Els fills dels miners morts a Fígols fa 40 anys demanen «justícia» i veritat

Alguns dels fills dels miners morts el passat 3 de novembre de 1975 a la Mina de la Consolació han volgut donar la seva opinió, a través d'una carta enviada a diversos mitjans de comunicació, sobre els fets i l'homenatge que el passat 5 de desembre es va fer a Sant Corneli (Cercs), per recordar els 206 miners morts a la comarca des de començaments del segle XX i, molt especialment, als 30 miners víctimes de la tragèdia de fa 40 anys. En aquesta, els familiars han volgut precisar algunes de les afirmacions que es van fer al respecte, així com demanar "justícia" i posar en valor el paper de les vídues. 

Per començar, han indicat, s'ha de ser més "rigorós" a l'hora d'explicar els fets, ja que, si els fills dels miners van poder anar a estudiar a la universitat, no va ser per l'ajuda de 40.000 pessetes que va donar el FC Barcelona a les famílies, sinó pel "treball incansable", moltes vegades en feines d'economia submergida, que asseguren que van dur a terme les mares i vídues "amb molts sacrificis". Per tant, tal com precisen, "si algú hauria de ser homenatjat, són elles". 

Més enllà d'aquí, però, també han volgut matisar alguns dels comentaris sorgits a l'entorn de l'accident. Entre aquests, per exemple, l'explicació que es va fer sobre les "veritables causes" que van originar aquella desgràcia, que afirmen que va voler ser tapada per l'empresa Carbones de Berga, difonent la teoria que, a la mina, es van trobar mistos i un paquet de cigarretes: "És trist i vergonyós veure, encara avui dia, com algun personatge indocumentat brama als mitjans de comunicació comarcals que els minaires fumaven i que una cigarreta fos el possible detonant de l'explosió". 

En aquest sentit, recorden que la mina patia un "allau de negligències i mancança de mesures de seguretat obligatòries", com ara la ventilació aturada indegudament o la manca de sistemes antideflagrants, totalment "impròpies", segons critiquen, d'una mina de primera categoria. A més, asseguren que malgrat ser una mina considerada no grisuosa, ja s'havien denunciat índexs de grisú potencialment perillosos per part dels treballadors que, segons asseguren, "varen ser menyspreats per la direcció i els representants sindicals".

Pressions a les famílies

Els fills dels miners morts també han volgut posar de manifest que l'empresa Carbones de Berga, amb l'ajuda d'alguns capellans de la comarca, va "pressionar" cadascuna de les vídues i familiars perquè renunciessin a emprendre accions legals, a canvi d'una indemnització d'1.300.000 pessetes. Segons recorden, això va provocar la divisió de les famílies, tot i que motles d'elles van optar per continuar endavant amb el procés judicial. L'objectiu, han recordat, era augmentar el 45% de la pensió de viudetat assignada, fins el 100%, una fita que no es va aconseguir a causa dels "xantatges, el silenci i la por d'un sistema corrupte hereu encara de l'època franquista". 

"Després de 40 anys, i ja que tothom en parla, nosaltres també hem volgut parlar", han declarat, volent homenatjar la memòria dels seus pares, però també, i molt especialment, la de les seves mares, vídues i familiars. 
 

Llegeix íntegrament la carta dels fills dels miners morts de Fígols