Cor Giovinetto: «Això no s'acaba aquí, Giovinetto tot just acaba de començar»

El camí del Cor Giovinetto al seu pas pel programa de TV3 Oh Happy Day! va ser inesperat i laboriós. Sense preveure superar el càsting, el grup de joves berguedans es va trobar, pocs mesos després, competint a la gran final per ser el millor cor de Catalunya. L'audiència, però, va decidir que quedessin segons, un lloc de guanyadors, tal com ha remarcat Queralt Iglesias, i que els projecta d'una manera molt ambiciosa cap endavant. Giovinetto comença, ha afirmat la membre del cor. De fet, acaba de començar.

L'audiència va decidir que el Cor Giovinetto es quedés a les portes de guanyar Oh Happy Day! Com ho valoren?
Nosaltres estem molt contents perquè, primer de tot, ens pensàvem que quedaríem en tercera posició. I llavors quan van dir Jarks, vam estar segurs que seríem els segons perquè, en cap moment havíem pensat que podíem arribar a primera. Jo crec que els altres tenien un altre nivell que no podíem assolir pel simple fet que ells fa tres anys que tenen el grup i nosaltres fa res que hem començat. 

Per tant, consideren que ha estat un resultat just?
Just no ho crec, perquè hi havia una gran diferència de resultats. Jo diria que aquest resultat va ser una mica injust perquè per molt que ells fossin més bons, crec que nosaltres també teníem un nivell bastant elevat i vam quedar molt per sota. 

Si la decisió hagués estat en mans del jurat, creuen que hagués estat diferent?
No, perquè el jurat sempre deia que eren els millors, i en canvi a nosaltres no, i vam estar fins i tot nominats. I en la decisió de l'audiència jo crec que el jurat també hi va fer molt, perquè als Mèlt els deien que eren espectaculars i clar, el públic també es basa en el jurat. 

Què és el que més valoren del seu pas per Oh Happy Day?
Cada un de nosaltres té algun moment inoblidable en cada gala. A més, tenim els sentiments molt així que sempre plorem, i per a nosaltres tots els moments han estat especials. Sempre ho recordarem. 

A part, un aprenentatge a marxes forçades.
Sí, hem après molt, però també hem après a part de la música. El fet que cada setmana et donin una partitura i que divendres l'hagis de fer súper bé, això ha fet que tots haguem agafat un nivell musical molt més elevat, però també hem millorat com a persones. Nosaltres, hi ha estones que tenim coses de nens encara, i el fet de dir que havíem de fer això, ens ha fet madurar. El programa t'exigia molt...

Durant la seva estada al programa, el Berguedà es va bolcar en massa per donar-los suport. Ho van sentir així?
Sí, em sembla que podem donar gràcies a tots els berguedans perquè, vulguis o no, ells van fer un gran esforç. Jo he parlat amb molta gent, i sé que en molts bars hi havia pantalles, molta gent mirava el programa i que érem una mica com el Barça (riure).

I també van rebre el suport de persones conegudes.
Sí, el que ens va fer molta il·lusió va ser el vídeo de Mar i Cel. Com que hi havíem anat a actuar aquella setmana, ens van enviar un vídeo que ens va agradar molt. També l'Uri Rosell, que és de Puig-reig. Tothom ens va donar suport i vam estar molt contents. I el Sergi Cuenca, el Josep Pons i la Montserrat Martí, que són grans persones en el món clàssic. Que aquests et donin suport dius... òstia, estic fent les coses bé. 

Ara que Oh Happy Day! ja s'ha acabat, quin serà el camí del Cor Giovinetto?
Hem fet el nostre primer concert al Portal de l'Àngel, i ara els nostres projectes es basen en el Nadal. Es pot dir que ara farem nadales, però després començarem a fer noves cançons per poder fer un concert d'hora o hora i quart. De fet, ara hem de tornar a quedar i assajar moltíssim, però Giovinetto no s'acaba aquí, això tot just comença, i ara acaba de començar. 

Us agradaria treballar conjuntament amb algun altre cor del programa?
No hi ha cap projecte, però si es donés el cas, no diríem que no de treballar amb Jarks. I amb qui ens agradaria seguir fent coses és amb la Michele, perquè ella en sap molt de música moderna. 

Amb Jarks?
Sí, és el grup amb qui ens hem fet més perquè eren els nostres companys de camerino. Els teníem al costat i, fins i tot, un dia estàvem molt estressats amb la coreografia i ens van venir a donar consells perquè ells en saben més. 

I pel que fa a la relació amb els tres membres del jurat?
Amb el jurat, si hem de dir alguna cosa, és que amb el que ens hem fet més ha sigut amb el Daniel Anglès, perquè ell ens tenia a nosaltres com a preferits, i amb ell hem tingut més bona relació. 

Ja per acabar i per resoldre algunes incògnites, com va ser la celebració posterior al programa?
Nosaltres ho teníem clar; Giovinetto era guanyador, tant si quedàvem en primer lloc, com en tercer. Ens vam concentrar i, quan es va acabar tot, ens en vam anar de festa. Vam dir que fins que no fóssim a l'autocar ens mantindríem, però a partir de llavors... I ens en vam anar de festa i vam tornar a casa súper tard. Ho vam disfrutar a fons perquè hi havia tots els cors, el jurat, tots els de producció... tothom!