24
de desembre
del
2015
Actualitzat
a les
12:21h
La Fia-faia espera viure, aquest any, una de les seves millors edicions. Després de passar mals moments ara fa 20 anys quan, segons explicava la gent gran, aquesta tradició s'havia convertit en una festa de mainada, la Fia-faia ha anat tornant a agafar embranzida fins que, aquest passat 1 de desembre, va ser nomenada Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, conjuntament amb les festes del foc, aquesta vegada del solstici d'estiu, de 63 pobles més de Catalunya.
No obstant això, i dins d'aquesta candidatura, la Fia-faia serà la primera festa que celebrarà aquesta commemoració de la UNESCO. Una tradició que espera acollir més de 700 falles i un nombre important de participació, que els ajuntaments esperen poder gestionar sense problemes. De falles, només en baixaran les persones que habitualment les fan o en puguin aconseguir, ja que requereixen d'una feina important prèvia, tot i que, a l'hora de veure-les, milers de persones ja tenen previst acostar-se a aquest espectacle, des de la tradicional foguera de la plaça de l'Eslgésia de Cerdanyola, o trepitjant les pedres històriques de la plaça Galceran de Pinós.
Les torxes de la Fia-faia estan fetes amb Chephalaria leucanta i poden arribar als tres o quatre metres, amb un gruix que pot superar els dos pams. En el cas de Sant Julià de Cerdanyola, l'herba envolta un pal i, a Bagà, aquesta mateixa es lliga amb cordes i se sosté directament amb les mans.
La seva tradició ve d'antic. De fet prové del paganisme, quan es donava la benvinguda a dies més llargs, així com al naixement de Jesús en la seva vessant més cristiana i, sobretot, és una festa estimada i molt viscuda pels baganesos i cerdanyolencs.