El Pi celebra l'Aplec més multitudinari, dos mesos després de l'atac

Els organitzadors de l'Aplec afirmen que més de 2.500 persones han assistit al Pla de Campllong

Aida Morales
20 de juliol del 2014
V humana organitzada al Pi de les Tres Branques Foto: Pere Gendrau

Després d'aproximadament dos mesos de l'atemptat contra el Pi de les Tres Branques, en què un grup de desconeguts va tallar una de les parts de l'arbre centenari, milers de persones s'han aplegat aquest diumenge al Pla de Campllong, al municipi de Castellar del Riu, en l'aplec més multitudinaris dels últims 10 anys.
 
Des de les 10.00 hores del matí, centenars de persones han anat omplint els camps propers a l'arbre símbol de la unitat dels Països Catalans i, cap a les 11.00, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) del Berguedà ha organitzat una gran V humana de més de 50 metres de llargada. Tot i que al principi ha costat fer-hi entrar els participants, finalment s'han complert totes les expectatives i la V de Voluntat, Votar i Victòria ha quedat repleta de persones. Segons ha informat el regidor del municipi que s'encarrega de l'organització de l'Aplec, Xavier Raja, més de 1.400 participants s'hi han encabut, en una mostra de força i fermesa, que ha quedat inmortalitzada a través dels vídes i fotografies que ha realitzat des de l'aire el 'Punxat Parapent Club'. A més, i tal i com també ha explicat l'ANC a aquest diari, aquesta acció s'ha programat per mostrar la voluntat del poble català, però també per ensenyar al món la unitat del catalanisme davant dels diversos atacs espanyolistes, dels quals el del Pi de les Tres Branques ha estat un dels darrers.
 
En aquest sentit, diverses personalitats del panorama polític berguedà i català que han participat a l'Aplec han comentat l'atemptat. Entre aquests, el secretari d'Organització de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Josep Rull, ha declarat que "es pot tallar una de les branques del Pi, però mai es tallarà la plena llibertat del poble català". A més,  Rull ha afirmat que "és hora de votar, i votar sí i sí, per construir un nou Estat al servei dels catalans". Relacionat amb això, l'alcalde de Berga, Juli Gendrau, ha valorat l'Aplec com un dels més multitudinaris que recorda, i ha considerat que atacs com el darrer fan que els ànims dels catalans s'encenguin en pro de la reivindicació. 
 
Després de la V gegant, s'han fet les ofrenes a l'arbre centenari i s'ha realitzat una lectura escenificada del poema de Jacint Verdaguer. No obstant això, un dels moments més solemnes de la Diada ha estat el parlament del professor mallorquí Jaume Sastre, que va realitzar una vaga de fam de 40 dies en favor de la llengua catalana. Sastre, que ha estat el representant de les Illes Balears i Pitiüses a l'Aplec, ha explicat breument la seva experiència i ha fet vibrar tothom quan ha agraït el suport que va rebre dels berguedans durant la vaga: "Em van enviar una estella del Pi de les Tres Branques. Això em va transmetre coratge i força per seguir endavant". El mallorquí també ha mostrat el seu suport a la lluita del Principat: "Seguim amb gran respecte i admiració el procés al Principat", ha declarat, però ha afirmat que entre tots s'ha de lluitar perquè les Illes no hagin de venir darrere, "sino al costat i, fins i tot, davant". També ha declarat que la justícia està per sobre de les pròpies lleis i que, quan una llei és injusta, "l'obligació ètica és no respectar aquesta llei". 
 
Els parlaments els han completat el politòleg i escriptor Roger Buch en representació del Principat, que ha defensat la voluntat d'autodeterminació "per dignitat" i ha recordat que el poble català està sotmès a continuades provocacions per part de l'Estat espanyol; l'historiador el País Valencia David Garrido, que ha dit que "cal la independència ideològica de Catalunya per proclamar la independència política", la portaveu de la Plataforma Som Països Catalans, Maria Plana, que ha recordat que la sobirania "no serà nacional si no afecta la totalitat dels Països Catalans", i el vicepresident de l'ANC, Jaume Marfany, que també s'ha reiterat en agraïments i condemnes a l'atemptat.
 
Per la seva part, els Castellers de Berga han volgut homenatjar el Pi de les Tres Branques a la seva manera. Com ja van fer per primera vegada el 2012, l'enxaneta del pilar no ha fet l'aleta, sinó que ha realitzat una salutació especial al Pi amb el puny alçat. Segons han explicat, aquesta llicència només se la permeten el dia de l'Aplec, en què l'actuació adopta "un aire molt més reivindicatiu". 
 
Acte polític al Pi Jove Foto: Pere Gendrau

L'acte al Pi Jove
 
Una vegada finalitzat l'acte al Pi Vell, i cap a les 13.00 hores, més de 300 persones s'han acostat fins el Pi Jove, situat a uns 200 metres de l'altre. En aquest, i com ja és costum, l'Esquerra Independentista del Berguedà ha fet l'acte polític corresponent, que ha finalitzat amb la Muixeranga, el Cant dels Segadors i la crema d'una bandera espanyola, una francesa i una de la Unió Europea per part d'un grup d'encaputxats. 
 
Durant l'acte, el Casal Panxo, l'organització juvenil Arran, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) i la plataforma Independència per canviar-ho tot han llegit els seus respectius manifestos, en què s'ha remarcat la unitat nacional i la necessitat d'un canvi social. Pel que fa al Casal Panxo i Arran, Roser Valverde i Marc Pujals han donat una perspectiva juvenil a la realitat nacional i social dels Països Catalans. En aquest sentit, els dos portaveus han parlat de la situació del jovent i de l'atur, a més de deixar molt clar que el marc pel qual lluiten va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. "El Casal Panxo és una petita escletxa de llum a Berga", ha afirmat Valverde. Per la seva part, Pujals ha indicat que el jovent "ha de ser el motor de totes les lluites nacionals i socials".
 
La portaveu de la CUP, Anna Alsina, ha celebrat el pas endavant que ha donat la societat catalana cap a l'autodeterminació, però ha remarcat que això no ha estat una iniciativa política, sinó social. A més, ha avisat que el partit independentista s'oposarà a qualsevol pas enrere per un pacte regionalista, i ha remarcat que la independència "ha d'anar acompanyada d'un canvi social" en què cal desvincular-se de la Unió Europea, del capitalisme i del patriarcat. Pel que fa al portaveu d'Independència per canviar-ho tot, també ha remarcat el caràcter social del procés, i ha declarat que serà la confrontació, el desafiament i la desobediència el que permetrà als catalans exercir el dret a decidir.
 
LES MILLORS FOTOGRAFIES de l'Aplec 

Actuació dels Castellers de Berga al Pi de les Tres Branques Foto: Pere Gendrau