31
de gener
del
2016
Actualitzat
el
01
de febrer
a les
22:20h
Que el poeta i escriptor berguedà Ramon Vinyes i Cluet, que dóna nom a la Biblioteca de Berga, va tenir una intensa relació d'amistat amb Gabriel Garcia Márquez és un fet palpable en la seva obra mestra, Cent anys de solitud. En aquesta, Márquez s'inspira en l'exiliat berguedà per construir la figura del “savi català” i, tal com aprofundeixLa Vanguardia en l'article “Patrullant Macondo” de Xavi Ayén, també exerceix una gran tasca de mestratge sobre aquest.
Vinyes va arribar a Barranquilla -Macondo quan es va convertir en ciutat- pels volts de 1914, i va instal·lar una llibreria amb un altre català anomenada “Vinyes i Auqué”. Segons relata l'article a través del professor Ramón Illán, Vinyes era homosexual, tot i que es va casar amb una dona, i un republicà contrari al governador que hi havia llavors a la ciutat. Aquest fet, prossegueix, va portar al “casual” incendi del seu magatzem de llibres i a que el mateix governador el declarés “estranger indesitjable” el 1925. Això el va fer marxar de la ciutat i tornar a Catalunya. Durant el temps que Vinyes va viure a Barranquilla, va exercir una influència important envers Márquez que, fins i tot, el va tornar a citar al volum de les seves memòries, Viure per explicar-ho, amb un emotiu homenatge quan el berguedà va morir.
Vinyes va arribar a Barranquilla -Macondo quan es va convertir en ciutat- pels volts de 1914, i va instal·lar una llibreria amb un altre català anomenada “Vinyes i Auqué”. Segons relata l'article a través del professor Ramón Illán, Vinyes era homosexual, tot i que es va casar amb una dona, i un republicà contrari al governador que hi havia llavors a la ciutat. Aquest fet, prossegueix, va portar al “casual” incendi del seu magatzem de llibres i a que el mateix governador el declarés “estranger indesitjable” el 1925. Això el va fer marxar de la ciutat i tornar a Catalunya. Durant el temps que Vinyes va viure a Barranquilla, va exercir una influència important envers Márquez que, fins i tot, el va tornar a citar al volum de les seves memòries, Viure per explicar-ho, amb un emotiu homenatge quan el berguedà va morir.