Judit Franch: «Porto poc més d'un any i encara m'he de rodar molt»

La corredora de Gironella va esdevenint una de les corredores d'ultratrails amb més futur

per Arnau Urgell , Esterri d'Àneu, 23 de juliol de 2014 a les 09:50 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de juliol de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Judit Franch, a Esterri d'Àneu. Foto: Josep Maria Montaner

Judit Franch (Gironella, 1986) és una de les corredores d'ultratrails amb més futur de país. Tot just va començar fa un any i des d'aleshores acumula quatre podis en cinc curses. Entrenada pel també berguedà Pau Bartoló desborda ambició i no descarta aquest estiu quedar entre les cinc primeres a la TDS, en la seva primera presència a Chamonix. L'entrevista a NacióMuntanya va ser en ple carrer Major d'Esterri d'Àneu on va disputar la cursa curta de la Ultra Valls d'Àneu en un dia on les coses no li van acabar de sortir i va quedar lluny de les primeres places.


- No sembla que hagi tingut el dia a la Cursa de Resistència de les Valls d'Àneu...

Cert, no ha estat el millor dia. He estat dues setmanes aturada per recuperar després del Gran Trail de Peñalara, de 110 quilòmetres, on hi vaig arribar encara arrossegant una lesió. A més, la distància de marató no és la meva, massa ràpida i curta. I tot plegat ha fet que tingués males sensacions, molt xafada, cansada de cames, poc àgil i a les baixades notant la lesió...


- És una lesió que fa temps que arrossega no?

Sí, des de Penyagolosa, el maig passat. Vaig haver d'abandonar pel mal que em feia i després vaig estar un mes totalment aturada fins a Peñalara.

- El segon lloc a Peñalara va ser, segurament, el seu millor resultat. No sé si s'esperava fer podi en una cursa com aquesta...

No, i menys venint d'on venia. Tot just havia aguantat un parell d'entrenaments de menys de dues hores pel dolor de la lesió i, per tant, veia difícil poder acabar. S'havia de provar i va anar prou bé.

- La ultratrail madrilenya forma part de l'Spain Ultra Cup on va segona a la general. L'objectiu és completar el circuit?

Sí, la idea és córrer la Ultra Guara Somontano el 4 d'octubre. Inicialment pensava fer TransGranCanaria, Penyagolosa i Volta a la Cerdanya. Però la lesió a la cursa de Castelló i haver de renunciar a la de la Cerdanya fa que canviés els plans. Com que en puntuen tres, després de Peñalara anirem a la ultra aragonesa. L'objectiu és intentar acabar al podi i això em farà renunciar, mal que em pesi, a la Ultra Pirineu.

- Més enllà del circuit estatal, el gran objectiu de l'any és la TDS de la Ultratrail del Mont Blanc. Com se la planteja?

Fa molt respecte. Pel clima i l'alçada però també per la distància. Són 120 quilòmetres, deu més del meu “màxim” personal. Però la il·lusió és màxima per una qüestió personal: Chamonix és la meca de les curses de muntanya i hi ha ganes de gaudir molt i fer-ho el millor possible.

  - Coincideix que és una de les corredores d'ultratrails amb més futur. Es veu fent grans coses?

M'agradaria poder acabar disputant la Ultratrail del Mont Blanc, la de 160 quilòmetres, tot i que ara encara no estic preparada. Porto poc més d'un any en aquest món i físicament m'haig de rodar molt. Ara em trobo molt bé en distàncies de 80-90 quilòmetres, però passar de 100 encara em costa.

- I es posa com a objectiu guanyar alguna cursa important sigui ara o a mig termini?

Guanyar-les m'agradaria guanyar-les totes (riu). Però com que això no pot ser i fer-ho a la TDS és somniar molt... fer podi –entre les cinc primeres- seria un objectiu. Ara bé, al primer any és difícil.

- No ho descarta per aquest any?

No, clar que no ho descarto (riu). L'objectiu és gaudir al màxim però si es pot, com més endavant millor.

- Contrasta aquesta ambició, el fet que tothom assenyala que té tant futur per endavant amb una carrera molt curta. Com va començar?

Vaig començar l'any passat amb l'objectiu de fer la Cavalls del Vent –l'actual Ultra Pirineu-. Abans però vam decidir provar amb la Núria-Queralt. Però no la vaig poder acabar... i em vaig centrar amb la Cavalls que me la coneixia molt bé perquè és on entreno sempre. Després vaig fer la Ultra Collserola, on vaig guanyar, i aquest any dos podis a la TransGranCanaria i a Peñalara.

- Una mostra de la seva ambició és que escull com a entrenador algú amb prestigi com Pau Bartoló.

Bé, la idea és que vagi millor o pitjor intentar donar sempre el màxim. I vaig triar en Pau perquè m'assessorés per fer Cavalls però patint el mínim. No volia fer com molta gent que hi arriba sense base a provar sort. Vam començar el maig, vaig tenir la diabetis pel mig, al setembre la vaig córrer i fins aquí...

- Com li van detectar la diabetis?

El dia de la Núria-Queralt em vaig llevar amb una sensació estranya: cansada, marejada i amb problemes de vista. No vaig dir res a ningú i vaig sortir... però a la Molina vaig veure que estava molt malament: tenia molta set, no coordinava bé, hi veia borrós i vaig decidir abandonar. L'endemà em vaig llevar pitjor i cap a l'hospital perquè no era normal. A més, venia d'haver passat la varicel·la una setmana abans. I a Manresa em van detectar una diabetis de tipus 1, quatre dies ingressada però li vaig dir a l'endocrina que al setembre volia fer la Cavalls. Em va dir que no però al final vam acabar fent un timing per controlar entrenament, alimentació i insulina.

- I ara cada dia li toca controlar-ho?

Sí, em punxo insulina abans de cada àpat. I en el cas d'una ultra ho faig a la meitat de recorregut. Necessito un àpat consistent per fer-ho i això fa que ho hagi de planificar bé però no em suposa cap problema greu.

- Coneix altres corredors que també tinguin aquesta malaltia?

Sí, em vaig posar en contacte amb una altra corredora que també la pateix perquè m'orientés i em va ajudar força. Cadascú és diferent però al principi em va anar molt bé. Per exemple vaig demanar consell per Peñalara perquè mai havia corregut començant de nit i això trastoca els plans habituals.

- Vostè és dissenyadora, suposo que autònoma, i trenca una mica el tòpic de corredora d'ultratrails i bombera. Com s'ho fa?

Evidentment no visc de les curses i com a dissenyadora autònoma ho intento compaginar. Treballo matins i tardes i, per tant, intento entrenar al migdia. A l'estiu, que fa més calor, acostumo a córrer al vespre i faig un horari més seguit a l'estudi. Precisament el fet de ser autònoma m'ho permet combinar força bé.

 

Participació