LA BOIRA AL BERGUEDÀ

El Berguedà una comarca entre el Pre-pirineu i la Depressió Central,  cims per sobre dels 2.000 i el riu Llobregat que la travessa pel mig. Aquesta geografia variada ens porta també una meteorologia fascinant, canviant. Observar-la, és un plaer i si sabem captar-la i fotografiar-la, la podrem compartir. Intentarem ajuntar aquests dos mons, la meteorologia i la fotografia, que fa anys a Catalunya i concretament a la nostra comarca avançant plegats, petites nocions i consells per treure el màxim profit del que observem.
  
"Avui al matí la broma s'ha ajagut i no es veia res..." de ben segur els pares o avis o vosaltres mateixos heu fet servir aquesta expressió i personalització de la boira, la boira es el núvol que tenim més a prop això fa que sembli que la podem tocar i fins i tot, la podem personificar.
La boira és un núvol que o toca el terra o bé hi està molt a prop i ens redueix la visibilitat a menys d'1 km. Si la visibilitat es més bona i per tant, es menys espessa, entre 1 i 10 km l'anomenen boirina. També utilitzem la paraula broma per anomenar la boira poc densa. Quan la boira té molta humitat i remulla, en diem boira ploranera o pixanera.

Perquè es produeixi, necessitem que es compleixin a la vegada dues condicions: aire fred o força humitat i poc vent. Per això quan el sol ja escalfa o fa més vent la boira escampa.

Aquí al Berguedà l'orografia variada, muntanyes més o menys altes i les zones més fondes, ens porten boires a primera hora; les boires orogràfiques. També, el riu Llobregat o les rieres de Clarà, de Merola,... i en particular el pantà de la Baells, el “pantano”, la diferència de temperatures entre l’aire i l’aigua, fa que tinguem matins amb boires; les anomenades boires d’advecció. 

També els dies d’hivern, l’aire fred que es més dens es queda a la nit a les zones més enclotades, i a més si tenim un potent anticicló, les altes pressions actuen com la tapa d’una olla, sense deixar tirar cap amunt l’aire, amb boires de radiació, que a mig matí quan el sol escalfa tendeixen a trencar-se. 

La meteorologia, sempre va de la mà i amb el suport de la saviesa popular. De fet, són moltes, les dites que fan referència a la boira. Un petit tast:
“Si la broma jau en sec, ven les mules i el guaret”
“Alba emboirada, sol de vesprada”
“Boira a la muntanya, pastor a la cabanya”
  
Quan tenim boira podem fer dos tipus de fotos: dins la boira o per sobre la boira. 

En la primera, sempre es pot anar a buscar alguna composició atractiva, com siluetes d’arbres, camins que s’endinsen, cases de pagès, alguna ermita, i aquests elements ens posin un punt d’interès per combinar-ho amb la boira. També la tardor es perfecte per fotografiar les fagedes o boscos ben acolorits, doncs ens dona un equilibri de llum, que en cas contrari, amb sol, seria difícil de captar tot el rang dinàmic de llums.  Dins de la boira podrem saturar més els colors.

L’altre tipus consisteix en buscar alguns punts estratègics per fotografiar la boira des de dalt. I aquí, al Berguedà, tenim molta sort, ja que tenim uns miradors excepcionals: El Mirador de la Devesa (carretera de Coll de Pal), el Mirador de la Figuerassa, el mateix Santuari de Queralt i molts més miradors que podem trobar en tota la zona. Puntualitzar que la boira normalment la trobarem sempre de bon matí, encara que a vegades la podem “gaudir” també a la tarda. Jo sóc molt amant de fotografiar-la amb les primeres llums del dia, que és quan a vegades trobem la boira tapant pobles que la il·luminen per sota i queden espectaculars. 

Necessitarem. doncs, un trípode per poder tancar diafragma a la càmera i poder tenir molta profunditat de camp perquè ens quedi tot el paisatge ben enfocat. També si fem una exposició llarga, podrem aconseguir, si la boira es mou, poder fer una fotografia amb una boira ben sedosa que li donarà una màgia fantàstica. 

D'aquesta manera, si la Gemma us diu que hi haurà anticicló i inversió tèrmica, ja podeu planificar alguns d’aquests miradors... Si al Santuari de Queralt està emboirat, aneu cap a la Figuerassa, i si encara està emboirat, cap a Coll de Pal....  Una altre truc que jo utilitzo és comprovar per internet la càmera de muntanya de TV3 del Santuari de Queralt, just quan us soni el despertador, per comprovar si l’encertareu o no.
Vinga, si us animeu, potser un dia ens trobem algun mirador a l’albada!!!