subvencions per dir el que cregui oportú".

 

Participació